SISCU BAIGES
Qui hagi pres la decisió de responsabilitzar Oriol Junqueras de la gestió de l'economia de Catalunya és un bromista o té males intencions. El president d'Esquerra Republicana ha aportat al debat independentista les reflexions i anàlisis més exòtiques en l'àmbit econòmic. D'ell va sortir la idea d’amenaçar Espanya amb la possibilitat d'aturar Catalunya una setmana. "Quin impacte tindria això en el PIB espanyol?", va preguntar-se, amb aquella alegria, en una compareixença al Parlament Europeu el novembre de 2013.
Junqueras ha anat repetint sovint abans i durant la campanya electoral que Espanya roba cada any a Catalunya 16.000 milions d'euros i que amb aquests diners es podrien fer un munt d'escoles, acabar amb les llistes d'espera de mig món i pagar les farmàcies dos cops, si molt convé. Aquests 16.000 milions són una ficció que ningú no defensa ja, ni tan sols el conseller que li ha traspassat la cartera d'Economia, Andreu Mas Colell.
Fins ara, podia tenir més o menys gràcia, però no deixava de ser part del joc dialèctic de la política, on s'assumeix que la veritat no sempre es respecta del tot. Però ara Junqueras és el responsable de la gestió de l'economia de Catalunya per part del Govern de la Generalitat. Hi ha pocs consellers i ministres d'Economia i Finances al Planeta que no siguin economistes. Ell ni ho és ni ha estudiat mai res que s'hi assembli.
Si per aquelles coses de la vida, Catalunya fos independent i formés part de la Unió Europea, Oriol Junqueras seria el nostre representant a l’Eurogrup, l'òrgan on coincideixen els ministres d'Economia i Finances dels països de la zona euro. De què parlaria en aquestes reunions? Amb qui? Qui se l'escoltaria?
És ben cert que hi ha economistes que més valdria que callessin i que al seu món se sol dir que són molt bons per analitzar les crisis un cop ja han passat però molt dolents per veure-les venir. I també és cert que Christine Lagarde és advocada i no economista.
Potser el missatge que ens vol fer arribar el nou govern català és que per fer-ho tant malament com ho han fet el Fons Monetari Internacional i els economistes que han gestionat Europa els darrers anys, tant li fa posar un historiador al front de les nostres finances.
I a les facultats d'Economia de les universitats catalanes, on els professors s'estiren dels cabells davant el nomenament de Junqueras, cal que tinguin en compte que pitjor que Jordi Pujol no ho farà. Per cert, Jordi Pujol era metge.
Curiós país el nostre on els metges creaven bancs i els historiadors s'encarreguen de gestionar els nostres impostos.
Junqueras ha anat repetint sovint abans i durant la campanya electoral que Espanya roba cada any a Catalunya 16.000 milions d'euros i que amb aquests diners es podrien fer un munt d'escoles, acabar amb les llistes d'espera de mig món i pagar les farmàcies dos cops, si molt convé. Aquests 16.000 milions són una ficció que ningú no defensa ja, ni tan sols el conseller que li ha traspassat la cartera d'Economia, Andreu Mas Colell.
Fins ara, podia tenir més o menys gràcia, però no deixava de ser part del joc dialèctic de la política, on s'assumeix que la veritat no sempre es respecta del tot. Però ara Junqueras és el responsable de la gestió de l'economia de Catalunya per part del Govern de la Generalitat. Hi ha pocs consellers i ministres d'Economia i Finances al Planeta que no siguin economistes. Ell ni ho és ni ha estudiat mai res que s'hi assembli.
Si per aquelles coses de la vida, Catalunya fos independent i formés part de la Unió Europea, Oriol Junqueras seria el nostre representant a l’Eurogrup, l'òrgan on coincideixen els ministres d'Economia i Finances dels països de la zona euro. De què parlaria en aquestes reunions? Amb qui? Qui se l'escoltaria?
És ben cert que hi ha economistes que més valdria que callessin i que al seu món se sol dir que són molt bons per analitzar les crisis un cop ja han passat però molt dolents per veure-les venir. I també és cert que Christine Lagarde és advocada i no economista.
Potser el missatge que ens vol fer arribar el nou govern català és que per fer-ho tant malament com ho han fet el Fons Monetari Internacional i els economistes que han gestionat Europa els darrers anys, tant li fa posar un historiador al front de les nostres finances.
I a les facultats d'Economia de les universitats catalanes, on els professors s'estiren dels cabells davant el nomenament de Junqueras, cal que tinguin en compte que pitjor que Jordi Pujol no ho farà. Per cert, Jordi Pujol era metge.
Curiós país el nostre on els metges creaven bancs i els historiadors s'encarreguen de gestionar els nostres impostos.
