divendres, 9 de juny del 2017

PROU MENTIDES!

Els jubilats i pensionistes són, segurament (a part dels infants, es clar), els col·lectius més vulnerables. Per això sempre que arriben eleccions, des del partits polítics hi ha un bombardeig de missatges dirigits cap a ells per mirar de guanyar el seu vot.
Què a Catalunya puguin haver-hi unes eleccions a curt termini, és més que provable. Puigdemont va rebre l’encàrrec de convocar un referèndum. Una vegada assolida (o no) la fita, Puigdemont, es faria cap a un costat. Ell mateix ja va anunciar de que no e presentaria a les eleccions que hi hauran posteriorment.
Perquè tots tenim clar que després del referèndum hi haurà eleccions... O no? Aquí hi podem discrepar, sobre si seran constituents, es a dir, per a formalitzar un estat independent o simplement autonòmiques, com les que venen fent-se des de l’any 1980.
Però de moment centrem-nos-en en el referèndum. Ens bombardejaran amb tants missatges que haurem de treure el sedàs per mirar de separar el gra de la palla o dit d’una altra manera: la veritat de la mentida.
Si fa unes setmanes, C’s ja va escollir l’Arrimadas com a candidata a la presidència de la Generalitat, ja que creuen que no hi haurà referèndum, però sí eleccions autonòmiques per a formalitzar un nou Parlament, ara ha estat el PP qui ha volgut entrar de cap en precampanya i va anunciar que en una Catalunya independent una part dels ciutadans no tenen la pensió garantida.    
Amb el lema Ellos no necesitan pensión, por eso juegan con la tuya i una foto del matrimoni Pujol-Ferusola, García Albiol va afirmar dimecres que 3 de cada 10 pensionistes no cobrarien pensió en una Catalunya independent. Evidentment és una mentida com una casa de pagès.
Les pensions són un dret adquirit per aquells que tenen el mínim cotitzat que exigeix la llei. Ni canviant la llei s’extingiria el dret. En tot cas, els canvis afectarien a partir de l’entrada en vigor de la llei, però no tindrien efectes retroactius.
El que si que podria ser és que es poguessin treure les pensions no contributives i els mínims, aquells complements de la pensió que té garanteix el cobrament de la pensió mínima establerta sempre que compleixis uns requisits. Però en aquest cas sé suposa que seria el nou estat qui se’n faria càrrec. Si fa poc va entrar en vigor (després de ser aprovat fa anys) la renda bàsica garantida, per què hem de pensar que no es garantiria una pensió o complement quan no ho faci l’Estat Espanyol?
Us posaré un exemple molt entenedor. Veritat que Espanya i França són dos estats independents? Mon pare, durant 18 anys consecutius va ser temporer a França on feia les campanyes de l’arròs i la verema. A l’haver cotitzat, mon pare percep una petita pensió de l’MSA (Mutualité Social Agricole) Tal com li passa a ell, els hi passa a molts d’altres que també van treballar a França, Alemanya o Suïssa. Alguns d’ells, fins i tot, van establir la residència a aquells països i no van retornar a casa fins que es van jubilar.
Amb una Catalunya independent no tot seran flors i violes tal com ens ho volen pintar des dels sectors més sobiranistes, ni ens aniria tan malament com ens auguren aquells que tenen un sentiment més espanyolista.      
Tal com us deia més amunt, prepareu el sedàs i aneu porgant tota la informació que us arribi i quedeu-vos només amb allò que cregueu que és veritat. De vegades és bo deixar-se guiar per la pròpia intuïció.

LA CIUTAT QUE VOLEM (ESPECIAL)

Per l’oficina on treballo hi passa molta gent. Sobre tot ara que estem en campanya de Renda i sinó és per a confeccionar-la és per a fer alguna consulta relacionada amb el tema.
La setmana passada dues persones que van passar per allí, se van apropar a saludar-me i a la vegada a queixar-se de situacions que els afecten. Tot i que no sóc el defensor del ciutadà, de vegades m’ho sembla.
Intentaré reproduir el més fidelment possible les converses:

-Què farem del solar del costat de casa meva?

-Sí quan hi passo sempre hi veig brossa i moltes bossetes amb excrements de gossos tirades...

(Estàvem parlant del solar on tenia la casa Ciprià Forcada, entre els carrers Sebastià Juan i Arbó i Bolívia)

Al cap d’una estona una altra persona.

-Has vist com estan el solars que hi ha una mica més amunt de casa meva? De vegades baixen rates pel carrer i sempre hi ha escarabitxes.  

(Es referia als solars que hi ha a tocar del Lligallo, entre els carrers Canàries i Cervantes)

En tos dos casos els hi vaig dir que passaria a fer unes fotos i que les publicaria al meu bloc i les distribuiria per les xarxes.
Mentre estava fent fotos del primer solar, me va veure un veí que hi té un negoci:

-No me diràs que estàs fent fotos al solar?

-Sí, l’altre dia una veïna me sé va queixar...

-Tu has vist com està això?

(Quan me pensava que m’ensenyaria el solar ple d’herbes i brossa, per a la meva sorpresa me va ensenyar la vorera)

-Tu saps la quantitat de dones que passen per aquí amb els cotxets i s’enganxen... Per un tram menut, No es podria arranjar? I aquest cable?... Vine a veure com està... No sé si és de llum o d’aigua...

-D’aigua impossible, és massa menut...

-Jo no el penso tocar... Suposo que aquest local ha de tenir algun amo...

-Te’n recordes el temps que es va estar la grua... Al final la van treure... Aquest, com el que hi ha al carrer Velázquez, aquell que està separat pel passatge Picasso, on per cert, també hi havia una grua... Van quedar abandonats quan va arribar la crisi... I així es van quedar...

Però va insistir...

-Però algun amo tindran... I sinó que ho repari l’ajuntament.




Potser si que caldria fer un inventari de tots aquests punts (que de ben segur que n’hi ha més) i que s’actués el més prompte possible. Són actuacions que no necessiten grans despeses i es donaria resposta a velles reivindicacions del veïnat.  


LA NOSTRA RIBERA 198






SORITA 3