Professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona
És una atrocitat que el Govern insinuï que precintarà les escoles catalanes per evitar un referèndum
L’expressió «precintar una escola», com a concepte, fa estremir. Deixar anar una ocurrència d’aquestes característiques en un moment de tensió institucional com el que estem vivint és un despropòsit, una insensatesa i una desmesura en termes jurídics i democràtics. Les escoles no es tanquen. S’obren. I com més, millor. Una escola només podria tancar-se si un jutge entengués que al seu interior s’hi comet un delicte i per salvaguardar la integritat dels alumnes i de la comunitat educativa. Qualsevol altra insinuació d’aquesta mena és una amenaça intolerable i indigna en un Estat de dret.
La convocatòria d’un referèndum per part del Govern de la Generalitat, sense acord ni base jurídica suficient, el pot convertir en il·legal. Fins i tot podrien arribar-se a exigir responsabilitats als que el fessin contravenint la normativa vigent i en abús de competència. Acabem de veure com Mas, Ortega i Rigau s’enfronten per això a una pena d’inhabilitació. Però tornant al referèndum previst per a aquest any, ningú pot pretendre estendre aquesta sospita de criminalitat a tots els ciutadans que, de bona fe, participin en la seva celebració. Les conseqüències d’una convocatòria il·legal s’han de cenyir exclusivament als responsables polítics i als càrrecs públics que s’extralimitin en l’exercici de les seves atribucions. I algú hauria d’haver-se adonat que, arribats a aquest punt, el problema ja no és de legalitat, sinó de legitimitat.
És una atrocitat que l’Estat insinuï que impedirà físicament la celebració d’una consulta amb l’ús de la força. No es tracta que intenti obstaculitzar-la o sabotejar-la utilitzant tots els mitjans que tingui al seu abast, perquè votar no és il·legal. No cometen delicte els que, hipotèticament, puguin participar en el referèndum, encara que aquest hagi sigut convocat sense autorització. La principal debilitat d’aquesta consulta és el seu dèficit de legitimitat: perquè si es convoca sense empara legal la participació serà inferior, ja que no tots els ciutadans se sentiran interpel·lats per anar votar; ni estaran assegurades totes les garanties democràtiques exigibles per a la seva celebració, i sense tot això tampoc podrà gaudir de reconeixement internacional.
Per això la reacció del Govern de precintar escoles davant la celebració d’un referèndum a Catalunya sembla més aviat un acte reflex, una resposta instantània i irracional, com quan algú rep un cop al lligament rotular. Un escarafall que demostra una falta de sensibilitat i de capacitat negociadora molt preocupant. I a la vegada reflecteix una improvisació temerària impròpia d’un Govern democràtic que hauria d’estar preparat per afrontar, amb seny, un problema territorial tan complex com aquest. No es pot respondre a un desafiament polític d’aquestes característiques criminalitzant tota una societat i amenaçant de tancar escoles per ordre governativa. Sembla una obvietat, però demostra que en algun moment algú es devia saltar més d’un dia de classe.
Professor de Dret Constitucional (UAB).