dijous, 15 de setembre del 2016

Rajoy en el país de las mentiras

Parecemos un país de bobos. Elección tras elección premiamos los engaños. Me dirán ustedes que no es así, que sólo lo hace una parte de esta sociedad, la más conservadora, pero la realidad es que las mentiras en política no tienen ideología.

GUMERSINDO LAFUENTE

Parecemos un país de bobos. Elección tras elección premiamos los engaños. Me dirán ustedes que no es así, que sólo lo hace una parte de esta sociedad, la más conservadora, pero la realidad es que las mentiras en política no tienen ideología. La única diferencia es de calidad. Unos mienten mejor que otros. Quizá porque tienen habilidades teatrales. O acaso porque carecen de escrúpulos. O incluso porque son tan simples que se dejan liar por sus subordinados, como he oído argumentar a alguna tertuliana estos días hablando del presidente y el caso Soria.
 
La tragedia es que estamos descubriendo ahora que Mariano Rajoy no sabe sumar, lo vimos en su discurso de investidura cuando intentó explicar en qué se gasta España el dinero de los presupuestos, pero tampoco sabe mentir. Balbucea, le baila la mirada y se le rebelan los tics. Hasta el menos espabilado le pillaría de inmediato. Y sin embargo, ahí tenemos a millones de españoles confiando su futuro en tan temblorosas manos.
 
Hoy echo de menos una generación de políticos que pongan la verdad por delante de todos sus discursos. Que tengan el coraje de no prometer imposibles, de explicar con claridad que los problemas pueden solucionarse, pero no por arte de magia. Que habrá que sufrir y que el reparto justo de ese sufrimiento será la clave del éxito de su programa.
 
Verdad, coraje y talento. Qué difícil encontrar esta combinación entre nuestros líderes, acomodados en su mayoría en la demagogia y el chalaneo, con el único objetivo de llegar al poder o conservarlo. Y qué pena de ciudadanía, que se acurruca en la comodidad de sus pequeños privilegios manteniendo a esta panda de trileros en el poder.
 
Escribía el domingo un editorialista que es mejor tener un mal gobierno que seguir como estamos, también que hay que evitar "de cualquier forma" unas nuevas elecciones. Ese cualquier forma sonaba tan estridente, tan viejo, tan paternalista, tan casi golpista, que asusta pensar qué estarán maquinando los que quieren organizarnos la vida. Qué mentiras estarán tramando para convencernos de que votar es malo. Qué fichas estarán moviendo para seguir controlando los resortes del poder. 
 
Mientras tanto, la realidad es que Rajoy, el de los "hilitos" del Prestige y el "Luis sé fuerte", al que por sus engaños bobos no elegiríamos ni para presidente de nuestra comunidad de vecinos, permanece impasible al frente del gobierno en funciones. Algo tocado, esta vez sí, pero dispuesto a recomponerse y a regresar triunfante al poder con la ayuda de Ciudadanos y la complicidad de unos votantes a los que la ética y la mentira parece no preocuparles.

AMPOSTA: VAGA DE TREBALLADORS DE LA NETEJA

Què no! Què no hi ha vaga... Però veritat que veient les fotos ho sembla? 

Aquest era l'aspecte de l'illa de contenidors del carrer Amèrica, el que hi ha a la vorera del Pere Mata, davant la caserna de la Guardia Civil... 

Algunes de les bosses són grosses, la qual cosa vol dir que qui les usa és un gran generador de residus... 

La pregunta és: Hi ha algú per aquella zona que genera gran quantitat de residus? Una residència potser? Jo no ho sé, però trobo que no és tan difícil d'esbrinar-ho... 

