dijous, 30 de novembre del 2017
dimecres, 29 de novembre del 2017
ESTIC SITUAT EN ALGUNA TONALITAT DE GRIS
De Faro a Diari de Tarragona |
El Periódico d’ahir publicava una carta al
director amb el títol de ¿Per què no sóc independentista? Com a sobre la
destacava, la vaig llegir. Només començar ja vaig veure que no m’hi sentia identificat,
tot i que hi ha coses que evidentment comparteixo. Però també comparteixo part
del discurs independentista. Potser perquè no ho veig ni blanc, ni negre, sinó
gris (sense concretar la tonalitat, ja que n’hi ha moltes)
No fa gaires dies vaig rebre un missatge de
Whatsapp d’un amic. Me deia alguna cosa així: Si no tens res millor que fer, ara surto a un debat del Canal Terres de l’Ebre.
No acostumo a mirar els canals territorials perquè de la seva programació m’interessa
ben poca cosa, la veritat. I encara menys els debats, ja que com he dit alguna
vegada només tracten temes de política general, en cap cas les problemàtiques
de les Terres de l’Ebre, ja siguin en el seu conjunt, ja d’algun poble en
concret.
Escala cromàtica de grisos. |
El vaig sintonitzar i el vaig seguir una bona
estona. Cal dir que el meu amic estava sol i quan algú està sol li solen ploure
les crítiques de totes parts. Sobre això ne tinc alguna experiència ja que en
la meva etapa de regidor vaig anar a algun dels debats que s’hi feia després
dels plens municipals a Amposta Ràdio i al menys una vegada ho vaig patir.
Un dels temes que va sortir va ser si era més plausible
si la independència o el federalisme. El meu amic defensava la independència,
mentre els altres preferien la via federalista. Uns creien que la independència
és una utopia i el meu amic també qualificava d’utòpic el federalisme. Tots
tenien raó encara que ningú la volia donar als altres. Li vaig enviar un
missatge al meu amic advertint-lo que tan utòpica era una cosa com l’altra.
Que l’independentisme és utopia crec que s’ha
demostrat sobradament. Però que faríem si al món no hi hagués utòpics i somiadors?
Seria una mica més imperfecte del que ho és ara. Des de les files
independentistes han estat moltes veus conegudes que han dit que s’ha corregut
massa, que no n’estaven preparats... Un dels darrers en apuntar-se al carro ha
estat el rapitenc Lluís Salvador que ha dit: Qualsevol que tingui dos dits de
front ho sap (en referència
a que el Govern no estava preparat)
Però el federalisme
també es utòpic. Tota legítima reivindicació que, ara com ara necessiti l’aval de Madrid, és utòpica. El PSOE va pressionar el Govern de Rajoy amb una reforma
constitucional a canvi de donar suport a l’article 155. Sembla ser que tots vam
donar per fet que aquesta reforma passava necessàriament per aquells aspectes
que feien referència a la divisió territorial d’Espanya. Però el PP diu que
no... Que no sé va concretar res i que primer caldria veure quins punts de la
Carta Magna haurien de ser reformats, tal i com ho va expressar ahir el seu
portaveu parlamentari Rafael Hernando.
També va sortir
el tema de les agressions de la Guardia Civil als ciutadans que volien votar l’1-O.
En aquest punt el meu amic també es va quedar sol, ja que els altres
contertulians li deien que ja sé sabia que l’1-O podien passar coses així, i
ell deia que no. En aquest punt no estic d’acord amb el meu amic i així li vaig
expressar també. En un país ocupat
des de feia dies per milers de guàrdia civils i policies, algú de debò se podia
pensar que no actuarien en un moment donat? I més si tenim en compte les
arengues que van rebre quan van iniciar el viatge cap a Catalunya. Mireu, us proposo
un petit joc. Només m’heu de contestar unes preguntes molt fàcils:
-Després de tota la imaginació que s’ha posat durant els anys
que ha durat el procés, creieu que estem liderats per ‘tontos’? Evidentment que
no!
-Creieu que els dirigents de Junts pel Sí, més els de les
entitats sobiranistes que els hi donaven suport sé podrien qualificar de
il·lusos? Evidentment que no!
-I si és així, de debò creieu que des d’un primer moment no
sabien on sé posaven? (Aquesta
pregunta deixaré que me la respongueu vosaltres)
Ahir pel matí,
durant una de les desconnexions que fa la SER, vaig escoltar un tros d’un debat
sobre aquest tema. No sé qui eren els convidats ni de quin partit, tot i que
les posicions estaven clares. Un (ja que era home) li preguntava a l’altra
(dona): Si s’anunciessin tempestes, neu i fred, tu aniries d’excursió al camp
amb la teva família, si a sobre, no hi hagués un refugi? Me va agradat el símil,
potser me’l apunto per alguna ocasió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)