XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. ACTUACIÓ ULLDECONA (Construcció 1)

11-S caníbal

EMMA RIVEROLA

Escriptora

«Perquè som el somni, estem a punt». «Volem que la veu de tota la gent que forma aquest país se senti». «Som sobirans, som la República Catalana». El text de l'ANC que insta a celebrar la Diada no deixa marge per al dubte. No apel·la als que creuen en un somni, sinó que deixa per establert que tots estem en aquest somni. La redacció compleix una legítima funció de motivació, però la forma també és el fons. Hi ha una pulsió antropofàgica en el llenguatge nacionalista. Un repetit abrivament per canibalitzar les diferents voluntats. D'emportar-se-les a la boca, mastegar-les i vomitar-les com si fos una única voluntat pàtria.

Aquest any, els participants en l'acte hauran d'alçar de forma sincopada uns punts, com un pressentiment. Però a Catalunya no tots som punts d'un mateix dibuix. N'hi ha de tots els colors. I també n'hi ha que es difuminen fins a la invisibilitat. Serem lliures, diuen alguns, mentre cada dia milers de persones perden la seva llibertat tenallades per la pobresa. Això vindrà després, responen. ¿Després de què? Ja no es creu ningú el termini dels 18 mesos. Tampoc els que ho van prometre sabent que era una farsa. El miratge de la independència exprés ha copat tots els esforços, ha segrestat els mitjans públics i ha servit de coartada per relegar el combat per la justícia social. Alimentar un somni és bonic, però si al somiar es deixa de lluitar per millorar la realitat, no és res més que un malson.

VISITA A LA CAVA AGUSTÍ TORELLÓ I MATA (11)

 

ELS MANTRES PEPEROS

D'Alfons López a Público.es. 

Un mantra és un concepte, una idea que es repeteix constantment. De vegades, encara que sigui erroni, de tan repetir-lo sé sol tenir com a veritat, encara que no sempre és així.

Un dels mantres més divulgat i recordat del PP va ser culpar a ETA dels atemptats de Madrid de l’11 de març de 2004. De fet encara hi ha qui de tant en tant ho insinua i no vol acceptar la realitat del que va passar aquell dia.

Ahir per la tarda vaig escoltar un fragment del programa el Balcó que s’emet des de l’emissora de Barcelona de la Cadena SER. Els tertulians (que no tinc idea de qui eren perquè ja ho vaig agafar començat i només ho vaig poder seguir durant uns instants), en el context de la tertúlia estaven debatent sobre un altre mantra que, segur heu escoltat sovint de forma repetitiva: Sense democràcia no hi na llibertat. Ho diuen molts dirigents del PP (ja sabeu que quan es tracta d’opinar sobre qualsevol tema, tots diuen si fa o no fa el mateix) Jo ho recordo per exemple haver-ho escoltat de la boca de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santa Maria, però igual tu ho recordes d’algun altre. Ho solen dir, per exemple, al referir-se a fer complir la lleia a Catalunya quan aquí sé parla de desobeir les lleis o s’imputa a algun membre del Govern o del Parlament.

Evidentment, dir que sense democràcia no hi ha llibertat, és incorrecte, però ho has de pensar... Coneixeu alguna democràcia que s’hagi originat sense llibertat? Evidentment, no. El més apropiat seria dir que sense llibertat no hi ha democràcia, al menys de la manera com concebem la democràcia. Una alta cosa és que les democràcies no solen ser perfectes, tot i les lleis que es promulguen, teòricament, per a garantir-ne el seu funcionament, ja que massa sovint, les lleis solen ser restrictives i, per tant, limiten la llibertat de la ciutadania.

És evident que el grau de democràcia està estretament lligat a la ideologia del partit que estigui al front del govern. No és el mateix que estigui el PP o el PSOE, encara que molts d’aquells que estan a l’esquerra dels socialistes utilitzin sovint el concepte PPSOE.

Sempre he dit que en matèria econòmica pràcticament no hi ha diferències, ja que tots dos partits solen aplicar doctrines neoliberals. En canvi, en el apartat social, les diferències són abismals. No cal retrocedir tants anys (governs de Zapatero), per a observar el grau de llibertat que va assolir el col·lectiu gai a qui es va permetre casar-se i adoptar fills, equiparant la seva situació al de les parelles heterosexuals.

També cal destacar (i en lletres majúscules) la llei de protecció a les persones amb dependència. És cert que no es va poder aplicar en tota la seva extensió per manca de recursos econòmics, però va beneficiar a milers de famílies, moltes més de les que està beneficiant actualment baix el govern del PP.

També seria correcte dir (tal i com ho van fer els tertulians), que una conseqüència de la llibertat és la democràcia. Crec que ningú s’imagina un país lliure sotmès a una dictadura, per molt que els seus dirigents ho vulguin disfressar de democràcia. Són lliures els ciutadans de Corea del Nord? Són lliures els ciutadans de Rússia? No fa gaires dies van trobar mort un altre periodista rus crític amb el govern de Putin...

I ja per acabar, tenim llibertat a Espanya? La resposta és molta menys de la que teníem fa uns anys, ja que l’aplicació de l’anomenada llei mordassa limita molt tant les llibertats individuals com les col·lectives. Per tant, el nivell democràtic és molt inferior al que hauríem de tenir.