No sé si el títol és molt encertat, ja què penso que més que mirar Europa, en aquests moments, Europa ens mira a nosaltres. Econòmicament parlant, ens miren, sobre tot Alemanya i França. Però aquests dies també se’ns mira per una altra cosa: per jutjar al jutge Garzón per voler investigar els crims que va cometre el règim dictatorial de Franco. Però d’això ja us en parlaré un altre dia...
Efectivament, ara el govern espanyol (i m’imagino que també els empresaris) volen mirar Europa, concretament per a fixar-se en el seu IPC. Normalment l’indicador que mesura l’increment de la carestia de la vida, serveix com a referent a l’hora de negociar els convenis, apujar les pensions dels jubilats i pensionistes, fixar els nous imports dels lloguers, etc.
Espanya ha estat, tradicionalment un país més inflacionista que la majoria dels països Europeus, per això la mitjana europea està per sota de la inflació espanyola. Solució: A partir d’ara a l’hora de negociar convenis, apujar les pensions, etc., en lloc de tenir-se en compte l’IPC espanyol, s’aplicarà el de la mitjana europea. Al·leluia!! Serem més europeus.
Però perquè no s’agafa a Europa com a model per a tot. A mi ja m’aniria bé que s’apugessin els carburants a la mitjana europea, per dir alguna cosa, sempre que també els salaris fossin al mateix nivell. Però resulta que a aquest país, a partir de ja, pagarem impostos con el noruecs, però sense rebre a canvi tantes prestacions. Visca Europa!! Per finalitzar només vull recordar que durant la anterior etapa de govern del PP, la del funest José Maria Aznar, ja es van canviar els paràmetres per a calcular l’IPC, i es van adaptar als interessos del govern per a suavitzar les pujades. Normalment, aquestes coses sempre queden i amb els socialistes van seguir igual.
Visca Europa!! Amb ells ens salvem o ens enfonsem definitivament...
