Quan visites el Delta de l’Ebre és fàcil que
puguis trobar-te amb unes petites casetes quasi quadrades de sostre de volta amb
un parallamps.
Segurament si només ne veus una no li
prestaràs atenció, però si per casualitat ne vas veient al llarg de la visita,
llavors, fàcilment, pots preguntar-te què són aquestes construccions. I és que
a tot el Delta de casetes així ne queden 26 de un total de 38 que van
arribar-se a construir des de finals de la dècada dels 40. De les 26 que queden,
12 han estat declarades Bens Culturals d’Interès Nacional des de 2013.
Se tracta de les coeteres, unes construccions
amb una finalitat molt específica: guardar coets per a enlairar-los cap el cel cada
cop que el temps amenaçava turmenta i se corria risc de perdre la collita de l’arròs.
I és que la lluita dels pagesos del Delta de l’Ebre
contra les pedregades ve de lluny. Pràcticament des de que va començar-se a conrear
arròs al Delta, concretament des de finals dels segle XIX.
Un element molt curiós i poc conegut de les
coeteres (bàsicament perquè se troba al seu interior) son les caixes fortes per
a guardar un material tant sensible i perillós com són els coets.
Als diferents articles que he consultat per
Internet, sempre se parla de coets ‘granífugs’, es a dir que serveixen per a
evitar les pedregades, però en cap s’especifica de quin material estan formats.
Desconec si sempre han tingut la mateixa composició o ha anat variant en el
temps, però fins el que jo sé, el principal compost dels coets és el iodur de
plata.
MÉS INFORMACIÓ: