Ja us avanço que els meus arguments no seran
jurídics i potser que tampoc polítics. Seran arguments de sentit comú o al
menys això és el que intentaré.
He d’advertir que si, d’entrada, té consideres
independentista i no creus que el marc legal (al menys a curt termini) sigui la
Constitució, millor no seguir... Per a què?
La vida de la humanitat està plena d’etapes. Fins
fa menys de 200 anys era impensable que els ciutadans (la paraula té els orígens
a la Revolució Francesa de 1789) estiguéssim representats políticament parlant
per treballadors. De fet, durant molts i molts anys ni tant sols estàvem representats
per ningú, tret de l’amo i senyor que els hi deia fins i tot amb qui s’havien
de casar.
Per tant, si la societat s’ha anat
transformant a base de lluites de classes, cal deduir que mai res és per a
sempre i cal anar-ho actualitzant de tant en tant ja que sinó sé corre el risc
de quedar desfasat. Això és el que li passa a la Constitució Espanyola. Una
Constitució que es va elaborar, debatre, aprovar i sancionar després d’un
període de 40 anys de dictadura. Fins i tot alguns dels anomenats pares de la
Constitució van tenir càrrec durant el franquisme. Per tant és una constitució
que ha quedat obsoleta, al menys en part.
Potser sigui prudent que per a canviar la Carta
Magna calguin 2/3 del Congrés dels Diputats, ja que si només fes falta una
majoria absoluta potser l’estaríem retocant cada 2 per 3 (que dit així sona
paregut) Però no és lògic que un determinat grup de la càmera, precisament
aquell que deriva d’un partit que quan s’havia d’aprovar va demanar el no,
pugui bloquejar-la sistemàticament només per motius electorals. Quan passen
coses així s’hauria de poder celebrar un referèndum per a veure que vol la
ciutadania espanyola i, si majoritàriament s’està d’acord en canviar uns
determinats aspectes, poder-ho fer. Com per exemple permetre fer un referèndum d'autodeterminació.
Ni els militants ni simpatitzants d’Alianza
Popular (el partit antecessor del PP) va votar a favor de la Constitució (de
fet molts no van anar ni ha votar), ni molts ciutadans de 2017 (m’estic
referint a tots aquells que l’any 1978 encara no eren major d’edat) ho van poder
fer per raons obvies. Per tant, ¿per què han d’acatar una norma que els hi ha
estat imposada sense poder opinar sobre la mateixa? De qualsevol altra llei és
comprensible, però no de la llei de lleis, de la que segon ella mateixa emana
tot el compendi legislatiu espanyol.
Sinó recordo malament, des de que va entrar en
vigor la Constitució només s’ha reformat dues vegades: la primera per a
modificar la successió de la Corona i que pogués regnar una dona encara que
tingués un germà més menut i la segona per aprovar el sostre de despesa
pressupostària. Potser sí que calia modificar-los, però també se podria fer en
altres aspectes, sobre tot d’aquells que parlen de la divisió territorial.
Entenc que l’any 1978 no es podia fer gran cosa
al respecte de la divisió territorial en comunitats autònomes. Però els anys
han demostrat que les comunitats amb més pes econòmic han sortit perjudicades.
Es va voler fer el que es coneix com a cafè per a tothom, però a sobre
Catalunya, València, Mallorca, etc., a part li van haver de posar la llet i el
sucre. En canvi, les comunitats més pobres, han aconseguit dues infra: infraestructures infrautilitzades.
Tampoc sembla molt lògic que sé pugi aplicar
un article 155 pensat en el seu dia per la situació que s’estava vivint al País
Basc. Resulta que allí no sé va aplicar mai i en canvi s’aplica 39 anys més
tard a Catalunya i, aprofitant l’avinentesa s’aprofita el buit de poder
existent a les institucions catalanes per a fer coses que segurament mai s’haguessin
permès fer.
Per tant, aquest article o se deroga o se
canvia, però no pot ser que en pel segle XXI, des del Govern central se pugui actuar tan impunement com ho està
fent actualment apel·lant a l’imperi de la llei l’estat de dret.
L’imperi de la llei i l’estat de dret són
estats creats per l’home i per tant imperfectes i pel poder per a poder-s’hi
aixoplugar quan així ho creguin oportú. És com jugar al guinyot i tenir tots
els trumfos i les cartes guanyadores.
