divendres, 20 d’agost del 2021
dijous, 19 d’agost del 2021
LA COETERA DE MIRÓ
L’any 2016 des del Museu de les Terres de l’Ebre es va fer un treball exhaustiu sobre les coeteres del Delta signat per Àlex Farnós (director del museu) Carme Queralt i Ferran Torta, tècnics del museu i Roguer Costa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Es van localitzar i inventariar les 29 que han sobreviscut el pas del temps de les 38 que es van arribar a construir. La resta han desaparegut, excepte la de Caremon que es una muntanya de runes i que algú la va voler reconvertir amb el museu del mosquit.
L’estat de les diverses coeteres es desigual. Mentre algunes tenen un excel•lent estat de conservació, d’altres es troben en un estat deplorable. Entre aquestes últimes n’hi ha que han estat declarades BIC (Bé d’Interès Cultural), però ningú ha fet res per a millorar-les i, així, poder-les preservar com cal.
Una de les pitjors era la de Miró, la número 32, al terme de Deltebre, amb una inclinació tan visible que semblava que anava a caure a la sèquia que hi tenia al seu costat. I parlo en passat perquè, afortunadament, fa uns mesos l’Ajuntament de Deltebre la va arrancar (literalment) del seu emplaçament, restaurar i traslladar al parc fluvial que s’ha construït al costat del pont lo Passador, donant-li així una nova vida, tot i que molt diferent a la que va tenir durant dècades.
El lloc on s’ha reubicat la coetera és ideal i immillorable. A part de restaurar-la sé li ha canviat la porta per a que des de fora sigui visible el seu interior i poder veure la caixa forta on es guardaven els productes pirotècnics. Com a complement hi ha un panell informatiu explicant la història de les coeteres del Delta de l’Ebre.
dimecres, 18 d’agost del 2021
PINTEN BASTOS!
Ens diuen que el Barça està passant per un moment econòmic molt difícil i ens ho hem de creure... Pinten bastos! Potser és de les poques coses que hem d’acceptar sense aturar-nos a pensar-hi ni que sigui uns pocs minuts. Però estic segur que ni Laporta diu tota la veritat ni Bertomeu tampoc i que tos dos ens amaguen coses que segurament no sabrem mai.
La situació econòmica del Barça no és fruit d’un dia i estic convençut que han influït molts de factors i que de culpables n’hi ha més d’un: entre tots la van matar i ella sola es va morir.
Fa temps que el futbol ha perdut l’essència esportiva que va tenir durant dècades per a convertir-se en un gran negoci. I quan això passa els clubs grans només tenen dues opcions per a continuar existint: o convertir-se en SAD per a què els accionistes aportin capital quan la situació econòmica ho requereixi o fomentar el futbol base a la recerca de nous talents que puguin arribar a ser útils per al primer equip o ser traspassats per a sanejar les arques de l’entitat.
A can Barça parlar de reconvertir el club en una SAD sembla que és un tema tabú... Però potser algun dia s’haurà d’afrontar. La situació actual d’un club propietat dels socis és una idea romàntica però poc d’acord amb el temps que corren.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)