BORNOS 3

Parauletes (i 2)

ANTONIO FRANCO

Periodista

Durant tota la setmana he rebut suggeriments sobre paraules i expressions clau que es van trobar a faltar en la meva proposta de fa set dies per actualitzar els diccionaris i acomodar-los als nous significats que han posat de moda els nostres polítics. Les recullo perquè algunes em semblen imprescindibles per interpretar correctament el que veiem, llegim o sentim.

Fora de test. Primera accepció. «Es diu del lloc en el qual orinen els que asseguren creure en la divisió democràtica dels poders i malgrat això li demanen al Govern que freni actuacions judicials que ja han emprès els tribunals».

Fora de test. Segona accepció. «Es diu del lloc en el qual orinen els que en temes delicats i complexos apliquen la política de promoure sistemàticament accions judicials de rerefons dubtós. També, els que diuen defensar la independència de la justícia mentre barregen les qüestions legals amb les seves pròpies conveniències polítiques».

Populisme. «Acusació que acostumen a fer els partits populistes a les altres formacions polítiques per desqualificar-les. Habitualment van acompanyades de grans explicacions a l’opinió pública subratllant que el populisme és nefast».

Penques intolerable. Primera accepció. «Les que té qualsevol càrrec elegit per a un breu termini de temps en què ha de convocar un congrés del partit, sigui socialista o no, si decideix ajornar-lo a la seva voluntat durant gairebé un any sense consultar les bases».

Penques intolerable. Segona accepció. «La que té qualsevol càrrec elegit per a una breu interinitat al PSOE si s’extralimita i fa política tan transcendent com començar a negociar amb el PP els límits d’una futura reforma constitucional sense esperar que sigui el futur congrés qui fixi legítimament les línies ideològiques de la nova etapa del partit».

Com Aznar i Rajoy. Expressió castissa. «Mena d’odi i de manifesta falta de complicitat que a vegades sorgeix entre antics socis que van compartir responsabilitats en negocis blancs i negres de l’empresa de la qual han menjat durant molt temps».

Leeeeentitud. «Actitud suïcidament passiva d’un Govern mentre s’acaben els fons de la Seguretat Social i espera que s’esgotin del tot abans de posar en marxa mecanismes substitutoris que li permetin actuar amb una mica de marge».

Vot popular directe. «Robatori per part dels ciutadans del dret diví de les elits de prendre les grans decisions en nom seu. Antigalla ideològica que es vol posar en desús amb dos arguments: que Hitler es va posar al capdavant d’Alemanya a través d’unes eleccions populars, i que com que les bases també s’equivoquen és millor que s’equivoquin les minories selectes experimentades en el despotisme il·lustrat».

UNA GESTORA (LA DEL PSOE) QUE COMENÇA A CANSAR

Eneko.

Tal com diuen els crítics (fins l’octubre ho eren els seguidors de la Susana Díaz i haurà ho són els demés) la gestora hauria d’estar el temps estrictament necessari per a poder convocar un congrés. No és així. M’ensumo que el que vol la gestora i aquells que li donen suport és que vagi passant el temps per a veure si la figura de Pedro Sánchez (a qui, recordeu, no vaig votar) es vagi diluint paulatinament fins a l’ostracisme polític.

A part d’això, els membres de la gestora sembla que actuïn com a veritables dirigents del partit donant opinions d’aquelles que quan les escoltes penses: millor calladet!

Durant els darrers dies n’han donat dues que mereixen la meva atenció com a opinador polític que sóc.

La primera es refereix al suggeriment de concórrer al proper congrés amb una sola llista. Segons el portaveu de la gestora el partit ja està molt dividit i dues o més candidatures encara el dividirien més. Visca la democràcia! Chapeau!!  Quina idea més brillant!! Suposo que per a tenir idees així has de pertànyer a la gestora del PSOE. La resta dels humans (siguin o no socialistes) no poden arribar a tenir idees tan brillants...

Mireu, l’any 2000, quan ZP va ser elegit secretari general del partit, els delegats del congrés van estar tan, tan dividits que només uns pocs vots van relegar a José Bono de la secretaria general. Er cert, el PSC va donar suport a Zapatero. Tot i això el PSOE va ser capaç de vèncer a les generals que es van fer l’any 2004 i van revalidar amb molts més suports l’any 2008.

Penso que en democràcia és molt sa que els membres d’un col·lectiu puguin decidir entre dos o més candidats. Després, el perdedor, ha d’assumir ràpidament la derrota i s’ha de posar baix a les ordres del guanyador. I mai està de més que el guanyador compti amb el perdedor i aquells que li han donat suport, precisament per a cohesionar el col·lectiu, ja sigui un partit polític o un club de bàsquet local.  

La segona és la que es va fer en referència al PSC, del que es va arribar a dir que era la marca del PSOE a Catalunya. També van dir que qualsevol pacte que faci el PSC hauria de comptar amb el beneplàcit del PSOE. Cal recordar que si això, en el passat hagués estat així, José Montilla no hauria estat president de la Generalitat i si Arturo Mas que va rebaixar davant Zapatero el sostre de l’Estatut per tal d’aconseguir la benedicció del llavors President del Govern.

El PSC, com sé sap (i com tantes vegades he comentat) és un partit diferenciat del PSOE. Es a dir, té els seus propis estatuts que es van retocant a cada congrés i, a part tenen un NIF diferent (que és una mena de DNI de les entitats) Per tant hauria de gaudir de l’autonomia suficient per a decidir en cada moment quines polítiques li són més convenients sempre pensant amb els seus afiliats, simpatitzants i electorat en general. S’ha de dir no a les intromissions externes encara que vinguin d’un partit germà.

Una altra cosa és que una majoria de militants (que donaran la representació als delegats del congrés), opini que no, que el PSC s’ha de supeditar al PSOE i, per tant, les decisions seran les que arribin de Madrid. Llavors, aquells que pensen com jo (o de una forma pareguda), només tenint dues alternatives: acatar el que ha dit la majoria o plegar veles.

De totes formes sembla que l’actitud que ha adoptat la gestora no agrada a molts i que a Astúries ja està a punt de passar-li factura a Javier Fernández, que a part de president de la gestora també ho és el Principat.  

LO POBLE QUE VOLEM 4-01-2017

Avinguda de Catalunya. 

Excrement de gos deixat a poca distància dels contenidors.