XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA EBRENCA. 3d6

LA FOTO CURIOSA DEL DIA 30-07-2015

Teniu un hort? Teniu excedent de verdura?
Viviu a una planta baixa? Teniu un balcó ben resguardat per a poder exposar la verdura sobrera? Teniu una cadira (important) que us faci de mostrador?  

Llavors cap problema, només cal esperar que la gent que passi per davant de la vostra casa, truqui el timbre i un faci la comanda. 
Bon profit! 

L'absurd «tot o res»

Del mestre Ferreres al Periódico de fa uns dies. 

JOAQUIM COLL

Historiador

No és exagerat afirmar que la política catalana ha entrat en una fase manicomial. L'agressivitat verbal de l'altre dia al Parlament és només un aperitiu del que ens espera. Diuen que dilluns que ve Artur Mas firmarà el decret de convocatòria, a dos mesos exactes del 27-S. No seria estrany que convertís aquest gest en un altre acte propagandístic, envoltat dels seus consellers i retransmès en directe per TV-3. La campanya electoral serà tòxica fins a límits insospitats i contradictòria al mateix temps.

No només el PP esgrimeix l'article 155 de la Constitució en cas de secessió unilateral. També l'exconseller d'Interior, Ramon Espadaler, es mostra comprensible davant un escenari tan indesitjable: «A Europa ningú entendria que Espanya no fes complir el seu ordenament jurídic», va afirmar a la Cambra de Comerç per a sorpresa de molts. El timorat empresariat català comença a veure-li les orelles al llop i a viure amb desassossec l'absurda aposta a «tot o res» del trident Romeva-Mas-Junqueras. Al final, la campanya del 27-S no se centrarà en els fabulosos comptes de la secessió, com voldrien aquests, sinó en els nefastos efectes de l'anunciat accident insurreccional. Mas acabarà assenyalat com el màxim responsable de la possible intervenció de l'autonomia per la seva actitud «irreconduïble», expressió de Felip VI.

Després de l'entusiasme inicial comencen a sorgir importants contradiccions a la llista Junts pel Sí. Sorprèn que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, vulgui jugar encara la carta del finançament autonòmic quan els seus companys de Govern han posat rumb a Ítaca. Segurament expressa així la seva discrepància de fons. Per un altre costat, el full de ruta d'aquests 9, 12 o 18 mesos cap a la independència és tan incert i grumollós que Romeval'explica cada vegada de forma diferent. I a sobre resulta que, ¡oh sorpresa!, no està escrit enlloc, llegíem ahir a EL PERIÓDICO, queMas sigui necessàriament el candidat a president. El tacticisme que li ha donat set vides acabarà sent la seva tomba política. La CUP ja ha anunciat que no pensa votar-lo, de forma que Romeva, que té cara de mag de la llàntia d'Aladí, pot acabar encapçalant el Govern de la «desconnexió» si la suma de les dues llistes separatistes aconsegueix majoria absoluta.

Si fracassa, se suposa que no només Romeva marxarà cap a casa, sinó també Mas. Tant de bo sigui així perquè, en democràcia, posar una societat en la disjuntiva d'elegir entre «tot o res» és un disbarat. Només s'explica per l'estratègia egoista d'unes elits que, davant la impossibilitat de fer realitat el seu somni i sense importar-los la possibilitat d'obrir aviat a Espanya un escenari de reforma constitucional, prefereixen ficar-nos a tots en un carreró sense sortida.

CATALANS: ÉS LA ‘PELA’!!

Mas insisteix: Sense hisenda pròpia no hi ha independència.

L’Agència Tributària Catalana fa molts d’anys que es va crear. Va néixer d’Economia i finances i fins i tot va col·laborar estretament amb l’espanyola confeccionant declaracions de la renda. No tinc clar que ara ho segueixin fent...

El que s’ha de fer és dotar-la de contingut. No n’hi ha prou que gestioni 4 impostos mal contats: patrimoni, transmissions patrimonials... Evidentment ha d’aspirar a recaptar tot l’IRPF i tot l’IVA que es genera a Catalunya i, fins i tot els impostos especials, ara competència del departament de Duanes.

Mas va dir que el funcionament de la hisenda catalana ha de ser a partir de la confiança mútua. Mentre l’espanyola persegueix els defraudadors i fins i tot se’n volen publicar les llistes d’aquells que deixen de declarar més diners al fisc, la catalana premiaria als bons contribuents i faria públic els seus noms... El model seria semblant al que hi ha a Austràlia, Suècia o Dinamarca.

Però una cosa són bones intencions i l’altra molt diferent la forma de ser i de pensar d’una part (no sé si majoritària o no) de la societat catalana que, amb això s’assembla bastant a l’espanyola.

Els catalans, com a bons mediterranis, som de sang calenta i portem als nostres gens l’engany.

Al nostre país ens sentim orgullosos si deixem de pagar 1€ a l’erari públic i ens agrada explicar-ho encara que de vegades no sigui veritat.

Quantes vegades hauré escoltat a algú dient:

-Jo mai he fet la declaració de la renda i no m’han dit res. Mentida! Fa 20 anys possiblement era veritat, però ara qui no la fa i no li diuen res, o és perquè no en té obligació o perquè si la té és per tant poca cosa que val més el requeriment que no el que es podria recaptar.

Però això és el fàcil... Això és el que s’extreu de les dades de l’ordinador central de Madrid que conté una gran quantitat d’informació, més de la que et penses i fins i tot més de la que jo em penso o sé i mira que hi treballo...

Però hi ha d’altra informació que és la que s’escapa dels canals habituals: el diner negre que es genera per negocis lícits i il·lícits.

No em diràs que no has pagat mai una factura en negre? Quan has anat al taller o ha vingut el paleta a fer-te una reforma, no t’ha preguntat mai si ho volies amb IVA o sense? La no recaptació d’aquests diners és el frau fiscal. A menys frau o bé es podrien abaixar els impostos o bé destinar-se més diners a infraestructures, serveis, ajuts a la dependència... Però en aquell moment que ens diuen si volem la factura amb IVA o sense, ni ho pensem ni ens importa...

Però a part d’aquests, que si vas a mirar és pecata minuta, està la corrupció, que a part del frau fiscal, permet blanquejar diners, evadir capitals a paradisos fiscals, etc.

Sense anar més lluny, Pujol era (o és) un defraudador i un evasor i son pare de Mas, també. Potser Mas i les autoritats econòmiques del meu país tinguin confiança amb mi (no els hi he donat motius per no tenir-la), però jo... Quina confiança he de tenir amb aquells que tenen 15 seus embargades (entre elles les d'Amposta, Tortosa i Móra d'Ebre) per presumpte finançament irregular? Cap ni una!     

De debò us creieu que tot això canviaria d’avui per a demà, amb una Catalunya independent.

Ah! Hi ha qui afirma que si no paga a la hisenda espanyola el que li pertoca és perquè està en disconformitat a com Madrid gestiona els diners i que pagaria gustosament a la catalana en una hipotètica independència. Jo no m’ho acabo de creure. Potser en algun cas sí, però en la majoria, passats els primers anys d’eufòria farien com han fet sempre.

Realment Mas pensa tot el contrari? Crec que l’haurem de posar al grup dels babaus.