Fa unes setmanes, Emili Fonollosa, director de
Vinaròs News, m’enviava un missatge al·lucinant sobre el que li havia passat. Un
lector havia demanar una rectificació a Manuel Milián Mestre, expolític i
tertulià habitual en diversos mitjans, per un article publicat al mitjà que
dirigeix. Si va compartir amb mi aquesta informació era perquè no se’n podia
avenir de la petició.
Com sé li pot demanar a un articulista que canviï d'opinió? (Tot i que de vegades hi ha mitjans que els censuren directament)
Com sé li pot demanar a un articulista que canviï d'opinió? (Tot i que de vegades hi ha mitjans que els censuren directament)
Un article d’opinió reflecteix la forma de
pensar de qui l’escriu sobre un determinat tema, normalment d’actualitat. No
cal que sigui política, pot ser literària, científica, cultural o ves a saber
què...
Quan un escriu un article d’opinió, entenc que
no té la més mínima intenció de manipular la realitat. Simplement expressa la
seva manera d’entendre aquesta realitat, tot i que no pugui agradar a molts
dels seus hipotètics lectors. Jo mateix, que en aquest tema no deixo de ser un
simple aficionat, ho dic sovint: No
pretenc en cap moment que tothom estigui d’acord amb el què escric, només vull
crear opinió.
Quan llegeixes un diari te trobes amb diversos
articles d’opinió i quasi sempre signants pels mateixos, ja siguin periodistes,
polítics, historiadors o científics. Cadascun d’ells té la seva línia, la seva
concepció d’entendre les coses i no cal que siguin rigorosos en els temes que
toquen, tot i que de vegades pugui haver gent que els hi retregui aquest particular.
Si ens parem a pensar un moment, quan algú
discrepa de l’opinió d’un altre, què està fent? Senzillament expressar la seva
opinió. Tan respectable com la de qui la publica però que a la vegada també pot
estar equivocat en la seva concepció. La realitat pot tenir tants punts de
vista com persones sé l’estiguin mirant i de ben segur que si tothom opinés
sobre el tema, ens en donaríem de la diversitat d’opinions existents.
En canvi la informació és molt diferent. De
fet només n’hi passa un i per tant, de la persona que n’escriu o del mitjà que
el publicar s’ha d’esperar rigor i objectivitat. De no existir rigor i
objectivitat, llavors, si que estem davant d’una manipulació informativa. Per
tant, només pot manipular qui informa de forma esbiaixada i parcial d’un
determinat fet.
Aquells que expressen la seva opinió des d’un
mitjà informatiu tenen, al meu entendre, una capacitat limitada d’influència
sobre la resta. Al menys de que es tracti d’una d’aquests influencers de moda que tenen centenes de milers de seguidors a les
xarxes socials (no és el meu cas tot i que ja m'agradaria)
En canvi un determinat mitjà, ja sigui
televisió, ràdio o premsa, si que té la capacitat de poder manipular a la seva conveniència
la realitat per a presentar-la tal i com sé li exigeix per part de qui el
controla.
I qui controla un mitjà informatiu?
Principalment els polítics. Fixeu-vos que tots els governs volen tenir les
seves pròpies televisions públiques. Un exemple el tenim amb Jordi Pujol que va
voler una televisió pública (cal dir que és TV3?) així va arribar a la
presidència de la Generalitat de Catalunya.
Però també els mitjans privats estan subjectes
a la manipulació. Els seus propietaris, normalment grans empreses del sector de
la comunicació, però també entitats financeres i d’altres, han de vetllà pels
seus interessos econòmics i, per tant, la seva línia informativa girarà al
voltant de les idees polítiques i econòmiques de qui controli aquell determinat
mitjà.
