Durant els propers dies, amb tota seguretat, tornaré a pujar al port d’Envalira... Amb cotxe, evidentment. Aquest port es troba al Principat d’Andorra i té una altura de 2.409 metres. L’única vegada que l’he pujat fins ara va ser el mes d’agost de 1983. En aquell temps jo tenia un Seat 127.
Quan vam sortir de casa, al quadre de comandament s’encenia i s’apagava un llum de color roig... Era el de l’indicador de l’oli. Vaig haver de comprovar el nivell i estava bé. A part d’això, no feia massa que havia fet una posada a punt al cotxe.
Amb la neguit normal que et dona una circumstància així, vaig arribar a Andorra, vaig comprar alguns articles de càmping i fins i tot em vigm allotjar a un establiment a la vora del riu Valira d’Orient.
La llum roja del tauler seguia encenent-se i apagant-se. De vegades s’estava llarga estona encesa i d’altres apagada. Malgrat tot vaig decidir pujar el port d’Envalira i arribar fins el poble del Pas de la Casa que ja fa de frontera amb França. Com no podia ser d’un altra manera, vaig tornar a pujar i baixar el port per a poder arribar al càmping.
De camí cap a casa, la llum continuava igual: ara m’encenc, ara m’apago... Des del primer moment vaig pensar que no podria ser gran cosa... D’haver-ho segut com hauria pogut pujar el port d’Envalira sense cap tipus de problema... I dues vegades!! Però continuava inquiet.
En aquells anys treballava a Vinaròs. Concretament a l’empresa Juan Chaler SA, a la partida Capsades. Al costat de la fàbrica hi havia un taller mecànic del que era client.
El primer dia que vaig anar a treballar el vaig portar per a que m’hi donessin una ullada i avaluessin la gravetat de l’avaria. Total que, segons em van dir, es tractava d’una molleta que no feia prou bé el contacte.
I és que en aquella època la tecnologia dels cotxes no tenien res a veure amb l’actual. Ara si té s’encén un llum al panell de comandament segur que és alguna cosa important; fa 40 anys, com heu pogut comprovar, no era així.
