EL PUERTO DE SANTA MARÍA 4

 

La dreta francesa

ANTONIO FRANCO

Periodista

La dreta francesa s'assembla poc a l'espanyola. Ho acabem de veure en la crucifixió i mort política de Nicolas Sarkozy, el seu Mariano Rajoy. Gastat, el seu únic projecte era tenir el poder per pur desig d'exercir-lo. Diverses personalitats del seu partit li van discutir públicament la idoneïtat de tornar i van treure a la llum els seus propis projectes. Sarkozy sabia esclafar competidors, i per això van anar en compte però no van tenir por com passa al PP -i en un nivell malaltís-- amb Rajoy.

Van obligar a competir Sarkozy en unes primàries davant sis competidors, amb múltiples debats televisats i davant quatre milions de votants. I així es van treure de sobre un home molt impopular, tot i que menys que el líder del PP. Ni els companys de Rajoy a la dreta espanyola ni els seus votants s'assemblen als francesos.

Malgrat que la dreta francesa no sigui exemplar, almenys és més plural que la d'aquí i viu sense tanta genuflexió davant el seu cap. El dit índex estès de Rajoy convertit en l'única font de poder al PP no seria possible allà. I els coreligionaris tampoc acceptarien que seguís en primera línia un Fernández Díaz que hagués fet el que l'exministre espanyol no desmenteix haver realitzat, o que s'hagués pogut refugiar al Senat algú tan sospitós com l'ara santa i ja no jutjable Rita Barberá.

Perquè no li ha passat pel dit a Rajoy fer-ho abans, el PP celebrarà el seu congrés amb dos anys de retard. Per la mateixa raó no tindrà unes primàries amb participació directa dels militants. Els discrepants callen. Esperen que Rajoy es cansi i se'n vagi voluntàriament o que, com va succeir amb Franco, les coses canviïn després que es produeixi un fet biològic.

En la impossibilitat metafísica de ser més corrupta que l'espanyola la dreta francesa resulta menys insultant perquè té almenys la decència de no publicitar-se com un partit regenerador. Sens dubte fa tripijocs, però de forma menys barroera. I quan la justícia enxampa un dels seus afronta amb menys hipocresia les conseqüències. Alain Juppé, un dels que li ha donat l'empenta a Sarkozy, sobreviu en política després d'haver purgat una condemna per malversació de fons per finançar el partit i una inhabilitació de 10 anys.

TRAVESSAR LA FRONTERA

Però el fons ideològic d'aquesta dreta no és gens fantàstic: rendir-se sense condicions davant l'austericidi dictat per Brussel·les i acostar-se al màxim possible a gairebé tot el que diu el Front Nacional.Fillon, el favorit de les primàries, és un catòlic molt actiu en el seu integrisme. Compte, que els que estiguin pensant a fugir del nostre país no s'equivoquin a l'elegir punt de destí perquè a l'altre costat de la frontera aviat hi haurà bastant del mateix.

LA PRESSIÓ FISCAL I D’ALTRES PARÀMETRES

Aquest esquema comparatiu correspon a 2014.

El passat dissabte vaig llegir al Periódico el següent titular: Espanya segueix entre els països de la UE amb menys pressió fiscal.No sé a vosaltres, però a mi aquesta dada per si sola no té cap tipus de valor.

¿Què guanyo jo (i per extensió tots els ciutadans del país) de pagar menys impostos si després tinc que pagar determinats serveis o productes que a d’altres països estan sufragats per l’Estat?

Però no només això. Ja sabeu que des de 2011 (darrera època de Zapatero i govern de Rajoy), fins i tot apujant-nos els impostos hem vist com molts de medicaments sortien de la llista del que entraven pel seguro i els tenim que pagar en la seva totalitat, a part de l’euro per recepta que es va declarar il·legal i altres moltes mesures restrictives.

La reducció de les plantilles de treballadors públic també han tingut les seves conseqüències. Les consultes mèdiques, normalment col·lapsades, encara hi estan més i, per tant, quan demanes hora per al metge té la donen per a un termini molt més llarg. El mateix passa amb les llistes d’espera dels que es tenen que operar i sense oblidar a aquells que necessiten un transplantament.

L’educació universitària cada vegada és més cara ja que a l’increment del preu de les matrícules dels graus i màsters sé li ha de sumar que cada cop és més difícil aconseguir beques ja que s’han reduït el número i l’import de les mateixes.

En quan als transports tampoc som un exemple a seguir. Mentre no s’atura la construcció de noves línies de l’AVE per a beneficiar a les grans constructores, els trens de rodalies tenen problemes pràcticament a diari per manca d’inversió.

I podríem seguir i seguir...

Per un altre costat, el salari mínim és molt inferior als d’altres països i a sobre, tot i el que digui la Ministra de Treball Fátima Báñez hi ha gent que cobra sous que estan per baix d’aquest, tal i com li han contestat alguns experts.

De tant en tant també se’ns diu que tenim una de les gasolines més barates, tot i que sembla que ara s’està estudiant gravar-les amb un nou impost per a poder sufragar les pensions dels nostres jubilats, discapacitats, vídues i orfes.

He estat pensant (i això ho deixo al economistes, ja que jo sóc incapaç) que s’hauria d’establir un índex per permetés calcular el grau de benestar de cada país tenint en compte una sèrie de paràmetres, molts dels quals ja he esmentat: els impostos que paguem, el salari mínim interprofessional, el valor de determinats productes bàsics i essencials (carburants, electricitat, aigua, medicaments, bossa de la compra, etc.) i el que rebem a canvi o sigui, aquells serveis bàsics que van a càrrec de l’Estat o la part que aquest paga.

Només així podríem fer-nos una idea de si un país és més car o més barat que un altre i no com ara que només ens fixem amb el cost d’allò que comprem quan anem de viatge i amb les informacions esbiaixades que de tant en tant es publiquen segurament de manera interessada.  

LO POBLE QUE VOLEM 30-11-2016

Amposta, carrer Amèrica. 

Una botella de cervesa trencada. 

S'ha de tirar fort per a que es trenqui... 

Us imagineu algú passant per aquí per la nit on hi ha poca visibilitat... 

Aquesta foto la vaig fer farà uns 10 dies i encara avui hi quedaven restes. 

Que vol dir això? 

Neteja per aquesta zona = 0!