dimarts, 2 de desembre del 2025
dilluns, 1 de desembre del 2025
BENVINGUTS AL SEGLE XX!
Atenció ciutadanes i ciutadans d’Amposta! La
nostra ciutat entrarà pròximament al segle XX. Sí, sí, al segle XX, ho heu
llegit bé.
Tot i que a hores d’ara encara no se sap la
data exacta, la capital del Montsià està a punt d’entrar plenament al segle
passat, ja que s’acaben d’instal·lar uns artefactes que hi són presents a la
majoria de les ciutats del món i a més d’un poble, com per exemple Masdenverge
i que a Amposta no tenim. De què estic parlant? Dels semàfors!
El primer semàfor es va posar en funcionament
el 9 de desembre de 1868 a Londres, però va ser amb l’arribada del segle XX quan
es van començar a posar de forma generalitzada. Així per exemple el primer
semàfor de Barcelona va entrar en funcionament el 1929, segurament coincidint
amb l’Exposició Universal d’aquell mateix any, mentre que a Madrid s’havia fet
uns anys abans, el 1926 i a València el 1930.
Certament, a Amposta hi havia hagut semàfors a
la cantonada de l’avinguda de Joan Palau (carrer del Pont) amb el carrer de
Sant Josep, però es van treure fa més de trenta anys. El meu record dels
semàfors que hi va haver a Amposta es remunten a 1976, l’any en què em vaig
treure el carnet de conduir i vaig començar a vindre a Amposta, sobretot per
anar al cinema.
El motiu de treure’s (o tal vegada excusa) és
que s’havien espatllat i no trobaven peces de recanvi per a poder-los reparar
perquè eren molt vells. Substituir-los per uns altres, per a què? A Amposta es
viu molt millor amb el caos circulatori que hi ha permanentment.
Un dels primers escrits que em va publicar la
Revista Amposta, allà per l’any 1999, tractava precisament sobre la circulació
d’Amposta i una de les mesures que proposava era la instal·lació de semàfors a
les cruïlles més conflictives de la nostra ciutat i també més aparcaments.
Han passat més de vint-i-cinc anys des
d’aquell escrit i la ciutat ha anat empitjorant gradualment en matèria de
circulació. Hi ha molts més cotxes i s’han tret places d’aparcament, i per això
no és estrany veure cotxes deixats (que no aparcats) a qualsevol lloc mentre hi
puguin cabre.
Ah! Que parlant, parlant no us he dit on
s’instal·laran els nous semàfors? Si heu vist la foto potser ja tindreu una
pista. En contra de tota lògica no estaran al lloc on un dia es van treure,
estaran, de fet ja hi estan, però encara no funcionen, a la carretera de Sant
Jaume (TV-3405), als afores d’Amposta. En aquest punt hi ha un encreuament que
potser és conflictiu, tot i no sé si el que més de la nostra ciutat. Per allí
passen molts dels cotxes que entren a Amposta i que arriben de l’AP-7 o l’N-340
i també els que surten d’Amposta en direcció a la Ribera, Sant Jaume d’Enveja,
els Muntells, Balada, la urbanització dels Eucaliptus, etc. Però no... No s’han
instal·lat per això sinó que s’ha fet, com podeu veure a la foto, perquè la via
verda travessa la carretera per aquest punt i és una forma de protegir els
ciclistes i vianants que la utilitzin.
XIII CONGRÉS D’OLIVERES MIL·LENÀRIES
La primera a intervenir va ser l’alcaldessa
d’Ulldecona Núria Ventura que com a tal, va donar la benvinguda als assistents
a l’acte.
Posteriorment, i per aquest ordre, van prendre
la paraula Evaristo Martí, alcalde de Rossell i president de tron de la
Mancomunitat de la Taula del Sénia, i Javier Ciprés, diputat a la Diputació de
Terol. Va excusar la seva assistència Enric Adell, vicepresident de la
Diputació de Tarragona.
Posteriorment, van intervenir Jaume Antich,
president de l’Associació Territori del Sénia que va fer balanç de les oliveres
mil·lenàries que hi ha inventariades i una breu història des que es va començar
a sensibilitzar a la seva preservació fins a arribar on estem avui.
La següent en prendre la paraula va ser Tere
Adell, Gerent de la Mancomunitat per a explicar el resultat d’enguany de la
collita d’oli de la marca de garantia Oli de Farga Mil·lenària, comparant-la
amb les collites anteriors.
Una de les intervencions més destacades va ser
la ponència sobre ‘la biodiversitat de les oliveres’ a càrrec de la
investigadora de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) de
la Generalitat de Catalunya Antònia Ninot que va parlar dels milers de
varietats d’olivera que hi ha al món i el seu genoma. Em va cridar molt
l’atenció quan va parlar que seguin el fil s’havia trobat el ‘pare’ de les
fargues o, si més no, un exemplar molt proper.
L’altra ponència no menys interessat va ser la
d'‘Una oliva contra en càncer dins de la sanitat pública’, a càrrec de Jesús
Miralles, gerent de la marca Sabor del Temps. Jesús Miralles va explicar que
tot i estar en una fase inicial, els bons i esperançadors resultats que s’han
obtingut en alguns tractaments contra el càncer la utilització d’extracte
d’oliva. La investigació d’aquest tractament va a càrrec d’un grup de
científics de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI).
La part pràctica del congrés va anar a càrrec d’Àngels Calvo, cap del panell de tast d’olis de Catalunya, Joan Baseda, del panell de tast d’olis de l’Aragó i Eudald Salvat del panell de tast oficial d’olis verges d’oliva de Catalunya que van fer tastar els assistents els olis de les varietats d’olives territorials més comunes, sevillenca, morruda i farga, respectivament.
Els darrers actes van ser la commemoració del Dia Mundial de l’Olivera i el reconeixement pel treball en favor de les oliveres mil·lenàries per part de Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)