Ahir per na nit vaig penjar un article d’opinió que va publicar el Periódico de Catalunya sobre el finançament dels partits polítics de Jiménez Villarejo. No us torno a posar l’enllaç perquè el podeu llegir només anant a veure l’entrada de baix. Carlos Jiménez Villarejo va ser fiscal en cap anti-corrupció i oncle de l’actual ministra de Sanitat Trinidad Jiménez.
Després del que explicava ahir el jurista que, entre els seus càrrecs va ser fiscal en cap de l’Audiència de Barcelona (la qual cosa va dir que deu de conèixer força bé el nostre país), CiU, però sobre tot CDC no poden seguir mirant cap a l’altre costat i fer com si en el cas Millet no vagi amb ells.
Fixeu-vos com és Felip “Fuig” el seu secretari general el que surt a donar tota mena d’explicacions. Suposo que és una tasca implícita al seu càrrec i que Mas li deu de dir que “es guanyi les garrofes”. Però Arturo Mas, l’arrogant Arturo Mas, el gran orador i el que intenta treure profit de qualsevol cas i “casset” que afecti a un dels tres partits que governen a Catalunya, però sobre tot als socialistes, s’amaga. Recordant els vells temps de quan era conseller en cap per obra i gràcia del seu mentor Pujol i no va sortir a donar la cara mentre bona part de Catalunya estava paralitzada per la neu, ara ho fa igual i no dóna cap explicació sobre una cosa que coneix força bé: el finançament il•legal del seu partit.
Fa uns anys va ser el president Pasqual Maragall que li va citar el famós 3% en aquella intervenció al Parlament de Catalunya, obligat per l’actitud de Mas en una de les seves acostumades intervencions col•locant a les “cordes” al llavors president. Però segons els experts no era només un 3%, ni un 5, ni un 10, sinó que les comissions que cobrava llavors CDC pels contractes que atorgava la Generalitat vorejava el 20% i fins i tot més.
Ara, en tot l’enrenou que s’ha muntat pel cas Orfeó Català.Palau de la Música (per a simplificar, el Cas Millet) han tornat a sortir a la llum tot aquest temes de finançaments il•legals per comissions. Però sobta (no em digueu que no) que una fundació cultura pagui més de 600.000 euros (més de 100 milions de pessetes) a una fundació política com la Trias Fargas. Què va fer la fundació amb aquests diners? Perquè els dirigents de CiU no surten a donar explicacions i mostren la seva comptabilitat. O és que també hi ha una caixa “Barcelona” com al PP.
Són coses d’aquelles que tothom del carrer sap qui passa però que ningú hi pot aportar proves. És una casualitat que la majoria dels empresaris més grans d’Amposta estiguin afiliats a CDC? Per què quan arriben les eleccions, sobre tot les local omplen les tanques de les obres que fan amb cartells de CiU? I per què quan alguna d’aquestes empreses comet una irregularitat (per exemple el magatzem que es va construir l’empresa constructora Arayo en uns terrenys on només s’hi poden construir magatzems agrícoles, no diuen ni piu?
Carlos Jiménez Villarejo de ben segur que ens podria respondre a les preguntes que he formulat. Encara que jo n’intueixo una resposta: Perquè hi ha fiscals suficients com per a poder investigar tots els casos de corrupció (la majoria lligats a la construcció) que es produeixen al llarg i ample del nostre país.
Rebut al correu ja fa uns mesos...
La Sindicatura revela desviaciones de hasta el 80% en obra pública de CiU
Los recargos injustificados sumaron tres millones entre 2003 y 2004.(El Pais)
Miquel Noguer /Pere Rios
La mayor parte de obras se disparaban de precio sin motivo aparente, el sobrecoste se autorizaba verbalmente y a través de personas ajenas a la institución sin que nadie lo supervisara. Además, no hay documentos que expliquen por qué entre 2003 y 2004 la Generalitat tuvo que pagar hasta tres millones extra a empresas que rehabilitaban pisos de pisos de protección oficial. La Sindicatura de Cuentas, el órgano que fiscaliza las finanzas de la Generalitat, revela en su último informe importantes irregularidades en la etapa final del Gobierno de Convergència i Unió, concretamente en la empresa pública Adigsa, que gestiona los barrios de Cataluña construidos en el franquismo por la Obra Sindical del Hogar.
El informe va en la línea de la investigación abierta en el Juzgado de Instrucción 3 de Barcelona tras una querella de la fiscalía por la polémica del 3%, cuando en enero de 2005 Pasqual Maragall acusó a CiU de cobrar comisiones en las obras públicas que contrataba. Concretamente, el informe de la Sindicatura revela sobrecostes no justificados en rehabilitación de viviendas, que en algún caso alcanzaron el 80% y que, de media, superaron el 17%. Ese porcentaje es similar al 20% que exigió Adigsa en comisiones a los constructores, según la investigación judicial.
Pero más que los sobrecostes, habituales en buena parte de obras, el informe de la Sindicatura incide en las irregularidades cometidas por el Gobierno de CiU al autorizarlas. De entrada, constata que "se encargaron de forma directa y verbal a los proveedores por una persona ajena a la sociedad, sin seguir ningún procedimiento de contratación". La entidad, Adigsa, confirmó a la Sindicatura que esta persona "no tenía ningún contrato" con la empresa para "encargar rehabilitaciones". Y, sin embargo, esta persona contrató personalmente y sin garantías legales en muchos casos la rehabilitación de decenas de pisos.
¿Quién era este personaje? La sindicatura no da, de momento, nombres, pero las acciones descritas coinciden con las que atribuye el juez instructor a José María Penín, un hombre que trabajó para Adigsa a instancias del ex consejero Felip Puig sin estar nunca contratado, pero que era quien se contactaba con los empresarios y simulaba tener "cierto poder".
El informe explica que los sobrecostes no justificados sumaron 1,6 millones en 2003 y 1,4 millones en 2004. En este último ejercicio el Gobierno catalán estaba ya en manos del tripartito, que pagó las facturas pendientes de la época de CiU, tras una auditoría que ya reveló numerosas irregularidades. Una de las empresas que más recurrió a los sobrecargos no justificados según la Sindicatura fue Teyco, perteneciente a la familia Sumarroca. Carles Sumarroca es uno de los fundadores de Convergència Democràtica y amigo personal del ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol.
Rehabilitaciones sin contrato
- La Sindicatura ha confirmado que empresas que trabajaban para la Generalitat aplicaban sobrecostes no justificados en contratos de rehabilitación de viviendas, pero destinaban el dinero a otras obras que ni siquiera contaban con la licitación pertinente.
- La empresa Teyco aplicó un recargo del 84,8% a la factura de rehabilitación de un bloque de pisos en el barrio de La Pau de Barcelona. La mayor parte del dinero extra, 758.000 euros, no fue invertida en esta obra, sino en otra del mismo barrio que no contaba con el contrato pertinente. La empresa reconoció a EL PAÍS ya en 2005 que no era la primera vez que ocurría este tipo desviaciones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada