Atenció al titular: PP, PSOE y Ciudadanos tumban la reforma de la Ley de
Amnistía que pretendía juzgar los crímenes franquista (eldiario.es de 20-03-2018)
Després d’anar
del bracet del PP i C’s a les manifestacions de Societat Civil Catalana, que el
PSOE ara votés per a que no es pugui passar comptes amb el règim franquista me
sembla el darrer acte cap a la deriva definitiva d’un partit que semblava d’esquerres
i que va representar a milions d’espanyols durant molts anys.
És molt
trist que hagin d’haver passat diverses dècades per a que sortissin a la llum
alguns dels secrets d’alcova d’aquella època. Ara resulta que l’excusa
principal és que no volen anar contra l’esperit de la Transició!
Que se
deixen de romanços i que siguin conseqüents. Durant el govern de Zapatero se va
aprovar la llei de la Memòria Històrica. Una llei que pretenia repara les
injustícies que se van perpetrar contra desenes de milers de famílies
republicanes a les que, després d’assassinar els seus familiars (de vegades
molt directes: pares, germans), els feixistes els van acabar enterrant en
fosses comunes al costat de les cunetes o fora de les parets d’algun cementiri.
La
Transició espanyola va tancar la porta en fals a la dictadura. És possible que
de no haver estat així molt possiblement les coses no haurien anat tat rodades
com van anar, tot i alguns ensurts com el 23-F. Però amb el pas del temps ens
hem adonat de que se’ns van amagar moltes coses.
El PSOE, un
partit fundacionalment socialista i republicà, ha fet costat sempre a la
monarquia espanyola. És normal de que així sigui? El vassallatge només s’entén
si en aquella època se van tancar pactes secrets per a salvaguardar persones i
entitats amb obscurs passats. A canvi de què? Possiblement mai ho sabrem amb
exactitud.
Però
després de 40 anys, és normal que encara existeixi aquest vassallatge al Rei i
a l’antic règim? És que no hi havia una data de caducitat?
L’actual
PSOE se troba emmordassat pel seu passat. Per això la vella guàrdia socialista
(els Felipe González, Alfonso Guerra, Alfredo Pérez Rubalcaba i d’altres)
segueixen tenint el pes que tenen dintre del partit. Per això mateix el seu
actual líder Pedro Sánchez no acaba de collar tot i les il·lusions que alguns
socialistes van dipositar amb ell. I també per això mateix, Susana Díaz, des
del seu regne de taifes d’Andalusia, té tant de pes, ja que se sap recolzada
per l’antiga guàrdia de corps del
partit.
Fer les
polítiques que ha estat fent el PSOE durant els darrers anys és anar en contra
dels seu propi electorat. Un electorat que cada vegada més s’allunya del partit
que els ha estat representant durant dècades i només els més adeptes són els
únics que se mantenen fidels fent costat als seus dirigents.
D’aquí que
els sondejos d’opinió detectin un estancament en la intenció de vot al PSOE. I
és que el panorama és mol desolador: un
partit a la deriva, un líder que no s’enlaira i uns militants i simpatitzants
cada vegada més desafectes.
Tal com he
dit tantes i tantes vegades, si no sé torna als orígens, a recuperar els valors
perduts, difícilment podrà recuperar la S de socialista i la O d’obrer de les
seves sigles.
