LA NOSTRA RIBERA 221

MUSEU LULA PÉREZ-MARÇÀGINÉ (MARÇÀ) 2

Aquí fa pudor de claveguera

JORDI ÉVOLE

Periodista

Que hi hagi qui intenti que un programa de tele, o una part, no es vegi, indica que encara ens queda per avançar

Que a aquestes altures encara hi hagi qui intenti que un programa de televisió, o una part, no es vegi, indica que ens queda una miqueta per avançar. Això és el que alguns han volgut fer amb l'entrevista a José Villarejo, el polèmic comissari la cara del qual gairebé ni coneixíem però el nom del qual ha aparegut vinculat a l''operació Catalunya', a la trama Gürtel, a Ignacio González, o a l'apunyalament de la doctora Pinto.

«¿Com és que se li dona veu a personatge així, un comissari tan tèrbol com Villarejo?», diuen. No discutiré que sigui o no un personatge tèrbol, jutgin vostès si veuen l’entrevista. Però el que tinc clar és que nosaltres només li hem fet una entrevista. No l’hem condecorat, com sí que han fet els governs de diferents colors que hem tingut en democràcia: des del de la UCD de Suárez, fins al del PP de Rajoy, passant pel del PSOE de Zapatero. Ara ni el PP ni el PSOE (ni Ciutadans) volen que vagi a la comissió d’Interior del Congrés perquè Villarejo s’expliqui.

¿Que els he de confessar que durant les cinc hores que vaig conversar amb ell no em va quedar clar quan mentia i quan deia la veritat? Doncs sí, va ser així. ¿Que no m’estranyaria que ell també gravés aquestes cinc hores (que nosaltres hem reduït a la durada normal d’un 'Salvados', guiant-nos en l’edició per criteris periodístics) i que la part no emesa comenci a aparèixer en alguns digitals la setmana que ve? Doncs no, no m’estranyaria. ¿Que no hi va haver veto a cap de les preguntes que li vam fer? Doncs no, no n’hi va haver. ¿Que l’entrevista la vam sol·licitar nosaltres, i que no va ser ell qui ens va trucar? Els ho garanteixo. ¿Que haurà volgut utilitzar-nos per defensar els seus interessos concedint-nos-la? No ho dubto. Però com tampoc dubto que no és el primer que ho fa, perquè sempre hi ha qui et concedeix una entrevista per col·locar la seva mentida o la seva veritat. I fins aquí fins i tot em sembla normal. El dolent seria que tu no col·loquessis les preguntes i repreguntes que vols fer, i els asseguro que això en l’entrevista a Villarejo no ha passat.

PERSONATGE POLIÈDRIC

Per completar el retrat d’un personatge tan polièdric hem recorregut a víctimes de Villarejo com el jutge Baltasar Garzón o l’expresident Artur Mas, i a periodistes que el coneixen bé: Álvaro de Cózar, autor de la sèrie 'V, las cloacas del estado', el professor Antonio Rubio i l’exdirector de comunicació de la Casa Reial i ara adjunt a la direcció d’'El País', Javier Ayuso.

La versió de Villarejo no deixa indiferent. Com no em va deixar indiferent descobrir el fragment d’una pel·li de Martes y 13 en la qual apareix el comissari fent de Frankenstein. No és broma, encara que ho sembla. La pel·li es titula: Aquí huele a muerto (pues yo no he sido). Ara la pel·li que alguns s’han muntat jugant amb actors policials amb pocs escrúpols es podria titular: 'Aquí fa pudor de claveguera (doncs jo no he sigut)'.

PER A QUÈ RECICLAR?

La foto és del mes de març de 2016. 

No us penseu... Tot i que a casa separem els diferents tipus de fraccions (orgànica, vidre, cartró, plàstic i rebuig), de vegades, quan vaig a tirar segons quina fracció me faig la pregunta:

-Per a què reciclar?

I no és que no estigui convençut que ho he de fer. De no estar-hi ja no separaria les fraccions, no trobeu? Per tant, el problema és ben diferent.

Diumenge per la tarda vaig anar a tirar el plàstic als contenidors que tinc més prop de casa, al carrer Brasil i me vaig trobar que el contenidor estava ple fins a dalt i, es clar, fora hi havia tota una muntanya de plàstic i el que no era plàstic. Davant d’aquests casos només hi ha tres opcions: deixar la bossa fora tal com faria la majoria de la gent, tirar-la al contenidor de rebuig o tornar-la a casa. Com comprendreu cap de les tres solucions m’agrada, però n’havia d’escollir una i ràpid. Vaig optar per tirar-la al contenidor de rebuig.

En arribar a casa li vaig comentar a la meva dona que me va comentar:

-Si no passen a recollir el plàstic en tot el cap de setmana, perquè no són previsors i buiden els contenidors divendres?   

         

Dilluns, també per la tarda, me vaig trobar en un cas similar. Aquesta vegada anava a tirar diaris, revistes i petits cartrons domèstics (caixes de te, galetes, etc.) i me vaig trobar amb el mateix panorama: el contenidor ple (o embossat) i caixes amuntonades pels voltants. Caixes de grans dimensions que, no dic que no se puguen generar a casa, però és més fàcil que siguin d’algun establiments dels voltats que tenen l’obligació de gestionar els seus propis residus... Me va tocar fer el mateix: Tirar les bosses al contenidor de rebuig.  

Situacions així provoquen les queixes del veïnat. De tant en tant, quan vaig a tirar la brossa i me trobo en situacions similars. De vegades faig fotos, d’altres rebo queixes dels veïns que me coneixen i saben el que faig. La setmana passada, mentre la meva dona i jo estaven asseguts a al terrassa de l’establiment que hi ha pràcticament al davant, una veïna ens va dir:

-Ara el poble està més brut que mai...

Com la coneixíem, tots dos vam pensar que vota als que governaven abans... Però acte seguit ens va dir.

-L’altre dia vaig caure a la plaça del Mercat... Vaja nyap que van fer allí.

Per tant n’hi va haver per a tots...

Però tornant a les deixalles, està clar que l’equip de govern actual ja triga massa en trobar una solució. És cert que a la web de l’Ajuntament hi ha un espai habilitat per a poder enviar queixes, però no sempre és efectiu. Hi ha situacions que perduren amb el temps i que per tant, presentar una queixa a través de la web pot resultar efectiu. En canvi n’hi ha d’altres que són temporals i que mentre se tramita la queixa i s’acudeix al lloc, és possible que l’anomalia ja no existeixi. Això pot passar amb les deixalles. Els dos casos que he explicat, al matí següent ja no existien, ja que per la nit els equips de neteja ho havien retirat.

Fa anys es va posar un cartell on es comunicava la possibilitat de recollir els trastos vells pel propi domicili, previ avis a un telèfon. En alguns casos serà efectiu, no ho dubto, però la majoria de la gent prefereix portar-los fins l’illa de contenidors i deixar-los allí. La majoria de vegades es fa aprofitant la nit.

Suggeriria a l’Ajuntament que instal·lessin cartells advertint de sancionar els incívics. Però aquestes advertències haurien de ser efectives. De no ser així aquesta mena de situacions aniran a pitjor.