dissabte, 7 de gener del 2017
Felip VI busca el seu lloc
Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la
Durant més d'una dècada els missatges nadalencs de Joan Carles van ser símbol de normalitat democràtica
Acaba un altre any delicat per a Felip VI. Ho proven el judici de Nóos, que ha posat imatges a l’espoli a l’ombra de la cort reial, la decisió de Mariano Rajoy d’utilitzar-lo com a escut humà després de les eleccions, les peticions perquè jugués a aprenent de bruixot o la gestió d’una agenda en funcions. La grolleria de la seva germana Cristina, la infanta infantilista que només espera que el seu judici acabi per no tornar a trepitjar el país que li ha donat tot el que té, ha sigut el pitjor espòiler possible abans del missatge de Nadal, un dels pocs moments tranquils.
La nit no va començar malament. Segurament per compensar la fredor i la distància criticades l’any anterior a l’escollir parlar des del Saló del Tron, en l’arrencada del seu discurs el Monarca va intentar construir una espècie de «patriotisme amb cara humana». Espanya és un gran país, ple de gent que treballa, se sacrifica i sap tirar endavant. Va faltar en aquest relat més espai per als perdedors, per als refugiats, per als qui pateixen la pobresa infantil o energètica o per a les víctimes del terrorisme masclista. També va faltar alguna paraula contra la corrupció i els corruptes aprofitats d’aquesta grandesa d’esperit, alguna menció als pròxims que representen el contrari, a tant de treball honrat, solidaritat i sacrifici. Encara que no tot van ser oblits. Hi va haver temps per parlar de la desigualtat ampliada per la crisi i la urgència, almenys, de contenir la bretxa.
RESPECTE
Després el missatge va tornar per on acostuma a anar. Com cada any els problemes d’Espanya, suposem que també de Catalunya, s’arreglen amb respecte, especialment pels que pensen diferent encara que no pensin tan a l’europea com sembla creure el Rei. El més important és que ho facin dintre d’un ordre i amb respecte a la llei perquè si no, solament porten problemes i embolics.
La tradicional mirada al futur en la part final va reproduir una exhaustiva relació de llocs comuns. Segurament hem arribat a un punt on algú els ha de recordar. No tan sols la tecnologia, el món ha canviat i segueix movent-se a tota velocitat. Hem de preparar-nos per ser protagonistes en aquest nou model de món i la clau essencial serà l’educació; exactament el contrari de tot el que hem fet els últims anys.
Després del fallit experiment de felicitar les festes a l’Espanya que encara no sap si ha sortit de la crisi des de la parafernàlia del Palau Reial, com si es tractés d’un turista més, Felip VI ha tornat a un escenari més familiar i quotidià. Durant més d’una dècada els missatges nadalencs del seu pare van constituir uns dels nostres símbols de normalitat democràtica. Fins i tot les seves paròdies funcionaven com un exemple d’aquella Espanya feliç que brillava a Europa amb el seu creixement econòmic i el seu progrés social. Felip VI busca ansiosament ocupar aquest espai i simbolitzar una altra vegada aquella rara barreja de normalitat i progrés que crèiem posseir. Un altre any més ho haurà de continuar buscant. Però com a mínim ho intenta.
divendres, 6 de gener del 2017
PRESEGUINT ALS DÈBILS
Sovint he criticat les formes que fa servir l’Agència Tributària a l’hora de recaptar. També sovint ens en adonem que no reben el mateix tracte els grans defraudadors que aquells contribuents que han comès alguna petita irregularitat (conscients o no) a la seva declaració de la Renda o s’han oblidat de presentar un pagament i se’ls multa inexorablement... És el que jo anomeno aconseguirdiner fàcil. És molt més fàcil recaptar una petita quantitat com a conseqüència d’una liquidació practicada per l’AEAT o l’import d’una multa per haver presentat una declaració fora de termini, que no iniciar un llarg i farragós procediment d’inspecció i del que no sempre s’acaba cobrant el deute contret.
L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) també fa servir mètodes similars i es dedica a perseguir els jubilats que cobrencomplements per mínims quan tenen ingressos per altres conceptes i la quantia total supera l’import de 7.116,18€ anuals (una mica inferior a la pensió mínima que és de 8.449,00)
Per a tenir dret al cobrament íntegre de la pensió s’ha d’haver cotitzat al menys durant 35 anys. De no ser així, l’INSS té complementa la pensió fins arribar a l’import de la pensió mínima. Però tal com he explicat, igual t’ho donen com t’ho poden prendre.
El passat més d’octubre mon pare va rebre una carta certificada a l’antic domicili de la Galera on ja fa més de 10 anys que no hi viu mentre la meva dona i jo estàvem de viatge. Tot i que mons pares (que tenen 88 i 85 respectivament) van intentar esbrinar el seu contingut, fins que la vaig llegir jo quan vàrem tornar de viatge, no van conèixer el seu abast.
Li comunicaven que per les dades que els havia facilitat l’Agència Tributària (una espècie de Gran Germà econòmic) sobre la declaració de la renda de 2014, mon pare havia sobrepassat el límit màxim per a rebre el complement per mínims i que havia de tornar una mica més de 400€. Fins i tot li establien un calendari de pagament per a que no li suposés una dificultat pagar-ho (quina generositat per part de l’INSS!)
Però de què ens estaven parlant??? Quins mínims??? SI MON PARE NO COBRA MÍNIMS!!!
És cert que els ingressos declarats per mon pare des de fa uns anys han sofert un petit increment degut a que abans no declarava la petita pensió que cobra de França (uns 150€ mensuals) De totes maneres cal dir que tot hi declarant la pensió estrangera, a la seva declaració de la Renta li retornen l’import íntegre de les retencions, es a dir, el resultat final no li varia per a res.
Com no podia ser d’una altra manera li vaig redactar un recurs que vaig presentar pel registre general de l’AEAT el dia 2 de novembre, evidentment oposant-se a la resolució dictada per l’INSS per considerar-la improcedent.
A data d’avui, i quan ja ha passat més d’un mes i mig des de que es va presentar el recurs, l’INSS encara no ha contestat. De totes formes, segons la nova llei de Procediment Administratiu que va entrar en vigor el passat 2 d’octubre, les administracions disposen d’un màxim de 6 mesos per a fer-ho i ho han de fer! O sigui, ja no val allò del silenci administratiu, tan si és positiu com negatiu.
Estic desitjant llegir la resposta i com justifica l’INSS la ficada de pota. Fins al coll!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)