Segons tinc entés els que generen molta quantitat de brossa han de gestionar-los, per exemple demanant al Consorci Comarcal contenidors per a ús propi. 



dimecres, 14 de setembre del 2016

L’ABSENTISME LABORAL DE RITA BARBERÀ

De Ferreres al Periódico. 
Ahir Rita Barberà, que només fa una mica més d’un any era la tota poderosa alcaldessa de València, no va acudir a treballar.
Rita, té un treball modest. És senadora per designació del Parlament de la seva comunitat, per tant, el passat 26 de juny no va haver de passar per les urnes per a renovar el seu lloc de treball.
Després de les vacances d’estiu, les cambres espanyoles (Congrés dels Diputats i Senat) van tornar a constituir les comissions de treball i Rita va tenir la sort de que li toquessin dues vocalies, la qual cosa significa uns calerons més. La presidència o vicepresidència ja hauria segut massa... Però dues vocalies està bé... Per a mi les voldria...  
El que no tinc clar és l’estrictes que són al Senat a l’hora de fer justificar les absències a aquells que no acudeixen a treballar. A qualsevol centre de treball li farien portar un justificant mèdic de la seva indisposició de com a màxim 3 dies i la baixa laboral si fossin més de 3. Encara és aviat per a dir si Rita agafarà la baixa o es donarà de baixa... Es a dir, renunciarà.
Ahir el Tribunal Suprem va decidit investigar a Rita per blanqueig de capitals pels cas IMELSA. Rita ja havia sortit de València i amb l’AVE anava cap a Madrid. Però sembla ser que va baixar a Conca i va tornar cap a casa. Ningú ha dit (ni ella mateixa) que es trobés malament i, per tant, l’absència al lloc de treball no estaria justificada. Tot indica que Rita no va ser prou valenta per afrontar la realitat. En poc més d’un any ha passat de tenir pràcticament tot el que desitjava a tenir el que mai hauria volgut, però que tot indica que s’ho ha buscat durant molt de temps.
Aquells que malversen fons públics, que blanquegen diners, que s’envolten de corrupció, no deuen de pensar que potser un dia tot això s’acabarà i a partir d’aquell moment hauran de passar un mal tràngol.
Durant molts anys, Rita, acudia als mítings que organitzaven els seus amics d’Orange Market (una ramificació de la Gürtel) acompanyada de Paco Camps, Carlos Fabra, Alfonso Rus i d’altres dirigents del seu partit i s’asseien a la primera filera de cadires que sempre és el lloc reservat a la gent important i de bé.
Entre els assistents il·lustres també hi havia un tal Mariano Rajoy Brey que quan pujava a l’escenari per a parlar exaltava les virtuts dels dirigents valencians i deia coses com aquestes:

-Rita: Ets la millor alcaldessa que ha tingut mai València...

I a Rita li complaïen les seves paraules i es feia enrere fins tocar el respatller de la seva cadira en un gest a mig camí entre de vergonya i aprovació...
Rita va tocar el cel valencià. Com sé diu vulgarment feia i desfeia. Ho tenia tot controlat i no sé li escapava res. A Mariano tampoc sé li hauria d’haver escapat res... Però ja li anava bé... A ell i a tota la resta de càrrecs nacionals. Els resultats electorals de València (i per extensió de la Comunitat Valenciana –no vull anomenar-la País Valencià quan me refereixo al PP-) eren excel·lents, millors, pràcticament impossible... I tothom mirava cap a l’altre costat quan tenien constància dels tripijocs que s’hi feien per aconseguir acontentar el seu electorat, per finançar el seu partit i, finalment, per fer augmentar la seva fortuna.
Rita ara sé troba acorralada. El seu partit li demana que marxi, que ara mateix la imatge que dóna perjudica la investidura de Rajoy. Però no plega... O sí... Se'n va del PP, el partit que ha segut el seu pare, la seva mare i la seva esposa... Però se queda al Senat. D'aquesta manera conservarà la condició d'aforada i podrà dificultar així el seu encausament. 
El que és segur és que s’haurà de jubilar abans del que ella hauria volgut...  
Si algú del PP tingués un mínim de vergonya hauria de plegar ja. Primer Rajoy i immediatament després personatges com l’Andrea Levy que té la barra de dir que durant els mandat de Rajoy no hi ha hagut cap ombra de corrupció... I acte seguit tota la resta (Sáenz de Santa Maria, de Cospedal, de Guindos, Fernández Díaz, Montoro, etc., etc.)
La part negativa d’aquesta nova situació és que a Xavi Castillo, flagell del peperisme més ranci durant  anys, sé li acabarà la matèria primera per als seus gags i s’haurà de reinventar. Segur que se’n sortirà. Xavi Castillo és molt gran!!   


LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 14-09-2016

Amposta. Carrer Gran Capità. 

Els que han deixat això així, uns bruts i els que no ho volen veure, què són?