Potser avui sigui un bon dia per a parlar-ne. No obstant ahir va ser un dia d’exaltació patriòtica nacional d’Espanya amb la desfilada de les forces armades per Madrid, seguit per una multitud entusiasta, així com altra mena d’actes de “proclamació nacional” al més pur feixisme com el que es va fer a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
També es sol parlar, sobre tot quan hi ha partits de seleccions nacionals del virus FIFA, que no és un altre que tot un seguit de jugadors que acaben més o menys lesionats i de vegades es perden diversos partits amb els seus respectius equips que són al fi i al cap qui el paga.
Sempre que no hi ha competició de lliga, els diaris esportius se les han d’enginyar per poder omplir les pàgines i més ara que no es pot parlar de fitxatges (com a molt, pretensions de fitxatges)
Així, el diari Sport parlava de les “pretensions” de Xavi, l’excel•lent jugador del Barça. Encara que personalment penso que les “pretensions” és més un treball periodístic fruit de la manca de notícies que no metes o límits que s’ha fixat el jugador. Xavi té ara per ara 29 anys i, si no té cap lesió greu, encara li queden 3 o 4 anys de jugar a un molt bon nivell futbolístic. Es per això que el rotatiu esportiu parlava de les internacionalitats que ha tingut amb Espanya, dels partits de lliga que porta jugats amb el Barça, també els que ha jugat de Champions Leage, etc. En totes les llistes estava situat entre els 4 o 5 primers, ja fos d’Espanya, ja del Barça.
Però per un altra banda, els seguidors “nacionals espanyols” el critiquen perquè pensen que ha simulat una lesió i per la qual, no jugarà demà defensant els colors de la “roja” (la meva dona sempre em recorda el content que està Santiago Carrillo quan sent parlar de la “roja” –penseu que hi va haver un temps que els feien jugar de blau perquè el roig era un color proscrit al país-) Ara el critiquen dient que no s’implica prou, etc.
Cal recordar el que deia abans: és un dels jugadors que més vegades ha defensat la camiseta de la selecció espanyola de futbol. A més a més, recordem-ho, va ser considerat el millor jugador de la Copa d’Europa de nacions l’any passat a Alemanya. Com es pot dir que un jugador no s’implica? Espanya està classificada. Encara que es pegui el darrer partit, l’ordre de la classificació no sofrirà variacions al cap damunt. I si va sentir unes molèsties és normal que no vulgui forçar i reservar-se per al partit contra el València que s’ha de jugar dissabte. I així ho van creure els metges de la selecció i el propi entrenador.
Pensarien el mateix si fos Raúl? Segur que no! I és que els “nacionals espanyolistes” aprofiten qualsevol excusa per atacar el Barça i així ataquen també Catalunya i els “separatisme” català. Realitat pura i dura. Tinc poques coses en comú amb Laporta i no comparteixo algunes de les seves idees o, millor dit, manera de ser i fer. Però estic bàsicament d’acord amb les declaracions que va fer diumenge a l’Aldea durant els actes de celebració de la penya barcelonista Joan Gamper d’Amposta. Qui ataca a ell ho fa per atacar el Barça i Catalunya i qui ataca Xavi o un altre jugador del Barça el mateix.
Conec pocs jugadors que hagin dit públicament que no volen jugar amb Espanya. Oleguer en va ser un, però de haver segut titular indiscutible, hagués volgut veure si hagués fet les mateixes declaracions. I no dubto en cap moment de la ideologia de l’exjugador del Barça. Però jugar amb Espanya els hi dona una projecció internacional que no tenen jugant amb Catalunya, hem de ser clars i francs!
El “nacionalisme espanyol” és una ideologia molt propera al Partit Popular, encara que també s’hi poden trobar gent del PSOE i d’altres partits. No cal donar noms ja que tothom sap en qui estic pensant (Bono, Rodríguez Ibarra, Rosa Díaz...) No ho dic, només ho penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada