Cotxe aparcat amb els quatri intermitents ocupant parcialment una plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda.
divendres, 15 de juliol del 2016
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 15-07-2016
Cotxe aparcat amb els quatri intermitents ocupant parcialment una plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda.
Calor, 'sociates' i 'indepes'
XAVIER SARDÀ
Periodista
Se'ns demana massa amb aquesta calorada. Miri un per on miri només veu controvèrsia i bizantinisme de top manta. Convergència en caiguda lliure i sense control. Si ens fixem en el món independentista, cadascú va amb la seva opció que si la DUI, que si el RUV, o que si el RUI. Són diferents criteris respecte dels següents passos a fer i les seves repercussions.
Els de cada subgrup arriben fins i tot a la discussió i la desavinença personal. Els pota negra s'insulten a les xarxes. Les baralles recorden una mica allò de La vida de Brian i els del «front judaiconacional» que es barallaven amb els del «front nacionaljudaic». El que és essencial, no obstant, és que qualsevol d'aquestes opcions implica que en algun moment s'haurà de trencar amb la legalitat. Donen tan per fet que hi haurà un moment d'hiperespai-Catexit que semblen oblidar-ho. Es dóna una certa amnèsia operativa i, en lloc de tractar el tema central, discuteixen per la cosa procedimental. Es delibera el com, amb negació del què. És com discutir com es fa el llit, sense veure que a l'habitació hi ha un elefant. Molta calor.
Després hi ha l'Estat que últimament dóna força i arguments als independentistes que estan, aquí sí, encantats. Tenim elFernándezgate i el seu àngel de la guàrdia, tenim policies mafiosos, tenim Villarejo i la seva operació Catalunya. Com que a més es confon el cul amb les témpores litúrgiques, els indepes li treuen partit fins i tot a les investigacions regulars de presumpta corrupció real. Davant el cas de l'operació Termyca que afecta diversos consistoris convergents i a més té ramificacions per tot Espanya, surt Munté, la vicepresidenta del Govern, i diu que tot és una trama de Fernández Díaz i punt. Després l'estira i arronsa del Tribunal Constitucional.
El consell de Felipe
El cert és que amb aquesta calor demanen massa. Que Felipe González digui des de la seva tribuna d'El País el que ha de fer o no el PSOE, causa fastigueig estival. Els maliciosos es pregunten: «¿El consell és com a expresident, com a militant, com a conseller d'empreses de l'Ibex, com a videoelogiador del president de Star Petroleum radicada en un paradís fiscal, o com a autor de cartes de recomanació del mateix empresari a líders autòcrates com el del Sudan del Nord?». Al comitè federal, ni cas.
Molta calor perquè el PSC vagi marejant la perdiu que si referèndum a l'estil quebequès o si pop a la gallega. Al final quedaran quatre gats, i es reproduiran per segmentació.
En vista del no rotund a Rajoy dels socialistes, els de Podem no saben si preparar-se per hibernar o si els cridaran in extremis per a la rojen-koalitionen. ¿Iglesias podria passar de l'«hòstia de proporcions bíbliques» a ser vicepresident?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)