dilluns, 16 de gener del 2017

LA NOSTRA RIBERA 68






BORNOS 13






Fanalets per escalfar

Periodista

Ja sé que vivim en un conflicte, però ni tan sols així s'hi val tot


Encendre un fanalet sempre equival a jugar amb foc. Però val la pena jugar amb foc quan es tracta d’un fanalet que busqui afegir màgia i caliu a la gran nit anual de la conspiració dels adults per il·lusionar els nens petits.
   
No obstant, no té sentit jugar amb foc per desnaturalitzar la nit de Reis. Encara que sigui legal. Encara que no comporti, només faltaria, noves judicialitzacions. Encara que a alguns els sembli brillant la idea d’utilitzar els nens per a disputes entre adults. Encara que a última hora es faci un tímid ús del fre de mà, quan molts ja havien quedat retratats des del principi posant-se de perfil, com si la cosa pogués ser acceptable, en lloc d’haver dit d’entrada la veritat: que era una bretolada.
Ja sé que vivim en un conflicte, però ni tan sols així s’hi val tot. Decep que adversaris de Rajoy facin tonteries com les que va fer ell per desgastar Zapatero des de l’oposició (com criticar fins i tot les decisions racionals que proposava per pal·liar la crisi). Rajoy possiblement pensava i pensa que el 'Tot per la pàtria' justifica fins i tot les agressions a la intel·ligència, una cosa similar al que, suposo, va passar pel cap dels promotors dels fanalets polititzats perquè els portessin els nens per Reis. Aclareixo una cosa: jo no els hauria prohibit. Crec que hi ha coses que es poden fer, en el sentit físic o legal de la paraula, però que no es poden fer en el moral. Tampoc ho hauria fet, naturalment, amb una contraofensiva: fanalets amb la bandera espanyola i un eslògan defensant la unitat indissoluble. Però odio (aquesta és la paraula exacta) la idea que en una nit així el tipus de fanalets indiqués qui són els uns i els altres, per deducció a partir de si es portava o no una estrella que per la llum de la flama era, ai, groga. 
   
ARGUMENTS QUE ENTRISTEIXEN
M’entristeixen arguments sentits en les tertúlies. «No s’hi ha de donar importància, els nens no se n’assabenten» (que comporta la idea subliminal que això permet manipular-los). «Altres vegades ja hi va haver fanalets així i no va passar res» (ometent que aquesta vegada era com una doble jugada tennística sincronitzada, la cavalcada era la sacada de la bola i la retransmissió televisiva a tot Catalunya l’esmaixada). «Només és un problema perquè alguns hi estan en contra; ells són els que estan provocant l’escàndol». Si aquest és el nivell dialèctic de la possible Catalunya independent del futur, no m’estranyarà que si es produeix l’escissió hi hagi molt exili exterior o interior. 
Uns tristos mags van fer desaparèixer per art d'encantament el bon rotllo de la cavalcada. Teníem una crispació tranquil·la; amb errors com aquest avancem cap a un altre estadi (no s’ha de confondre amb un altre Estat) en la divisió entre catalans.

diumenge, 15 de gener del 2017

TARAJAL, EL DOCUMENTAL

Igual anit vàreu veure el documental Tarajal emès pel Canal 33 de TVC. Igual va ser perquè us va arribar un whatsapp advertint-los de la seva emissió i, quan vàreu rebre el whatsapp, igual el vàreu reenviar a la majoria dels vostres contactes per a fer-ne la màxima difusió.
Són les avantatges (de vegades inconvenients) que té la nostra societat i tot gràcies a les noves tecnologies que tenim a l’abast de la nostra ma: ordinadors, tauletes telèfons mòbils...  Fa només un parell de dècades poder compartir una informació o enviar un missatge i que en pocs minuts pogués arribar a milers de ciutadans.
Al whatsapp hi havia un vídeo on la diputada Marta Sibina (Cafè amb llet) anunciava el documental que s’havia d’emetre al dia següent.
M’estalviaré explicar-vos de que anava el documental perquè, simplement, clicant l’enllaç podeu veure el vídeo i, al final de l’escrit també enllaçaré el documental per si algú que no el va veure anit té interès en fer-ho ara.


El que vull explicar-vos és que al cap d’unes poques hores d’haver vist el missatge amb el vídeo, utilitzant la mateixa missatgeria me’n va arribar un altre... Coneixeu el terme contrarevolució? Eren els adeptes al govern autoritari que lluitaven contra els revolucionaris que pretenien fer caure el poder. El signe del següent missatge era aquest i intentava utilitzant arguments falsos, però que calen profundament a la societat catalana d’avui per a desactivar la màxima audiència possible:

ALERTA, MOLT IMPORTANT!! Corre per whatsapp un vídeo amb el nom: "Aquest vídeo ha d'arribar a tots els mòbils abans de demà a les 22:55"
Aquest vídeo és del compte del botifler impresentable Dante Fachín i qui parla es la seva companya. Els mateixos que van difondre les mentides de Fernández Díaz contra la sanitat catalana a través del canal “Cafè amb llet”.
No reenvieu a ningú aquest vídeo, aquesta elementa és la marta Sibina, diputada a las Cortes Españolas, la parella d’Albano Dante Fachín, mes, una podemita impresentable que està en contra de la classe mitjana de Catalunya i els independentistes però que ella i el seu marit ingressen més de 7000€ al mes dels nostres impostos. Si el passes li estàs fent publicitat al Fachín al mateix compte que fa servir contra Catalunya. PASSA-HO.

I es clar, quan acabes de llegir-ho, penses... Això fa molta pudor... Aquí hi ha alguna cosa que no quadra....
A veure, a qui no l’interessa que el reportatge tingui una audiència considerable? Si heu vist el vídeo pensareu: el PP. En canvi, fixeu-vos que està parlant de la classe mitjana de Catalunya (però és que encara hi ha classe mitjana?) i de la independència, a part d’insultar i desprestigiar a una parella que van tenir la valentia de denunciar les irregularitats de hi havia a la Sanitat catalana. Mentides? És el que diuen, però només cal buscar a un personatge a l’atzar, per exemple JosepPrat... I a partir d’aquí anar estirant del fil a veure fins on os porta...
Un dels que va intentar desprestigiar el vídeo i a la parella de diputats (per cert, de diputats a las Cortes Españolas n’hi a 348 més i alguns d’ells van d’independentistes per la vida i si no cobressin 7000€ els cobrarien uns altres) va ser l’impresentable de Mark Serra (o sinó pregunteu-li al Mascarat), un independentista convers i convergent de tota la vida. No serà que no li va agradar que destapessin els enrenous de la sanitat catalana gestionada durant molts i molts d’anys pels seus companys de partit? Per cert, sembla ser que la Consellera del PSC Marina Geli també va tenir a veure alguna cosa.

I ara, després d’explicar-vos com de bruta pot ser la contrainformació, si voleu, podeu veure el documental.