LA VIA AUGUSTA

dilluns, 2 de juliol del 2018

diumenge, 1 de juliol del 2018

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA DE MANLLEU (fotos)

CONEIXES... BENASSAL?

L’altre dia vaig poder descobrir per mi mateix que Benassal és alguna cosa més que el balneari de la Font en Segures.

Demà hem d’anar a Tortosa amb el cotxe de Benassal (amb el cotxe, no amb l’autobús o l’autocar, amb el cotxe), deien a la Galera quan parlaven de l’autobús de línia de la Hife. I és que molts no saben que darrere de les sigles Hife s’amaga la raó social de La Hispano de Fuente en Segures SA, que és precisament una font que se troba a un petit turonet dalt de Benassal, a tocar de la carretera de Culla. Aprofitant l’efecte crida de la font s’hi va construir una mena de poblet, amb balnearis, hotels, apartaments, bars i restaurants i alguna botiga.

Des de la primera vegada que vaig escoltar aquella frase, encara havien de passar molts anys per a que anés a Benassal per primera vegada. I és que de la Galera a Benassal hi ha, pràcticament dues hores de viatge. A part d’això, si tenim en compte que allà pels anys 60 i 70 a la majoria de cases no hi havia cotxe, comprendreu la dificultat afegida per a poder-hi anar.

Des d’aquell primer viatge als començaments de la dècada dels 80 hauré anat a Benassal 3 o 4 vegades més. Sempre a la font, mai al poble... Fins el passat 24 de juny. Que vaig triar l’opció de visitar el poble deixant al marge la zona de la font.

Prèviament havia estat mirant que podíem visitar del poble i me va cridar l’atenció el barri musulmà de la Mola del que destaca un edifici amb un gran porxo que sembla que va ser l’origen de la població actual, així com les restes de la muralla, sobre tot les dues torres que encara queden en peu: la de la Presó i la de la del Planet. Tot i que també és molt destacable l’arc de ferradura de la porta de la Mola que dona accés al barri.

Del conjunt de cases senyorials que hi ha per la part més antiga del poble, els anomenats carrerons, cal destacar les de Grau i Gras, Matutano, però sobre tot la de Sánchez Cotanda amb dos portals barrocs. Està molt a prop de la torre de la Presó. És una pena el seu estat de conservació.

L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció és d’estil barroc i va ser parcialment destruïda durant la guerra civil degut al bombardeig que va patir la població per l’aviació alemanya (*) (com també va passar amb altres cases del poble)

Altres edificis i elements destacats que vam poder veure són: la casa Abadia, els rentadors (hi ha molt poques poblacions d’aquestes comarques que no els conservin) l’antic balcó cobert que hi ha al costat de la torre de la Presó (mirant cap els rentadors), la casa de Miquel Espasa, la casa Serrador i el mural que hi ha a la paret de l’església que dona a la casa consistorial.

LA CURIOSITAT:

A la plaça d'Espanya hi ha una mena de barana semicircular pintada de roig i blanc. Tancant els accesos i adequant-la correctament, durant alguns dies a l'any s'hi fan tota mena d'espectacles taurins. Per tant, se pot dir que és una plaça de toros urbana.

(*) El mes de maig de 1938, durant la guerra Civil Espanyola, quatre poblacions del Maestrat van ser objectiu de l’aviació Còndor alemanya que els va bombardejar amb bombes de 500 quilos cadascuna d’elles. Crida l’atenció que aquests pobles estaven molt lluny del front de guerra i, per tant, no eren llocs estratègics. Els pobles en qüestió van ser: Benassal, Albocàsser, Ares del Maestrat i Vilar de Canes.

El motiu dels bombardejos no van ser altres que provar els nous bombarders Junkers Ju 87 Stuka de caiguda en picat i que tan determinants van ser durant la Segona Guerra Mundial.

Aquest fets eren pràcticament desconeguts fins l’any 2010, l’historiador britànic Antony J. Beevor ho va explicar al seu llibre La Guerra Civil Espanyola.