LA NOSTRA RIBERA 503

‘BLAVÈNCIA’

Foto: Josep Emili Fonollosa (Vinaròs News)

El recordat amic vinarossenc Joan Antoni Fabregat Miralles tenia una forma molt peculiar de referir-se a València. L’anomenava Blavència... I perquè Blavència? Senzillament per la franja blava que porta la seva senyera i de la que tan en contra n’estava ell.

Vaig conèixer a l’Antoni a principis dels anys 80. Tot i ser de Vinaròs, era un catalanista convençut, igual que molts altres vinarossencs. Eren els anys de la Transició on amb més o menys encert se van haver de decidir moltes coses. Com per exemple el nom de la comunitat: que si País Valencià, que si Regne de València... Al final ni per a tu ni per a mi... I així va ser com va sorgir el nyap de Comunitat Valenciana. L’elecció de la bandera va viure un procés semblant. Davant la senyera quadribarrada i prou que semblava només identificar a Catalunya, quan en realitat hi havia (i els hi ha) molts de valencians que s’hi identifiquen plenament, al final se va decidir per la que deriva de l’estendard de Jaume I el Conqueridor i que, pel que sembla en aquella època era la bandera de la capital del Túria, ja que el Rei Conqueridor la va lliurar a la ciutat després d’arrabassar-la als musulmans.

Ahir diumenge vaig veure unes fotos a Vinaròs News de la concentració ultranacionalista que hi van haver a la capital del Baix Maestrat per a protestar per la presència del diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Joan Tardà. Com si una persona no tingués el dret de desplaçar-se allà on vulgui o com si un diputat no pogués explicar el seu pensament polític allà on millor cregui convenient...

De Manel Fontdevila a eldiario.es.

Tot i que han passat quasi 40 anys, tal com se pot comprovar la situació no ha canviat gaire respecte a la que se vivia en aquella època. Els blaveros segueixen pensant que el Regne els hi pertany en exclusivitat i que l’han de salvaguardar de qualsevol interferència que arribi des del Nord. Des del Nord, perquè si els hi ve de l’Oest no ho veuen com una intrusió, sinó com una prova d’amistat i cooperació: Per ofrenar noves glòries a Espanya...!  

A un sector molt important de la població valenciana no els importen gaire les corrupteles d’alguns dels seus màxims dirigents de les darreres dècades els zaplanes,camps, fabres, rus, blascos, les rites i un llarg etcètera) El realment important va ser que tot aquesta gentola van saber aturar la catalanització tancant els repetidors de TV3, menyspreant premis literaris com el d’Octubre organitzat pel Acció Cultural del País Valencià o el que encara és més greu: voler negar que el català i el valencià són la mateixa llengua (tot i reconèixer el dret d’anomenar-lo com els domi la gana)

L’amic Antoni, que en la seva joventut va ser delegat de facultat a la Universitat de València i membre del Moviment Comunista del País Valencià a aquestes cèdules de l’extrema dreta valenciana les anomenava Bunquer Barraqueta. Òbviament no cal explicar el per que era així.

L’extrema dreta sempre ha estat present dintre de la societat valenciana i ha tingut representació dintre dels poders fàctics valencians. Però potser després de molts anys, davant l’amenaça del trencament d’Espanya pel riu Sènia és quan han tornat a treure el caparró i donar mostres de la seva intolerància, tal com també ha passat a d’altres llocs de l’Estat Espanyol, inclosa la pròpia Catalunya.

SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA 8

Del caso Cifuentes al caso Ciudadanos

Los naranjas no pueden votar con Podemos pero tampoco pueden dejar que siga Cifuentes arrastrándoles al abismo; una contradicción que sólo puede resolverles Rajoy y que, por supuesto, no les va a solucionar, al menos gratis

ANTÓN LOSADA

Desvela eldiario.es que Ciudadanos ha encargado una encuesta para ver si la gente le dice qué debe hacer con una presidenta de una comunidad autónoma que ha mentido reiteradamente sobre cómo ha obtenido su currículo, ha abusado de su posición de poder par obtener un titulo académico de nula validez, ha enfrentado al gobierno de Madrid con una de sus universidades y ha puesto en entredicho los logros de miles de alumnos de esa misma universidad. Conociendo a los naranjas, no es de extrañar tanta pasión por la demoscopia. Es lo más coherente y lo dice todo sobre el carácter y la firmeza de las convicciones de la formación naranja: estos son mis principios pero si usted me vota tengo otros; puro marxismo.

Todo el mundo en el Partido Popular sabe qué significa haber recibido el mítico y letal “abrazo mariano”. Cristina Cifuentes hace como que no lo sabe, pero lo conoce perfectamente. La presidente de la Comunidad de Madrid va a morir con el mismo estilo que la marcado toda su carrera política: la ausencia absoluta de solvencia y consistencia pero una temeridad y una osadía tan frívolas como inagotables. Solo así se entiende el ridículo de inventarse una conspiración del PSOE y el malvado Ángel Gabilondo apoyándose en un titular oportunamente proporcionado por su prensa más amiga y mejor subvencionada. No aprende. Cifuentes perecerá políticamente como es ella: riéndose porque los muertos somos nosotros.

El daño ya está hecho y Mariano Rajoy lo sabe. Tras el funeral de Sevilla, ahora solo puede esperar y demostrarle a los suyos que en el PP no se abandona a nadie; ni siquiera a quien se lo merece por pensar antes en ella que en el bien del partido. Si en Ciudadanos confían en que Rajoy les haga el trabajo sucio en Madrid, van listos. Su estrategia pasará ahora por convertir el “caso Cifuentes” en el “caso Ciudadanos”. No le va a dejar apuntarse el tanto, como con los presupuestos que él aún negocia con el PNV mientras Rivera se las da de estadista en la sala de prensa.

El truco de la comisión de investigación resulta tan banal que no merece ni comentario. Ciudadanos va a tener que pasar por apoyar una moción de censura para echar a Cifuentes y va a tener que ejecutar justo aquello que se negó a hacer en 2016: votar un gobierno de PSOE y Podemos. Algo que supondría un misil directo a la línea de flotación de la estrategia que ha permitido a los naranjas crecer y multiplicarse en las encuestas. Los naranjas no pueden votar con Podemos pero tampoco pueden dejar que siga Cifuentes arrastrándoles al abismo. Una contradicción que sólo puede resolverles Rajoy y que, por supuesto, no les va a solucionar; al menos gratis.