dimecres, 21 de setembre del 2016

Els fatxes estan a Alemanya

SISCU BAIGES

Al debat polític català i espanyol és habitual que es creuin acusacions de ‘feixisme’. Els uns es diuen feixistes als altres amb una gran facilitat. Els uns acusen als unionistes de feixistes perquè s’oposen a l’exercici democràtic del vot en un referèndum sobre la independència de Catalunya. Els altres acusen els independentistes de feixistes per organitzar marxes multitudinàries a toc de ‘pito’ i per convertir els mitjans de comunicació públics en eines d’ensinistrament ideològic. Twitterés l’escenari on aquest intercanvi de retrets és més habitual i pràcticament impune.

Potser sí que hi ha algun ‘nazi’ emboscat en els rengles dels dos bàndols en conflicte, però on n’hi ha molts és a Alemanya, el país on va néixer aquest qualificatiu horrible.El resultat de les eleccions que es van celebrar diumenge a l’estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental fan posar els pèls de punta. I no només als alemanys.

Els xenòfobs d’Alternativa per Alemanya (AfD) han obtingut quasi el 21% dels vots. Només han quedat per darrere del SPD, que amb un 30,6% dels vots ha perdut cinc punts en comparació amb les eleccions anteriors, i han superat la CDU d’Angela Merkel, que ha baixat del 23% al 19%. També han perdut forçaDie Linke i els Verds.

D’aquí a 15 dies hi haurà eleccions a la capital alemanya, Berlin. El líder d’AfD a Berlin es diu Georg Pazderski i en campanya ha dit coses com aquestes: “Hem de dir NO a l’arribada de refugiats; sinó tindrem problemes. No sabem què fan, perquè han vingut i quins plans tenen”, “Alemanya té unes ajudes socials molt elevades i la gent ho sap i ve aquí per obtenir diners”, “no pot ser que mantenir un refugiat ens costi 3.500 euros al mes quan amb aquests diners poden viure dues famílies berlineses”, “els refugiats que vénen d’Orient Mitjà són bàsicament pobres, sense educació i molts d’ells amb idees islamistes que són un perill per Alemanya”, “la majoria d’ells són criminals i això es pot veure en el negoci de la droga de Berlin”...

Està bé que ens embranquem en discussions sobre qui organitza la Diada més lluïda i més multitudinària i que retraiem a Mariano Rajoy que col·loqui al Banc Mundial a un ex-ministre cessat per mentider i per tenir diners ocults a l’estranger, però no deixem de tenir present què passa en d’altres indrets del món no gaire allunyats d’on som nosaltres. No fos cas que algun dia tinguem una república catalana independent o confederada amb Espanya, en el marc d’una Europa decantada cap al feixisme. I feixisme del de debò.

ESPECIAL FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 21-09-2016

Amposta illa de contenidors del carrer Brasil. Primera hora del marí del dia 20-09-2016.

En primer pla una rentadora de càrrega superior. 

Un gran sac amb tota mena d'envasos i un expositor. 






Un altre expositor. 


Anem a veure... Algú té expositors a casa? No? Per tant han de ser d'alguna tenda, veritat? El problema és que per allí de tenda, tenda no n'hi ha cap... 

dimarts, 20 de setembre del 2016

110è TALL DE L'N-340 A AMPOSTA
































I COM HO FAREM, SRA. MUNTÉ?

Vaig llegir aquest cap de setmana unes declaracions de la ugetista Sra. Munté, que va ser vicepresidenta del Govern amb Arturo, que haurem de pensar en deixar de pagar els impostos a la Hisenda Espanyola.
Les Oficines Liquidadores recapten per a la Generalitat. 
Tots els projectes, per menuts que siguin, han de comptar amb un pla de viabilitat econòmica. I la creació d’un estat és un projecte de gran magnitud i, per tant, amb més raó encara, s’ha de tenir clar des d’un bon començament com es finançarà. La resposta és molt fàcil: dels impostos dels seus ciutadans... Però la realitat és molt més complicada que la resposta.
Sempre que el govern ha parlat de crear estructures d’estat, la hisenda pròpia és un dels objectius claus. L’Agència Tributària Catalana fa molts anys que funciona, no és cap novetat. El que passa és que té unes competències molt limitades i, per tant, l’import recaptat és quasi simbòlic si el comparem amb la totalitat dels impostos que paguem els ciutadans i les empreses de Catalunya. Destinar més recursos no milloraria sensiblement la recaptació dels tributs que gestiona (Imposta del Patrimoni, Transmissions i Actes Jurídics Documentats i alguna coseta més...) O dit amb unes altres paraules: la creació de més oficines (sé remoreja que, per exemple, ne volen obrir una a Tortosa) no comportarà forçosament un increment substancial de la recaptació, tot i que millorant la inspecció (sobre tot en allò que respecta a l’Impost sobre el Patrimoni), tal vegada s’aconseguiria recaptar uns quants milers d’euros de la gent que té obligació però que no declara.
Quan vaig llegir les declaracions a l’actual Consellera de la Presidència, vaig pensar immediatament: I com es farà? Elaborarà el Govern de la Generalitat una llei per a obligar els catalans a tributar a la hisenda catalana?
La resposta la va donar la mateixa consellera només un dia més tard: No s’obligarà als catalans a pagar els seus tributs a Catalunya... Suposo que la mateixa consellera se’n va donar compte de la ficada de pota... I sinó va ser així, potser algú dels seu entorn li va haver de dir: Però que has dit Neus!
Com s’ha pogut constatar, qualsevol llei elaborada pel Parlament i que l’Estat cregui que lesiona els seus interessos és, immediatament, recorreguda davant el Tribunals Constitucional que, fins ara, ha vingut donant la raó a l’Estat en quasi tot.
Potser hi ha gent que ho tenen molt clar: Pagarem els impostos aquí! (tot i que de moment no ho fa quasi ningú) Però la immensa majoria pensaran amb les conseqüències que poden tenir de no pagar l’IRPF (ciutadans), l’IVA (empresaris) i Societats (societats anònimes, societats limitades, cooperatives, etc.)
Imagineu-vos per exemple que un empresari decideixi a pagar l’RPF que reté de les nòmines dels treballadors a la hisenda catalana i que el treballador, en canvi, a l’hora de fer la renda decideixi passar comptes amb la hisenda espanyola i que li surti a tornar i que no sé li torni perquè les no constin les seves retencions o rep una liquidació de l’Agència Tributària espanyola perquè no constés l’ingrés de les retencions per part de l’empresari.
La Incertesa jurídica que representa tota aquesta situació és molt gran. No es pot estar jugant indefinidament amb el futur d’un poble.  
Per tant, seria d’agrair que d’una manera o una altra es deixés de marejar la perdiu. Si hem de ser independents, com més prompte millor i sinó pot ser, calma, per favor...