VACANCES A LANZAROTE. MERCAT DE TEGUISE 5

PER ALGUNA COSA SE COMENÇA

Un exemple d'allò que no s'hauria de permetre. 

Quan ja estem a les acaballes de la legislatura, el govern municipal d’Adam Tomàs sembla que ha començat a posar fil a l’agulla en el tema dels aparcaments de cotxes.

La nit passada, prop les 12, mentre feia l’última sortida amb la meva gosseta Electra, me’n vaig adonar que un cotxe aparcat a la part de dalt de l’avinguda Catalunya tenia un paperet enganxat  al parabrises.

Encuriosit el vaig desenganxar i el vaig llegir. Era un avís de la policia municipal advertint-lo que tenia el cotxe mal aparcat (indicava el tipus d’infracció) i que era susceptible de ser multat. Ja era hora! –vaig pensar-.

Tot i que hi havia molts altres cotxes aparcats en llocs no permesos pels codis i normes de circulació, a cap d’altre vaig observar que tingués cap paperet d’advertiment.

Han passat quasi 4 anys des de que l’actual equip de govern va prendre possessió del càrrec i tot i que en reiterades ocasions han manifestat que volen millorar l’estat de la via pública (estic parlant no només de temes que afecten a la circulació rodada, sinó també de tot el relacionat amb la brutícia), la veritat és que s’han pres molt poques mesures per a solucionar-ho i les que s’han pres han tingut una efectivitat zero.   

VACANCES A LANZAROTE. MERCAT DE TEGUISE 4

QUAN L’HUMORISTA NO TÉ GRÀCIA

L’humorista Toni Albà va faltar al respecte i va insultar Inés Arrimadas quan va insinuar que era una prostituta.

Inés Arrimadas no és ni de lluny santa de la meva devoció, però Toni Albà tampoc.

La seva sortida no té ni va ser casual ni es pot considerar un fet aïllat. Potser pensa que té gràcia, però el cert és que ne té ben poca.

Sovint, per a conèixer una persona només cal veure-la. No cal ni tenir-hi tracte directe. Potser allò de pels seus actes la coneixereu...

L’any 2007 vaig visitar amb un grup de gent d’Amposta els estudis de TV3 a Sant Just Desvern. Anàvem com a públic al magazine el Club que presentava l’Albert Om.

En sortir, per un dels passadissos de l’edifici ens vam trobar amb Ramon Pellicer que ens va saludar molt amablement amb un somriure d’orella a orella.

Quan ja estàvem fora al carrer i a punt de pujar a l’autocar per a iniciar el viatge de tornada a casa, darrere d’un vidre de la cafeteria, Toni Albà estava parlant per telèfon. Tot i que la gent de forma ostensible el saludaven i li feien tota mena de gestos, ell se va mostrar impassible.

És així de mal educat