dissabte, 2 de desembre del 2017
155 + IVA
ENRIC HERNÁNDEZ
El greuge fiscal a la cultura catalana i l'entrega exprés de les obres de Sixena agreugen la intervenció 'light' de l'autonomia
Edulcorada per la ràpida convocatòria d'eleccions, la suspensió temporal de l'autonomia, via article 155 de la Constitució, ha impactat menys del que es temia en el dia a dia dels catalans. Malgrat el cessament per decret del Govern i el seu parcial empresonament, la intervenció light de la Generalitat havia tornat la calma als carrers. Però últimament l'Estat emet senyals contradictoris.
Mentre els polítics presos omplen el formulari del Suprem per recobrar la llibertat, la cultura catalana s'alça contra l'exigència del 21% de l'IVA per les subvencions rebudes. Una factura de gairebé 30 milions que posa contra les cordes el futur d'institucions com el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, Temporada Alta, el MNAC, el CCCB...
Es dona la circumstància que l'Agència Tributària estima que les ajudes públiques a aquest sector només han de tributar a Barcelona. Que se sàpiga, les delegacions d'Hisenda de la resta d'Espanya no han obert cap inspecció per aquest concepte. Una pràctica tan qüestionable que, per desfer l'embolic, fa poc el mateix legislador va esmenar una llei que pel seu confús redactat permetia, sense convertir-lo en obligatori, el cobrament de l'IVA als consorcis culturals.
En condicions normals, aquest greuge fiscal hauria desencadenat un contenciós entre els titulars d'Hisenda, Oriol Junqueras, i Cristóbal Montoro, però gràcies al 155 el segon no té qui li planti cara. Fet que no seria obstacle perquè, per un mínim sentit d'equitat, el ministre arbitri una fórmula que eviti mals culturals (i polítics) majors a Catalunya.
Contra la Generalitat
De la mateixa manera, el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, es podria haver abstingut de ficar-se en el conflicte judicial per les 44 obres del monestir de Vilanova de Sixena (Osca) dipositades al Museu de Lleida. Per contra, ha aprofitat la seva condició de conseller accidental per obrar contra els interessos de la Generalitat.
El caràcter en teoria excepcional del 155 no casa amb la presa de decisions objectivament lesives per a Catalunya que, d'altra banda, alimenten electoralment les pulsions rupturistes que es pretenien combatre.
El greuge fiscal a la cultura catalana i l'entrega exprés de les obres de Sixena agreugen la intervenció 'light' de l'autonomia
Mentre els polítics presos omplen el formulari del Suprem per recobrar la llibertat, la cultura catalana s'alça contra l'exigència del 21% de l'IVA per les subvencions rebudes. Una factura de gairebé 30 milions que posa contra les cordes el futur d'institucions com el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, Temporada Alta, el MNAC, el CCCB...
Es dona la circumstància que l'Agència Tributària estima que les ajudes públiques a aquest sector només han de tributar a Barcelona. Que se sàpiga, les delegacions d'Hisenda de la resta d'Espanya no han obert cap inspecció per aquest concepte. Una pràctica tan qüestionable que, per desfer l'embolic, fa poc el mateix legislador va esmenar una llei que pel seu confús redactat permetia, sense convertir-lo en obligatori, el cobrament de l'IVA als consorcis culturals.
En condicions normals, aquest greuge fiscal hauria desencadenat un contenciós entre els titulars d'Hisenda, Oriol Junqueras, i Cristóbal Montoro, però gràcies al 155 el segon no té qui li planti cara. Fet que no seria obstacle perquè, per un mínim sentit d'equitat, el ministre arbitri una fórmula que eviti mals culturals (i polítics) majors a Catalunya.
Contra la Generalitat
De la mateixa manera, el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, es podria haver abstingut de ficar-se en el conflicte judicial per les 44 obres del monestir de Vilanova de Sixena (Osca) dipositades al Museu de Lleida. Per contra, ha aprofitat la seva condició de conseller accidental per obrar contra els interessos de la Generalitat.
El caràcter en teoria excepcional del 155 no casa amb la presa de decisions objectivament lesives per a Catalunya que, d'altra banda, alimenten electoralment les pulsions rupturistes que es pretenien combatre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)