dilluns, 5 de setembre del 2016
JOC NOU. SERVEIX SÁNCHEZ
 |
| De Vergara a eldiario.es. |
Tal com era
previsible Rajoy o va aconseguir el seu propòsit de ser investit. A la segona
ronda (una mena d’exàmens de setembre) el resultat va ser el mateix que a la
primera: 170 vots favorables (el seu grup, C’s i Coalició Canària) i 180 en
contra (o sigui, tota la resta de la cambra)
Avui, el Borbó li
ha dit a la de la rotonda que de moment no proposarà cap candidat i vol que els
partits obrin un període de reflexió...
Mentre, Sánchez vol more fitxa i parlar amb la resta de forces polítiques... Amb totes -ha dit-.
Les converses seran una mena de diàleg de besucs:
-O jo o el caos! (Marianito)
-Primer C’s, després els altres... (Sánchez)
-Sánchez president...? Primer el referèndum... (aquest tal val per a Joan Tardà com per
a Quico Homs)
-O nosaltres o C’s; tu tries (Pablo Iglesias)
-O nosaltres o Podemos; tu tries (Albert Rivera)
-Al PP mai! Ni abans ni després de les eleccions d'Euskadi i si van de la ma de C's, encara menys! (PNV)
Després d’aquest
panorama sembla que res a canviat. Tot segueix igual que fa una setmana, que fa
un mes, que el dia després de les eleccions del 26-J. Ara bé, durant el darrer
debat hi va haver alguna cosa que va fer trontollar a més d’un del PP del seu
seient. Rivera va anunciar que li retirava la confiança a Rajoy i li demanava
al PP que busques un altre candidat...
Si finalment és
així, Rajoy fa un pas enrere (o al costat, tal i com va fer Arturo), el
candidat haurà de reunir unes condicions que, ara per ara, se’m fa difícil identificar-les
amb algú del PP.
Dissabte, un
socialista-socialista (no com jo que són un socialista-desencantat) me va dir
que ell només hi veia una solució: un acord a tres bandes (PP, PSOE i C’s) i un
candidat independent. Potser sí, però fins arribar aquí encara queda molt de
camí per a recórrer...
Però el PP no ho posa
fàcil. Esperarà que sé tensi la corda fins el darrer moment i llavors mirarà de
jugar les seves cartes. Mentre això passa, els van fent i guanyant-se amics.
Fins i tot entre els seus votants) Tots el diputats estaven tancats al Congrés
(què us sembla si els deixem allí sense menjar ni beure fins que trobin una
solució?), el govern en funcions segui fent de les seves: Nomenar al mentider
José Manuel Soria per a un lloc al Banc Mundial
(jo encara no sé per a que nassos serveix...)
Les critiques al
govern en funcions li han plogut de totes bandes, també de diaris com La Razón,
un rotatiu incondicional on els hi hagi.
Rajoy i de Guidos
(Guindos ve de guinda?) han dit que no podrien fer una altra cosa, què Soria
(José Manuel, no la ciutat castellana), és funcionari i què ho havia demanat...
Ah! Però és que
hi ha concurs per a ocupar aquesta mena de places? Jo me pensava que era gent
de confiança (i Soria n’he dóna molta) del govern els que finalment ocupen
càrrecs així.
Per cert, la seva ajudant és neboda de de Guindos. Oè, oè, oè, oè... !!! També deu de ser funcionari i també ho ha hagut de demanar...
Avui mateix estàvem
la meva dona i jo comentant aquest tema i quan ha escoltat que era funcionari,
ha exclamat:
-I ja tenia
compatibilitats per a dedicar-se als negocis que el van atrapar? Es clar, en aquesta vida no sé pit tenir tot... O
sí... O això és el que es pensen alguns.
A principis dels
anys 80 hi havia un secretari a Santa Bàrbara que es deia Carlos Ruiz-Ayucar y
de Merlo. Era de Madrid i tenia un germà (un Ruiz-Ayucar y de Merlo) que era
sots-director del Ministeri d’Economia i Hisenda. Un dia Carlo me va dir que
volien promocionar al seu germà al Banc Mundial o bé al Fons Monetari
Internacional (no que ho hagués demanat ell) i que el seu germà no sabia quina
plaça escollir ja que no tenia clar quines funcions s’havien de fer en cada un
dels casos.
O molt han
canviat les coses o ens volen fer creure una cosa que no és...
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 5-09-2016
Encara que només sigui per anar a comprar el diari, aparcar sobre un pas de vianants està molta malament i hauria d'estar molt més perseguit per la nostra policia local.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)