dimecres, 21 de juny del 2017

El gran míting de Pablo Iglesias

Periodista

El líder de Podem no seria un president adequat. No convindria com a president algú que diu que no es reconeix en l'Europa d'avui


La moció de censura a Espanya (i en altres països) no pretén només censurar sinó presentar un candidat alternatiu que ha d’obtenir la confiança de la cambra. Per això la iniciativa de Pablo Iglesias, líder del tercer grup parlamentari, era una mica absurda. No només perquè no té els diputats necessaris, sinó perquè –al ser presentada en plenes primàries del PSOE– era impossible de negociar i sumar així suports.
 
Iglesias no volia una censura, sinó brindar-se un gran míting de propaganda. Contra el PP, sí. I contra el PSOE si Susana Díazhagués guanyat les primàries. Va ser, doncs, un míting. Iglesias va aprofitar bé els casos recents de corrupció, l’escàndol a la Fiscalia Anticorrupció i l’anunci d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya per posar en relleu els greus errors –reiterats– de la política del PP. La corrupció és una plaga i el PP –és el mínim que es pot dir– està al centre. I el conflicte català té molt a veure amb l’actitud del PP contra l’Estatut del 2006 i la negativa, durant els seus cinc anys de Govern, d’obrir un diàleg seriós. En aquests dos assumptes Iglesias va saber treure, a vegades amb excés de barroeria, els colors al Govern.
 
No va ser una censura sinó un míting. Amb dosis altes de cinisme. Si tan terrible és el Govern del PP i tan antics són els seus pecats, és incomprensible que Podem unís l’any passat els seus vots als del PP per impedir un Govern de Pedro Sánchez. I avui sense comptar amb Albert Rivera –vetat per Iglesias– no hi ha ni de lluny majoria per al canvi.

L’autosuficiència i la falta de programa creïble indiquen –en això Rajoy té raó– que Iglesias no seria un president adequat. No convé un president que diu –sense recordar que la nostra moneda és l’euro– que no es reconeix en l’Europa d’avui. I que no tingui el realisme de saber que Espanya només pot tenir un paper si sap teixir complicitats com va fer Felipe González –i ara en part Rajoy– amb Berlín i París. Espanya no és autosuficient.
 
I hi ha tics que creen desconfiança. Per exemple, la llarga dissertació sobre Cánovas, Indalecio Prieto i la història econòmica. Iglesias va dir que «un altre Govern és possible». Potser, però excloure els taronges és fer-ho impossible avui. I hi ha sectarisme de fons. Iglesias va repetir que no es pot esperar res de la dreta espanyola i que es pot governar sense la dreta. Però per reformar la Constitució –per exemple, per atendre el conflicte català– s’ha d’arribar a pactes de fons amb aquesta dreta. I hi ha ignoràncies culpables. No es pot alabar el retorn de Tarradellas de l’exili i no reconèixer que va ser un polític de l’antic règim, Adolfo Suárez, qui ho va fer possible. I el súmmum és que Irene Montero digui que és «una gran vergonya» que es reconegui a Martín Villa, llavors ministre de l’Interior, el seu paper en les primeres eleccions democràtiques. Iglesias diu que encarna l’Espanya del futur, però em temo que el veterà Santiago Carrillo era més lúcid quan el 1965, a l’exili, ja va advocar per la reconciliació nacional.

dimarts, 20 de juny del 2017

ISABEL FERRÉ S’EXPLICA... PERÒ NO ME CONVENÇ

Isabel Ferré és regidora de CiU de l’Ajuntament d’Amposta des de temps remots. Tot i que ho he buscat, no he pogut trobar quina va ser la seva primera legislatura, però m’inclinaria per la de  1999-2003 o potser abans i tot abans. I continua... De fet, Isabel Ferré és una d’aquelles polítiques professionals que no han fet res més enllà de la política. Va entrar amb Joan Maria Roig, després va continuar amb Manel Ferré a qui va sobreviure políticament i predic que la propera legislatura tornarà a repetir.
Tot i que us suposo informats, perquè fins i tot jo he parlat del tema. Per aquells que aneu més despistats o menys informats, us posaré en antecedents.
Farà uns 10 dies el Jutjat Contenciós-Administratiu número 1 de Tarragona va donar la raó a l’Ajuntament d’Amposta sobre una demanda que havia presentat una empresa constructora sobre una factura que l’Ajuntament es va negar a pagar per unes obres que s’havien fet 4 o 5 anys abans (de vegades es diu 4 i d’altres 5) La factura en qüestió era per un import de 15.000€ pel concepte de direcció d’obra i Isabel Ferré la va autoritzar 15 dies abans de que acabés la legislatura de 2011-2015.
Segons manifestacions de l’actual Alcalde d’Amposta Adam Tomàs, li va estranyar trobar-se una factura per unes obres realitzades diversos anys abans. També li va sobtar que aquell fet no hagués cridat l’atenció a Isabel Ferré abans de donar-li el consentiment per a què es pagués.
De les paraules de l’Alcalde es desprèn (o al menys així ho interpreten els mitjans de comunicació) que els 15.000€ haurien servit per a finançar la campanya de les municipals de CiU. Unes hores més tard, Isabel Ferré va amenaçar de presentar una querella criminal contra Tomàs.
Isabel Ferré, en una entrevista que li va fer el Periodista Gustau Moreno a Canal 21 Ebre, es va mostrar visiblement dolguda i trista (tal com ella mateix diu) amb l’Alcalde a qui acusa de voler-li fer mal personalment.
He vist aquesta entrevista i, la veritat, veient l’actitud d’Isabel Ferré té venen ganes de plorar. El seu posat està molt lluny de l’arrogància i fins i tot prepotència (per què no dir-ho?) que emprava durant els anys ens els que va tenir responsabilitats de govern i fins i tot, de quan la veus exercint el seu paper com a portaveu del grup municipal de CiU i, fins i tot, en la roda de premsa que va donar després de donar la notícia. Isabel Ferré diu que Amposta no és Barcelona i que aquí no hi ha casos de corrupció. Lloret, Torredembarra, l'Ametlla de Mar, etc. tampoc són Barcelona... (No sé si m’enteneu)  
Recordo que poc abans d’acabar la legislatura de 2011-2015, Isabel Ferré va presentar al Centre d’Art lo Pati d’Amposta una exposició d’art postal de l’artista ampostí Jaume Vidal que volia retre homenatge a son besavi Josep Villalbí, alcalde d’Amposta durant la Segona República. Aquell dia Isabel Ferré es va mostrar amb la seva salsa, tal i com ens tenia acostumats a veure-la. Fins i tot es va permetre el luxe de renyar els assistents a l’acte, tal i com vaig escriure al meu blog (http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2015/02/art-postal-en-homenatge-josep-villalbi.html)
Suposo que Adam Tomàs té més informació que no ha donat, com per exemple si la factura té o no informe favorable de la interventora, un detall que considero important.
Com sabeu, l’Alcalde d’Amposta la va animar a presentar Isabel Ferré a que presentés la querella. Després d’això només sé que la regidora va presentar als Jutjats d’Amposta una demanda de conciliació.
Esperarem expectants nous esdeveniments.


PER SI VOLEU INFORMAR-VOS:







LA CIUTAT QUE VOLEM 20-06-2017

Carrer Brasil.


Si dissabte van canviar el sofà, ahir tocava les portes...  


XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA DE VINYOLS I ELS ARCS. 3d6a