L'ERMITA DE VINARÒS 3

POLÍTICA DE DIVAN

De Manel Fondevila a eldiario.es.

Crec necessitar un psiquiatra ja! Però quan dic ‘ja’ vull dir immediatament! Com abans millor!

Sinó fos que fa molts anys que estic en política i la segueixo de forma apassionada (de vegades), me se faria realment difícil entendre que és el que pretén la dreta d’aquest país.

Quan Sánchez no va poder formar govern després de mesos d’intentar-ho (hem de pensar que va ser així i no que estava fent pantomima), se’l va qualificar d’inepte (tant del PP com de C’s) per no haver sabut aconseguit suports. Això sí, tant el PP com C’s, d’entrada, se van negar rotundament en facilitar-li la investidura (i de sortida també).

Al final, com tots sabem, se van haver de repetir les eleccions. I oh! Miracle... En menys de 48 hores el PSOE i Unidas Podemos aconsegueixen l’acord que no havien pogut aconseguir durant mesos...

Aquest ràpid acord va agafar la dreta espanyola amb el peu canviat. Mentre C’s encara no s’havia recuperat de la gran patacada de diumenge, el PP, que havia convocat el seu comitè executiu per aquell mateix matí, no en donava crèdit i segui desmarcant-se de qualsevol acord que facilités la investidura de Sánchez. Això sí, ràpidament sortien a criticar l’acord i qualificaven la futura situació com boliveriana i comunista.  

Seria fàcil pensar que la dreta espanyola ni menja ni deixa menjar... Però és precisament aquí on s’equivoca la majoria de la gent. Menjà menja... Així ho demostren els resultats globals. I el que no vol és que mengi l’esquerra, ja que voldrien tot el pastís per a ells encara que haguessin de pactar amb algú que estigués més a la dreta que Vox (si és que això és possible).

Tradicionalment la dreta espanyola ha tingut unes ganes enormes d’aconseguir el poder sense importar-li gens el preu que ‘havia de pagar. Aquest migdia he escoltat durant un moment un debat a la Sexta i un dels contertulians ha dit que a Europa els partits de la dreta esquiven sempre pactar amb l’extrema dreta. I ha posat un clar exemple: A la segona volta de les passades eleccions presidencials de França, el partit de François Fillan, els Republicans, van donar suport Emmanuel Macron que seria escollit president davant la candidata Ultra Marine Le Pen.  

Per tant, l’estratègia de la dreta espanyola és la de dificultar el màxim possible la investidura de Sánchez per a forçar unes noves eleccions que, segurament, acabarien guanyant.  

De boixos! 

L'ERMITA DE VINARÒS 2

CARTA ALS ‘REIS SOCIALS’

El passat dijous 7 de novembre, els Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Família va convocar a tota una sèrie de gent a una reunió que tindria lloc al Casal d’Amposta. En total vam ser uns 40 els que hi vam assistir. Allí ens van rebre el cap de serveis del departament Marius Pont juntament amb dues tècniques que foren les encarregades de dirigir-la.

El motiu de la trobada era recavar informació (ja fossin peticions, queixes, suggeriments o d’altres opinions) per a que el Departament pogués elaborar un pla estratègic a mig i curt termini (2020-2024).

El grup d’assistents era molt heterogeni i hi estaven representats tant els usuaris que reben atenció directa per part del Departament com familiars que anaven en representació dels usuaris.

A part dels familiars i alguns educadors i cuidadors, hi havia malalts mentals, discapacitats psíquics, discapacitats visuals, amb malalties degeneratives, etc. En resum, gent que percep tota mena d’ajudes per part del departament per a que el dia a dia els hi sigui molt més suportable.

Després de presentar-nos un per un se’ns va donar la paraula per a que poguéssim exposar les nostres experiències, mentre s’enregistrava el so de tot el que s’estava parlant. 

Prompte ens adonàrem tots plegats que el principal problema eren els diners que disposava el departament per a poder cobrir totes les necessitats dels diferents col·lectius.

Com sabeu a Espanya hi tenim uns pressupostos prorrogats des de l’època de Montoro i a Catalunya també passa el mateix. Amb aquesta situació és pràcticament impossible poder augmentar les partides pressupostàries destinades a cobrir les necessitats vitals dels col·lectius més desafavorits. Una trista realitat...

Només començar la reunió ja se’ns va advertir que tot el que allí demanaríem per a millorar el servei seria com una mena de carta als Reis Mags.