dimarts, 13 de juny del 2017
El pecat original del PDECat
Director
No n'hi ha prou amb la fermesa de Pascal davant Gordó: amb Mas com a president, el nou partit no podrà trencar amb el llegat corrupte de la vella CDC
Els joves cadells de Marta Pascal s’han apuntat una notòria victòria al forçar la baixa, tant del PDECat com del grup de Junts pel Sí, de l’exconseller Germà Gordó, investigat per la trama del 3%. Amb Gordó com a diputat no afiliat, la majoria unilateralista del Parlament potser perdi un vot, però la direcció del partit abans anomenat Convergència guanya en credibilitat al demostrar que no subordina el seu compromís anticorrupció ni al procés ni als tripijocs interns. Juntament amb el parlamentari repudiat pel seu passat com a 'aconseguidor', el gran perdedor d’aquest envit és Artur Mas, que no fa tant va posar la mà al foc per Gordó. L’exgerent de CDC, exsecretari del Govern i exconseller de Justícia va ser qui primer va ajudar Mas a taponar les canonades del partit que bombaven els fruits de les comissions cap al clan Pujol, sempre presumptament, i després a fabricar un sistema de finançament amb certa aparença de legalitat. Com a guardià dels secrets de Mas, el testimoni judicial deGordó es presenta, així doncs, prometedor.
La penúltima baula
Mas no només ha perdut un home de la seva plena confiança, sinó també la penúltima baula que enllaçava el passat convergent amb el futur del PDECat. Com a president, tan honorífic com simbòlic, ell és la baula perduda. I aquí trobem el pecat original del nou partit: concebut al laboratori convergent com el quarter d’hivern del defenestrat expresident, en el seu congrés fundacional va patir unnaixement accidentat. La revolta de les bases va truncar les maniobres continuistes de la cúpula i ho van posar tot de cap per avall. Tret del gerro xinès, incòmode recordatori d’una època ominosa que les noves generacions pretenen enterrar, mentre la justícia procedeix a la seva exhumació. Molt més que la seva acreditada fermesa necessitarà Pascal per reflotar el PDECat, desvinculant-lo del passat corrupte de CDC, mentre Mas segueixi com a president. Només quan aquest faci un pas enrere i assumeixi les seves responsabilitats pretèrites el partit podrà somiar amb un futur impol·lut.
dilluns, 12 de juny del 2017
ASSENYALANT L’ENEMIC
Tinc un amic que és un independentista de soca-rel. Al menys des de 2012 que és quan el moviment agafa més embranzida.
Quan li mostrava la meva estupefacció per alguns dels companys de viatge que havia triat, ell me responia:
-Ara, l’important és aconseguir la independència... Després, una vegada siguem independents, ja ho arreglarem...
També he escoltat de les files independentistes que en una Catalunya independent no hi sobra ningú: Tots som necessaris. I també que hi ha que mirar d’atreure a la causa els indecisos...
Són raonaments polítics que, canviant-los el sentit, tan podrien servir per als que defensen l'altra posició; els que no volen anar-se'n d'Espanya. Per tant, cap novetat, sinó més bé un discurs faltat d’imaginació. La única diferència que hi ha entre els uns i els altres és que mentre els independentistes ens ho presenten com el jardí de les meravelles, els nacionalistes espanyols més radicals ens diuen que independència és sinònim de grans catàstrofes. Com deia aquell: Ni tant, ni tan calb...
 |
| De Ferreres al Periódico. |
Però sempre hi ha qui trenca el discurs i radicalitza encara més les postures. Divendres de la setmana passada van aparèixer a Lleida uns pamflets amb els rostres d’Iceta, Rabell, Arrimadas i Garcia Albiol i les següents inscripcions: Els que neguen el democràtic dret a l’autodeterminació, Són enemics del Poble! Tractem-los com a tals!
No anem bé... Ja sé que l’excusa serà que són 4 eixelebrats i que la majoria del moviment no pensen així... No pensen així o no ho volen dir? Suposo que de tot hi haurà... Aquesta situació incompleix una de les regles d’or del discurs independentista: Tots som necessaris. Voleu dir que no es pretén convertir Catalunya amb la república del pensament únic? (Dintre de Junts pel Sí hi ha gent que coneixen a la perfecció com aconseguir que tothom pugui acabar pensant igual)
Només cal llegir la resposta de Xavier Sala Martín, l’economista de capçalera de TV3 durant molts anys i que va titllar a l’Enric Hernández, director del Periódico via Twitter de fer un fabulós exercici de manipulació, d’estar cegat per l’odi contra sobiranisme, d’haver perdut l’objectivitat fins convertir el diari amb un pamflet. El director del Periódico li va replicar amb l’argument que la seva resposta només feia que confirmar la seva tesi.
A veure... Si ets objectiu, ja saps de quin peu calça el Sala Martín i, per tant, la capacitat de sorpresa (al menys la meva) sobre el seu comportament i les seves paraules és nul·la. A títol merament informatiu (encara que no tingui res a veure amb els cas que ens ocupa) vull informar-vos que segons algunes fonts, pot arribar a cobrar fins a 5.000€ per participar a una taula rodona o fer una conferència... Per tant, és lògic que doni suport als que li donen de menjar...
Anit no vaig mirar l’entrevista que el director de TV3 Vicenç Sanchís els hi va fer a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. I no ho vaig fer perquè com sabeu, no acostumo a mirar entrevistes i perquè, a priori, no esperava que aportessin res de nou al que ja s’ha vingut dient en els darrers 5 anys... Però si que tinc una curiositat. Només una. En algun moment de l’entrevista va sortir el tema dels cartells? I si va ser així (la qual cosa dubto) Es van demanar disculpes a Iceta, Rabell, Arrimadas i Garcia Albiol?
Tot i com ja he dit, segur que els que van idear i penjar els pamflets devien de ser 4 eixelebrats, dues de les tres persones més importants dels país com són el President i Vicepresident de la Generalitat i, per tant, caps visibles de la part més institucional del moviment independentista, en algun moment ho haurien d’haver fet. Ni que fos per a quedar bé amb els que surten al cartell i deixar bé el moviment... I sinó va ser així, és una mostra més del que deia l’Enric Hernández al seu article del passat dissabte.
PER SI VOLEU LLEGIR LA POLÈMICA:
ULTIMA HORA: PINTADES AMENAÇADORES A LES SEUS DEL PSC I C'S
Subscriure's a:
Missatges (Atom)