 |
| De Vergara a Eldiario.es. |
Després d’aquest preàmbul he de dir que tot
plegat, l’actitud dels uns i dels altres me sembla un autèntic despropòsit. El
Govern encapçalat per Puigdemont havia de saber que es podia arribar a aquesta
situació. Van portar la seva idea fins el límit i ara s’esquin-se’n les vestidures pel que ha passat.
Si algú es pensava que el Govern espanyol
encapçalat per Rajoy cediria un mil·límetre, ha quedat demostrat de que s’equivocava
i si algú es pensava que la Justícia espanyola no deixaria caure tot el pes
damunt d’aquells que considera rebels i sediciosos, també s’equivocava. Fa
molts anys que s’està dient que la Justícia no és justa... Què està massa
controlada pel Govern d’Espanya, de que la divisió de poders és pràcticament
inexistent. Davant d’aquest panorama realment algú pensava que amb el cas
català se faria una excepció?
 |
| De Ferreres, al Periódico d'ahir. |
Ara des del món independentista sé convocaran
vagues, sé faran manifestacions, etc. Tot legítim i després del que ha passat
oportú, però que ningú oblidi qui es va posar en aquest enrenou des de fa
temps. No m’agradaria escriure això, però és el que penso i així ho expresso.
No m’havia passat mai que caminant pel carrer
(ja sabeu que per Amposta és més fàcil veure’m passejar amb la gosseta que
circular amb cotxe) la gent m’atura i me pregunta què passarà... Hi ha qui encara confia amb una intervenció de les
autoritats de la Unió Europea. És una possibilitat, però jo no hi crec. Al
menys de forma immediata. Madrid ja ha jugat les seves cartes: les eleccions
dels dia 21-D. I fins i tot sembla que ja ha beneït un candidat (a part dels
seus que saben perfectament que no tenen la més mínima possibilitat): Santi
Vila.
El Govern de Puigdemont s’ha acabat rendint
per a evitar mals pitjors. Fixeu-vos que no ha calgut la intervenció de l’exèrcit.
Era una possibilitat. Una vegada rendits els vol humiliats. I quina és la
màxima humiliació? Fer-los renunciar a la República proclamada i a la idea d’assolir
un estat independent.
El Govern de l’Estat i només el Govern de l’Estat
té la potestat d’amnistiar a aquells condemnats per les causes que siguin i
sempre que se compleixin un certs requisits. Aquest és el panorama que
contemplo ara mateix. Potser demà, segons vagin els esdeveniments, pensaré una
altra cosa... Ves a saber.
Per acabar vull apel·lar (tot i que sóc
conscient que ningú me farà cas) a tots els partits que pensin que són
democràtics que condemnin contundentment els fets, però també que d’una vega
per totes facin fora el PP i Mariano Rajoy del Govern d’Espanya.
Després d’aquestes reflexions torno al
començament. Què ningú es lamenti pel que està passant. Era una possibilitat
que pogués passar, la que tenia més números...
Sabeu que m’agrada usar dites. Ni ha una que
diu: Qui sembra vents, recull tempestes.
