HIVERN A TARRAGONA (2)

MORELLA (1)

Política busca polítics

ANTÓN LOSADA

Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la

Ha transcorregut una setmana des de les eleccions i el país ja està nerviós perquè encara no hi ha president, no s'han fet les reformes que havíem de fer, no tenim nova Constitució, no s'ha arreglat la qüestió de Catalunya i només l'esperit nadalenc ha evitat el col·lapse de la borsa i la prima de risc perquè, segons sembla, fins i tot els mercats tenen família que volen veure la Nit de Nadal. Així és Espanya. Una legislatura sencera baixant de l'hort i ara entra la pressa per fer-ho tot de cop.

És de gent poc informada esperar tenir Govern aviat. Amb Mariano Rajoy al capdavant de les operacions, abandonin tota esperança que alguna cosa s'arregli ràpidament. Sembla mentida que poc que el coneixem després de quatre anys de presidència. Rajoy no resol problemes. Deixa que es podreixin fins que només queda ell per gestionar-los. Com més tard, millor. Aquest és el seu lema.

Perdem el temps si esperem del marianisme alguna cosa que no sigui marianisme. No obstant, sí que podíem tenir cert dret a esperar que, a la complexitat, el pluralisme i l'exigència de compromís i capacitat de negociació i acord derivades del resultat electoral, algú respongués amb un pensament una mica més elaborat, una mica de subtilesa i certa visió.

Però estem i estan tan acostumats a la política de guanyadors i perdedors que no saben què fer ara que ningú ha guanyat i no és clar qui ha perdut. Així que fan el de sempre: buscar el més fàcil, o ensurt o mort. La prova que cap se sent guanyador la tenen en els desesperats esforços que fan tots per exhibir-nos la seva victòria ensenyant les cabelleres dels seus adversaris. Ara mateix hi ha tanta línia vermella traçada que Espanya sembla un bany de sang. La neciesa no té terra, sempre es pot caure una mica més baix.

Retorn a la casella de sortida

Davant el dubte, tots han tornat a parlar, sense anomenar-la, de la mateixa Catalunya que tots van posar especial interès a no mencionar en la campanya. Hem tornat a la casella de sortida. Ja podem elegir, una altra vegada, entre els que no negocien amb la unitat d'Espanya, els que volen trencar Espanya, els que només parlen amb els que no volen trencar Espanya, els que només parlen amb els que estimen Espanya i els que es declaren patriotes però d'aquella gran nació de nacions que hauria de ser Espanya.

El problema és que no queden líders com abans, pensaran vostès. S'equivoquen. Si alguna cosa sobra és lideratge. Tenim de tot i en abundància. Poden escollir entre els que manen al seu partit i els que no saben qui mana en els altres. Ens sobren líders. El que ens falta són polítics normals i corrents, que aprenguin de la gent normal i corrent que governem la nostra vida en minoria i no ens queda una altra opció que formar governs de coalició diàriament per tirar endavant a casa, al carrer o a la feina.

CONVERGÈNCIA

De Gallego & Rey, al diari el Mundo d'avui. 

Fa mesos que s’està anunciant la refundació de Convergència (CDC), fins i tot Mas, quan va fer un pas al costat, va dir que es dedicaria a treballar per a la refundar del partit.
Ahir es van saber més coses: el congrés constituïen es farà el proper juny, que no sé li canviarà el nom i que les persones encarregades de pilotar el nou projecte seran els mateixos que ara estan a la cúpula de la vella Convergència...
Per tant, si la novetat no està als estatuts o el regim disciplinari del partit, algú em pot dir on hi veu el canvi. Això és pot resumir en una sola frase: canviar-ho tot per a que no canviï res.
Ara fa un any i mig que Pujol, el primer president i el més conegut dels fundadors del partit va anunciar que havia comés frau fiscal per no haver declarat durant més de 20 anys uns diners que tenia dipositats a la banca andorrana.
No cal ni dir-ho, aquell fet va provocar un sotrac al si del partit, sobre tot entre els seus militants de base i simpatitzants de bona fe. Suposo que a la cúpula del partit i a les direccions territorials l’anunci només va significar que sortís a la llum un afer que era conegut per tots ells, si bé Pujol el va voler disfressar com una herència del seu pare quan en realitat la procedència era molt diferent.
Un any i mig... I com aquell que diu, encara ara, sinó cada dia, cada pocs dies, surten notícies relacionades amb la trama que es coneix com el 3% (que era, si fa o no fa, el percentatge que s’emportava Pujol o el partit en concepte de comissions per les obres públiques que feien determinades empreses)
Divendres passat es va saber que l’empresa TEYCO feia pagaments a un tal J.P. (que cadascú tregui les seves pròpies conclusions) i ahir mateix també es va saber que fins l’any passat, l’empresa Copisa i el Grup Soler, encara feien donacions a CatDem mentre que TEYCO ho feia a la Fundació Privada Òmnium, totes dues lligades a CDC i que servien per a camuflar el finançament il•legal del partit.
No sé si us ho he explicat mai. Crec recordar que va ser un dia del mes d’octubre de 2013. Estava amb una persona al bar que hi ha prop de l’embarcador d’Amposta. En un moment donar va sortir el nom de l’empresa TEYCO, ja que a poc metres de distància pretenia fer una obra que al final no es va poder acabar. El meu interlocutor era aparellador municipal d’un ajuntament de la demarcació de Girona i, fins el que jo sé, o era afiliat o al menys simpatitzant de Convergència. Em va dir de TEYCO que li sonava el nom, però res més... Increïble però cert...
No sé si a Mas li queda molt de camí per a recórrer i si tornarà o no a encapçalar una llista del seu partit. Crec que seria el primer cop que un polític retirat de la primera línia política, hi tornés. Encara que com sé sap, el seu pas al costat va ser forçat per les circumstàncies, ja que si d’ell hagués sigut, segurament hauríem anat a unes noves eleccions per al mes de març.
El que si sembla és que Mas farà el mateix que va fer el seu mentor Jordi Pujol. Pel camí va anar deixant cadàvers polítics que aspiraven a succeir-lo: Roca i Junyent (ara defensor de la infanta Cristina al cas Noos), Joan Maria Pujals i fins i tot Duran i Lleida fins trobar el que li va haver de sembla idoni: Arturo Mas. En els darrers temps han sonat diversos noms per a succeir Mas, com per exemple els de Quico Homs, desterrat a Madrid i el de Josep Rull, però de moment encara no hi ha un clar hereu. Fins fa uns anys tot indicava que seria l’Oriol Pujol el següent en ocupar el privilegiat lloc de líder suprem, però el cas de les ITV li traure totes les possibilitats i el va apartar de la política.

Acabaré amb una reflexió. Si CDC es finançava irregularment a través de fundacions (altres partits també, eh!), refundar, no voldrà dir crear noves fundacions?