Incivisme per tot arreu!
dilluns, 8 d’agost del 2016
Rajoy com a garantia
JOAN SUBIRATS
Catedràtic de Ciència Política (Universitat Autònoma de Barcelona).
Això de Mariano Rajoy va convertint-se en un culebró sense precedents. Té una enorme capacitat d’aguantar tota mena d’avatars, sorprenent sempre amb la seva capacitat de mantenir-se dret i amb recursos en la pitjor de les situacions possibles. És evident que per a la formació del Govern i les possibles aliances amb altres forces polítiques la seva presència és més tòxica que benèfica. És indubtable que canviarien molt les coses per al PP si Rajoy acceptés fer un pas enrere (o un pas al costat a l’estil Mas) i permetés que la figura del pròxim president de Govern fos una variable que entrés en el procés de negociació.
Però la seva enorme alegria al balcó del carrer de Génova la nit del 26-J era una expressió evident que Rajoy era conscient que la jugada que havia preparat després dels resultats del 20-D li havia sortit bé, i que la seva figura n’havia sortit reforçada.
¿Per què el PP se la juga mantenint Rajoy com a condició sine qua non per formar govern? Abans que res, perquè és la garantia que el PP es pugui mantenir unit tot i l’evident sagnia de vots, persones i posicions de poder que s’ha anat produint els últims anys. Són innombrables els líders perduts en corrupteles que estan incriminats o condemnats. Però, tot i així, Rajoy ha sigut capaç de presentar-se com el salvavides, sense el qual esclataria una guerra inenarrable entre les faccions internes i els potencials aspirants a la successió.
Però és que, a més, Rajoy també és garantia de continuïtat per als votants que aspiren que tot continuï igual. Si Rajoy segueix em quedaré com estic. És com una esperança que es diposita en la seva figura, després d’haver sortit més o menys indemne de desenes de crisis que semblaven enfonsar l’imperi PP. Rajoy i el PP ja són el mateix. Sense Rajoy el PP explosionarà. No té substitut.
Però la seva enorme alegria al balcó del carrer de Génova la nit del 26-J era una expressió evident que Rajoy era conscient que la jugada que havia preparat després dels resultats del 20-D li havia sortit bé, i que la seva figura n’havia sortit reforçada.
¿Per què el PP se la juga mantenint Rajoy com a condició sine qua non per formar govern? Abans que res, perquè és la garantia que el PP es pugui mantenir unit tot i l’evident sagnia de vots, persones i posicions de poder que s’ha anat produint els últims anys. Són innombrables els líders perduts en corrupteles que estan incriminats o condemnats. Però, tot i així, Rajoy ha sigut capaç de presentar-se com el salvavides, sense el qual esclataria una guerra inenarrable entre les faccions internes i els potencials aspirants a la successió.
Però és que, a més, Rajoy també és garantia de continuïtat per als votants que aspiren que tot continuï igual. Si Rajoy segueix em quedaré com estic. És com una esperança que es diposita en la seva figura, després d’haver sortit més o menys indemne de desenes de crisis que semblaven enfonsar l’imperi PP. Rajoy i el PP ja són el mateix. Sense Rajoy el PP explosionarà. No té substitut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)