SÒL DE RIU (2)

Durao Barroso ven Europa a Goldman Sachs

SISCU BAIGES

Periodista

La notícia que l’expresident de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha estat contractat pel grup Goldman Sachsafavoreix els arguments dels que sostenen que els polítics europeus són simples titelles en mans del poder financer. Aquesta societat financera va ser creada per Marcus Goldman a Nova York el 1869 i va anar creixent amb el pas dels anys fins a convertir-se en una d’aquelles entitats considerades ‘massa grans per caure’ que estan en la base de la crisi econòmica que va esclatar el 2008.

Goldman Sachs està acusada de ser una de les causants d’aquell esclat per la seva participació en les operacions vinculades a la creació de hipoteques escombraria. També va ajudar el Govern de Grècia a dissimular la magnitud del seu dèficit, actuació que està a la base de la catàstrofe humanitària i social que viu el país des d’aleshores.

Durao Barroso era president de Portugal i va decidir abandonar el càrrec per assumir la presidència de la Comissió Europea. Corria l’any 2004 i va dirigir la Comissió durant 10 anys. Un any i mig després de la seva substitució per Jean-Claude Juncker ha acceptat ser president no executiu de Goldman Sachs Internacional, amb seu a Londres.

Li han plogut les crítiques dels que consideren que fa molt de mal als partidaris d’una Europa que defensi els interessos dels ciutadans i no els dels bancs. Són crítiques comprensibles. Qui ha estat durant deu anys màxim representant de la ciutadania europea no pot pretendre que la seva opció personal sigui aplaudida per milions d’europeus que han vist com perdien qualitat de vida mentre els dirigents de bancs com Goldman Sachs seguien cobrant sous desorbitats.

Com a president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso cobrava 350.000 euros l’any. Era un bon sou. Goldman Sachs li pot pagar fins a 5 milions d’euros cada any. Davant les crítiques, ha respost que “si em quedo a la política, està malament perquè visc a costa de l’Estat, i si me’n vaig a l’empresa privada està malament perquè m’estic aprofitant de l’experiència adquirida en la vida política”. “Conec bé la Unió Europea i també conec relativament bé l’ambient del Regne Unit. Si el meu consell pot ser útil en aquestes circumstàncies, estic llest per contribuir-hi, evidentment”, ha afegit. Contribuir que els accionistes de Goldman Sachs guanyin més diners, és clar. Encara que sigui a canvi dels interessos i la dignitat dels milions d’europeus que durant deu anys li van pagar el sou. Un sou quinze vegades inferior al que li pagaran ara els seus nous amos de Goldman Sachs.

Nous?

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 13-07-2016

Amposta, carrer Sebastià Juan i Arbó (al costat de l'estació d'autobusos)

Me sembla increïble que la Hife utilitzi l'estació d'autobusos en exclusiva i deixi aparcat fora un autobús durant diversos dies (el pont de Sant Joan i algun més de propina) 

ERC: ARA ÉS L’HORA!

Obra de presa (robatori?) del CAT a Vinallop. 

Ara és l’hora de treballar pel territori i ERC té l’oportunitat de fer-ho i demostrar així  el que sempre han dit.

En política (ja sé sap), no és el mateix tenir responsabilitats de govern que no tenir-les. A l’oposició (tot i ser una situació força desagraïda), s’hi està molt còmode (amb el permís de l’alcalde de torn)

ERC, tot i haver estat durant uns anys al Govern de la Generalitat, sempre m’ha donat la sensació que s’han trobat molt més còmodes fet d’oposició que prenent decisions. Fins i tot durant aquella època on sovint semblava que eren l’oposició dintre del propi govern.

També, més d’una vegada, els he criticat per no donar l’estocada definitiva a Convergència quan, des del meu punt de vista, ho van tenir a les mans. Però en tot cas és la seva manera de fer política i ells sabran el perquè i el com prenen les seves pròpies decisions.  

