SOBRE L’IRPF I LES PENSIONS

Quan encara era treballador en actiu i, durant l’època de la declaració de la Renda (IRPF) tenia per costum fer escrits comentant algunes de les novetats o d’altres aspectes que em cridaven l’atenció sobre el que és un dels impostos més importants a España. Després d’uns quants anys sense donar cap opinió, permeteu-me que enguany us faci un mix entre la Declaració de la Renda i les pensions. Per a començar us explicaré una vivència personal que, com sabeu tots aquells que em seguiu, no soc massa propens a explicar-ne. Ma mare que té 92 anys es troba ingressada a una residència d’avis i té reconegut un grau 2 de dependència que, a l’hora de fer la Renda no serveix de res ja que hauria de tenir reconegut el percentatge de discapacitat. Potser l’organisme competent podria fer les dues coses a l’hora però no és així. Al març de 2023 vaig sol·licitar que la avaluessin però no ha estat fins l’abril d’aquest 2024 que m’ha arribat la resolució. Li han concedit un 75% de discapacitat. Segons la normativa que regula l’IRPF, ens podem deduir els ascendents sempre i quan els seus ingressos totals no superin els 8.000€ (incloses les rendes exemptes i la de ma mare en aquest cas ho seria perquè passa dels 66% que és el percentatge a partir del qual es considera una invalidesa ‘absoluta’). Com una gran majoria de jubilats d’aquest país, ma mare cobra una pensió. Millor dit, dues mitges, ja que una part és per jubilació i l’altra de viudetat. En total cobra l’import mínim, es a dir uns 10.900€ el 2023 que és l’exercici econòmic que es declara a la Renda d’aquest any. Per tant, i no cal ser un prodigi en matemàtiques, si tens dret a deduir-te un ascendent que no tingui ingressos superiors a 8.000€ i ma mare en guanya més de 10.000, no me la puc deduir. És veritat que l’actual govern socialista ha incrementat considerablement les pensions en els darrers anys, però en canvi no ha modificat l’import màxim per a poder-te deduir l’ascendent, com tampoc ho van fer governs anteriors tant del PP com del PSOE. ¿Sabeu quin any va ser l’últim que la pensió mínima estava per baix dels 8.000€? Segons fonts del BBVA l’any 2006 (7.966,98). Per tant, des d’aquella llunyana data només es podran deduir els ascendents que ‘no tinguin ingressos’, al menys provinents dels sistema de pensions de la S.S., de classes passives de l’Estat o d’altres organismes. ¿Què vull dir amb això? Que durant tots aquests anys l’Estat s’ha estalviat una quantitat important gràcies a no poder-se deduir els ascendents i només amb aquest ‘estalvi’ (que evidentment no puc quantificar) poden apujar unes dècimes més les pensions. Si considerem l’IPC com a punt de partida per a incrementar els costos salarials, lloguers, SMI, etc., ¿per què no es té en conte a l’hora d’apujar altres paràmetres com per exemple el que ens estem referint i que porta ja uns 20 anys sense modificar-se?

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 746

FRANKFURT DEL MAIN 7

SOBRE L’ESCULTURA LA VIOLA D’INNOCENCI SORIANO MONTAGUT

En referència a Cultura entre el període 1983-87 voldria destacar les accions per a refondre en bronze l'estàtua anomenada Viola de l'escultor Innocenci Soriano-Montagut (el salt de la viola és un dels jocs tradicionals d'Amposta). En el balanç de gestió publicàvem que després de diverses conversacions es van aconseguir una subvenció de la Diputació de 400.000 ptes. i que l'enclavament d'aquesta es situaria al Parc Municipal, que és el lloc on originàriament la col·locà l'autor ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Als anys cinquanta del segle passat I‘escultor ampostí Innocenci Soriano-Montagut va fer donació l’original de l'escultura en guix coneguda com ‘la Viola’ a la ciutat d'Amposta en homenatge al seu amic Miquel Granell i Forcadell i de les primeres Escoles Públiques d'Amposta amb el compromís per part de l'ajuntament de passar-la al bronze. Aquesta escultura la va fer Soriano Montagut a Salamanca l'any 1936 i passada al guix la va presentar al Concurs Nacional d'Escultura obtenint amb aquesta obra el primer premi Nacional d'Escultura a Madrid. L'any 1957 va regalar l'escultura a la Ciutat d'Amposta perquè es posés al Parc Municipal davant de l'edifici de les Escoles. Per ell la construcció de les primeres Escoles Públiques fou un fet molt important ja que es dotava d'una infraestructura molt necessitada per a la ciutat. Soriano-Montagut va ser alumne de l'aula de xiquets que hi havia als baixos del Consistori Municipal en condicions molt precàries. Miquel Granell tenia una gran amistat amb Soriano-Montagut i va ajudar-lo molt a entrar al sempre difícil món de l'art a Madrid. Miquel Granell era un gran pedagog director del Col·legi de Sordmuts i professor del fill del Rei Alfons XIII, D. Jaume de Borbó que era sordmut. Per aquest motiu Miquel Granell va intercedir davant el Rei perquè rebés l'alcalde Palau i així va ser com Amposta va aconseguir les primeres Escoles Públiques. A més a més, de fer la donació de l'escultura va voler fer-li un homenatge particular a la memòria del seu gran amic Miquel Granell, i per això l'artista va posar-la al davant de l'Edifici de les primeres escoles públiques. El 8 de desembre de 1912 es va fer la inauguració de les escoles i va comptar amb l'assistència de Miquel Granell, essent en aquell moment alcalde d'Amposta en José Porres Navarro. L'escultura va quedar a la intempèrie al parc i amb el temps es va anant erosionant i fent-la malbé. El professor de dibuix de l'Institut Ramon Berenguer IV, el Sr. Cortés, la va recuperar i restaurar essent col·locada a l'entrada del mateix centre on va estar alguns anys. Després de les eleccions municipals de 1983 i una vegada constituït l'Ajuntament i les diferents regidories, les regidories d'Hisenda i Cultura van ser per al Sr. Vicent Montfort i Serra (EPD). A la primera reunió de la comissió de Cultura ja es va proposar passar al bronze l'escultura la Viola. Va explicar que l'escultura estava al vestíbul de I 'Institut i pot ser que podria haver-hi un conflicte amb el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per estar on era. Personalment, el Sr. Montfort es va ocupar de la gestió de passar l'escultura al bronze. El dissabte 6 de juny de 1987 l'escultura la Viola va ser inaugurada al Parc Municipal al seu lloc inicial (Revista Amposta la 1a quinzena de juny de 1987) Actualment es troba emplaçada al davant del Col·legi Montagut.