Xavier Garcia Albiol, alies el Godallenc,
dixit: Tancarem TV3 i la tornarem a obrir
amb gent normal que sigui plural.
I es clar, quan escoltes o llegeixes una frase
així, el primer que té preguntes (si ets dels que com jo hem de buscar-li
sempre els 5 peus al gat, no tres, perdoneu...): Què és ser normal? A qui considerarà Garcia Albiol gent
normal?
Des del meu punt de vista la normalitat és una
raresa. Tu té consideres normal? Jo no! Torno a formular la pregunta: Què
és ser normal? Per uns pot
significar una cosa i per altres potser tot el contrari.
Anem a posar uns exemples. Ser català i del
Barça és normal? I ser català i de l’espanyol o del Girona? Ser socialista i
facilitar la investidura de Rajoy és normal? Posar a parir el Govern central
perquè no ha vingut a Catalunya l’Agència Europea del Medicament i voler fer un
referèndum per a veure si s’ha de continuar o no a la UE? Són preguntes sense
resposta... Què cadascú opini el que vulgui, és Benlliure de fer-ho.
Suposo (només suposo, no afirmo) que per a
Garcia Albiol ser normal significa ser de dretes, possiblement catòlic
practicant, estar d’acord amb la frase Viva
España, Viva el Rey, viva el orden y la ley, veure la Primera de TVE o la
13TV i per tant, estar en contra de TV3, no haver votat la Constitució y en
canvi defensar-la a capa i espasa, llegir diaris com la Razón, el Mundo o el
País, ser tot el contrari a independentista, no veure la enorme corrupció que
sacseja casa teva, estar molt d’acord amb l’aplicació de l’article 155 de la
Constitució i fins i tot pensar en allargar-lo més enllà del 23-D, estar en
contra de la immigració, pensar que els negres no haurien de tenir els mateixos
drets que els blancs, etc., etc.
Si tu amic meu no estàs d’acord amb alguna de
les coses que he enumerat abans, segurament per a Garcia Albiol no ets normal.
Per molt que tu t’ho creguis, no ho ets, no li donis més voltes...
Tot i que sovint quan algun canal de televisió
espanyol (jo només acostumo a mirar la Sexta) connecta en directe en algun lloc
de Catalunya (quasi sempre Barcelona) per a retransmetre algun esdeveniment sé
sol sentir de fons: Premsa espanyola,
manipuladora...! La veritat és que
hi ha poca premsa imparcial. TV3 evidentment no ho és. Ja vaig explicar no fa
molt que molts mitjans viuen pràcticament de les subvencions que reben dels
organismes públics o bé de la propaganda institucional o d’emetre festes locals
(tal com passa a les televisions territorials, què és una manera encoberta de
subvencionar) En el cas dels mitjans públics catalans (TV3, Catalunya Ràdios,
etc.) se financen via pressupostos de la Generalitat i de la publicitat. No fa
gaires dies que vaig llegir que actualment, amb el 155 tots aquest mitjans que
reben subvencions de la Generalitat temen per la seva subsistència.
Sé diu que no
hi ha cap gos que mossegui la ma de qui li dóna de menjar. Per tant, és
lògic (i potser fins i tot normal)
que els mitjans públics catalans s’hagin posicionat d’una manera clara a favor
del procés. Podien fer una altra cosa?
I quin és el terme contrari a normal? Està molt clar: anormal que, potser ho sembli a primera
vista però que en cap cas és una desconsideració. Un és anormal quan surt de la normalitat
i punt. Un exemple, imagineu-vos un poble on tothom fos roquer n’hi hagués un
que fos punkie. Aquest seria la anormal
del grup.
Anormal i anormalitat són dues d’aquelles
excepcions que quan l i poses l’article davant, no l’has d’apostrofar. No has
de posar l’anormal o l’anormalitat, perquè pot prestar a confusió.
S’ha de posar la anormal o la anormalitat.
Per tant, i ja per acabar, podem afirmar que
si no la paraula normal, al menys si alguns dels seus derivats d’aquesta són
una anormalitat dintre de la pròpia llengua.
