En democràcia, la voluntat del poble hauria de
prevaldre per damunt de tot. Però com el poble no pot exercir aquest poder
directament, per això escull els seus representants que són els parlamentaris
que conformen una assemblea o parlament.
Però la democràcia és tan imperfecta com ho
imperfecta és la pròpia societat. I es per això que per a gestionar-la, a part
del parlament s’ha de crear un govern i uns elements que vetllen pel compliment
de les normes tant col·lectives com individuals.
El principal problema resideix quan se
prostitueix la democràcia. Quan se coarta les llibertats del poble mitjançant
normes injustes fetes a mesura dels seus governants per a protegir els interessos
dels poderosos en detriment dels elements més febles de la societat.
Quan s’arriba en aquest extrem ja no hauríem
de parlar de democràcia (tot i que en aparença s’hi sembli), sinó d’una altra
cosa, com per exemple punyetes, que és una paraula molt nostra
i que té un significat una mica ambigu.
L’origen de la situació catalana i la seva relació
amb l’Estat espanyol arranca de l’època de l’Estatut de Miravet, el més mutilat
dels tres que ha tingut Catalunya ( Núria i Sau)
El President Pasqual Maragall va ser el gran
impulsor d’un nou Estatut per a Catalunya, el que finalment se denominaria
Estatut de Miravet. El Parlament de Catalunya va aprovar per una amplíssima
majoria un primer text en una sessió solemne el 30-09-2005. El resultat va ser
de 120 vots a favor (PSC, ERC, ICV i CiU) per només 15 vots en contra, els del
PPC.
Però els interessos polítics de determinats
partits i personatges, fan fer que el Congrés dels Diputats amb majoria del
PSOE l’acabés mutilant. Però si amb això no n’hi havia prou, el PP el va portar
davant el Tribunal Constitucional que el va acabar deixant-lo a la mínima
expressió.
Per tant, el text que va aprovar en referèndum
la ciutadania de Catalunya (abans de les sentències del TC), va ser un text ligth respecte al que va aprovar el
Parlament de Catalunya.
Vull dir amb això que no se va respectar la
voluntat del poble català i la seva pretensió d’assolir molt més autogovern.
Els anys de la crisi econòmica provocada pels
més poderosos per a recuperar molta part dels drets que els ciutadans havien
anat guanyat poc a poc van jugar en contra de la gran majoria de la societat
(catalans inclosos) A Espanya el PP va tenir un paper predominant a l’hora de
retallar drets i llibertats en pro d’una recuperació econòmica que a hores d’ara
una part de la ciutadania encara no ha notat.
Quan el PP s’omple la boca amb paraules com
democràcia o estat de dret hem de pensar que estan parlant de punyetes
ja que no és ni per aproximació una autèntica democràcia.
Ara, el Ministre de Justícia espanyol Rafael
Catalá troba que es un error gravíssim que la Mesa del Parlament de Catalunya
aprovi querellar-se contra el jutge Llarena, el que porta els casos en contra
dels polítics catalans que, segons la seva interpretació, van revoltar-se
contra Espanya i les seves lleis.
Els jutges, com la democràcia i la societat
tampoc són perfectes i moltes vegades jutgen (ja ho sabem) influenciats pel
govern o per l’opinió pública o tal vegada pels dos.
I dictar una sentència saben que és injusta és
prevaricar i, per tant, s’infligeix la pròpia llei.
Hem arribat a un extrem que és difícil saber qui
actua correctament (que seria buscant el benefici de la societat) i qui ho fa
de forma partidista perjudicant a àmplies majories. Però el que està clar és
que davant de les injustícies s’ha d’actuar.
I recordeu, la força per a canviar el que no
ens agrada la tenim nosaltres. Se diu votar. Votar si volem democràcia o volem punyetes.