He llegit a l’Aguaita que des del Govern (PDC, ERC i independents) es treballarà per a que el projecte de BCN World (rebatejat com Centre de Recreació Turística (CRT) Vila-seca i Salou) pugui beneficiar també les Terres de l’Ebre.

Mireu, a les Terres de l’Ebre tenim un problema (o dos o tres, o els que vulgueu...): tenim molt poca densitat demogràfica i això vol dir (ni més ni menys) que tenim molts pocs vots comparativament parlant a les grans àrees metropolitanes de Barcelona, Sabadell-Terrassa o Tarragona, per posar només un exemples. La força que va tenir Tortosa a principis del segle passat (era la tercera ciutat de Catalunya només pel darrere de Barcelona i Tarragona), fa anys que l’ha perdut. Un altre problema és que estem molt allunyats dels centres de poder on es couen les grans decisions. Tan, que sovint ningú se’n recorda de natros. Un altre problema són els polítics que ens representen ja que sovint es deuen més a la disciplina del propi partit al que pertanyen que no als ciutadans del territori que el han votat. Si un polític de un determinat partit no els hi és còmode a la direcció, el més segur és que no repeteixi a les properes eleccions. Un altre problema (encara que paregui inversemblant) és el nostre bé més preuat: l’aigua de l’Ebre. Si el nostre territori no tingués el riu, ni ens anomenaríem Terres de l’Ebre ni ens caldria viatjar cap aquí i cap allà per a defensar-lo, tan a ell com el delta i tot l’ecosistema (tot en un pac)

L’aigua del nostre riu és una mena d’obscur objecte de desig. Tant la volen cap al Nord com cap al Sud. L’amenaça és doble! Fa 30 anys ja es va fer el minitransvasament al Camp de Tarragona. De la concessió de 4 m3/segon (si no recordo malament), al principi només es disposava de la meitat aproximadament, però poc a poc la necessitar d’aigua s’ha anat incrementant. El nou projecte també demandarà aigua i, aquesta aigua, evidentment, haurà de sortir de l’Ebre (perdó dels canals de l’Ebre)

Un dels pous que hi ha entre Amposta i Tortosa. 

Per cert, no sé si teniu constància que a la riba dreta del riu, entre Vinallop i la Carrova, fa anys es van fer una sèrie de pous (5 al menys) Es va dir que l’aigua d’aquests pous només s’utilitzaria en cas d’emergència. Potser l’emergència està a punt d’arribar...

De totes maneres són molts els que sospiten que l’aigua que se’n va cap el Camp de Tarragona i més enllà no surt del riu, ni dels canals, sinó de l’aqüífer de la Galera, un dels més importants de Catalunya i que és el que hi ha baix del mateix riu.

A les Terres de l’Ebre no volem caritat. No vivim de la caritat! Les terres de l’Ebre volem que es creï riquesa per al nostre territori sense que ningú hagi de fer negoci amb l’aigua. Aquells que sempre han dit que defensen el riu i el territori hauran de demostrar que això és així.

Recordo que quan es volien emportar l’aigua cap al Llevant deien que ens donarien compensacions al territori... Ara me sona la mateixa música... Amb una altra lletra, però la mateixa.

Quan arribarà el dia que els polítics i les principals entitats socio-econòmiques del territori faran un front comú per a defensar ‘l’ídem’?

(Vull recordar que la defensa de l’Ebre no és l’únic front obert actualment ja que hi ha moviments que defensen la gratuïtat de l’AP-7 o que reclamen trens dignes o la campanya a favor de l’aportació de sediments al delta o els afectats pels terratrèmols del Castor)

Els ciutadans de les Terres de l’Ebre no volem més promeses, ni bones paraules... Volem fets i bons governs per evitar desaparèixer a la mateixa velocitat que el riu... Al menys que s’aturin els disbarats com el de BCN World o com es vulgui anomenar ara!   

Perdoneu, però algú ho havia de dir...