El cap de setmana ha vingut carregat de notícies polítiques.
Una notícia sorprenent. Si més no per la quantitat de participants. L’exitosa manifestació de Madrid en contra de l’ampliació de la llei d’avortament. Exitosa... però no tant. Segons els manifestants va reunir 2 milions de persones. Segons un nou programa informàtic que assigna a cada manifestant un número a partir d’imatges aèries, 65.000 ! Les xifres estant molt descompensades…
Quan la PDE va manifestar-se a Madrid, es va dir que hi assistiren 1 milió de manifestants, que n’eren molts! No sé si van ser-ne 1 milió o menys, però és cert que hi havia molta gent. Algun autocar no va poder arribar a hora per l’enorme embús que es va crear...
A la manifestació, res de nou. Crits en contra de Zapatero i de la Bibina Aido que et donen peu a preguntar-te en contra de qui (no de què) anava realment la manifestació. I potser caldria explicar-los bé que la llei de l’avortament no OBLIGA a ningú. En tot cas està allí per si algú en té que fer ús. Segurament que entre els manifestants hi havia qui havia avortat alguna vegada. Però en bones clíniques i amb totes les mesures de seguretat adients i no con d’altres que no hi eren presents i que van tenir que fer-ho ves a saber on...
Una noticia que no va sorprendre. Montserrat Nebrera, fa uns mesos candidata a presidir el PP català i que va obtenir uns resultats més que acceptables en front de l’Alícia Sánchez-Camacho, deixa el partit i l’escó (les dos coses la honren, però sobre tot deixar l’escó) Ha adreçat una carta a Mariano Rajoy dient-li que plega (sobre tot m’ha agradat la primera part de la carta) i també ha escrit un llibre (el legítima defensa) on parla de les relacions que va tenir al PP i, a Josemari, no el deixa gens ben parat. Aquell qui ens va portar a una guerra il•legal pensava de Catalunya “que era una població malalta” Caldria portar-lo al psiquiatre per a veure com és ell!
El mèrit de la Nebrera van ser els bons resultats per a una candidata que feia poc tems que era militant. Va arribar de la ma de Josep Piqué i va ser la núm. 2 per Barcelona a les passades autonòmiques. Josep Piqué va ocupar diferents ministeris amb José Maria Aznar, però era més per la “quota catalana” que no pel “fíling” polític que tenien. Piqué, abans de marxar, va estar a punt diverses vegades ja que les contradiccions amb el PP nacional eren evidents. Ara, la Nebrera, vol formar un nou partit. Caldrà estar expectant en els propers mesos, sobre tot dintre d’un any per a poder avaluar bé el pes que tindrà dintre de la dreta democràtica d’aquest país. Un partit de dreta de caire més nacionalista podria restar-li un bon grapat de vots, no només el PP, sinó, fins i tot a CiU. També caldrà veure si Josep Piqué i Daniel Sirera entre d’altres s’acaben unint al projecte. L’èxit de la iniciativa dependrà en bona mesura dels seus intrigants.
I una noticia sense sorpreses. El congrés d’ERC on es va designar Joan Puigcercós candidat a la presidència de la Generalitat per a les eleccions de l’any que ve. Puigcercós i els seu equip ja han aconseguit una primera fita: treure dels llocs principals al “clan de l’avellana”. ERC fa uns anys va arribar on va arribar gràcies a Carod-Rovira, Beneach, Bargalló, etc. Tarragona tenia un pes important dintre del partit. Em sembla que Barcelona no ho acabava de pair. Però poc a poc van anar agafant pes: Ridao, Puigcercós. Era l’hora de donar un “cop de ma” intern. Per a les autonòmiques de l’any que ve, el gran enemic d’ERC serà la pròpia ERC i els seus dissidents (Reagrupament.cat) De les paraules d’ahir de Joan Puigcercós arribo a la conclusió que, difícilment es repetirà un altre govern d’Entesa (o Tripartit si voleu) Prou clar ho va dir. “Els seus socis hauran d’estar a favor del dret a decidir”. Ni per al PSC ni per ICV-EUA, el dret a decidir és ara per ara una prioritat. També és opinió meva que Joan Puigcercós voldrà ser president de la Generalitat costi el que costi. Si “suma” ho demanarà. No es conformarà amb una vice-presidència com Carod.
Sobre la resta: Núria, Puigmal, etc., pura pantomima al més pur estil dels “republicans”.
4 comentaris:
En tot cas l'argument de que la llei no OBLIGA a ningú no hauria de ser valid.....atès que si s'arribes a la conclusió que l'avortament en determinats terminis i sense perills col·laterals es un acte delictiu, no es podria argumentar que no s'obliga ningú, o es que seria legitim despenalitzar la tortura P.E. nomes pel fet que no s'obligues a ningú a practicar-la?
Em sembla que no té res a veure una cosa amb l'altra. la tortura ni és lega, ni ho serà en cap supòsit.
Busca un altre xemple.
Pel demés estic d'acord.
precisament!!!! perquè no es legal la tortura?, perquè es un delicte i una violació de drets i que, " universalment", així es contempla.
Que passaria si s'arribes a la conclusió científica irrevocable, i estes acceptat universalment, que hi ha vida a partir de la concepció, també es podria despenalitzar? I amb l'argument de que no s'obliga a ningú?.
Per a mi, si no es pels perills de salud de la mare, tinc tots els dubtes del mon.
En canvi jo, tractant-se dels altres, no en tinc cap de dubte. A part de la salut de la mare, del propi fetus, etc. també hi poden haver altres condicionants de tipus social, econòmic, etc.
Per la meva part prefereixo no haver-me de trobar mai davant una disjuntiva així.
Publica un comentari a l'entrada