De tant en tant, en aquest blog recullo el que jo denomino “idees imaginatives per a superar la crisi” que trobo pels diaris. N’hi ha algunes de veritablement curioses i “imaginatives”. Crec que, en alguns casos, pot ser una bona sortida per als empresaris novells i emprenedors. I així ho comprenen també determinades entitats financeres que els fan préstecs avantatjosos per a poder tirar endavant els seu negoci, amb la única garantia de la seva “innovadora idea”.
Però també hi ha el cas contrari, aquells que no han segut gaire imaginatius a l’hora de muntar els seu negoci. L’altre dia m’ho deia un fill meu que treballa al consell comarcal: “A la gent, davant la crisi, els hi ha pegat per muntar bars...”. I efectivament tenia tota la raó. Sense anar més lluny, a pocs metres de casa meva se’n estant fent dos, tots dos a llocs on abans ja hi havia altres negocis i que s’han traslladat a un altre local. I la meva dona també em va dir que a la plaça del mercat, allí on hi havia una financera d’aquelles que van sortit com a bolets tal i com anava creixent el negoci immobiliari.
Crec que, al menys aquest darrer lloc és del tot inapropiat, ja sense entrar en altres valoracions. Dintre de pocs mesos la plaça del mercat s’ha de posar “potes en l’aire” per a construir-hi l’aparcament soterrat i, a penes quedaran un parell de metres de vorera per a que els veïns puguin accedir a les seves cases. Les obres, que duraran al menys 2 anys, causaran molèsties afegides tipus sorolls, pols, etc. Definitivament no és un bon moment per a muntar un bar allí.
I menys en època de crisi. Tal com se’n estant obrint de nous, també hi ha qui els tanca degut al poc volum de negoci o problemes de finançament. A l’avinguda Terradelles se’n han tancat dos i m’han dit que un altre està a punt de baixar la persiana.
La clientela dels bar és ben característica. D’aquell que té per costum fer el cigaló (carajillo) abans d’anar a treballar, al que va al bar a l’hora d’esmorzar (com jo) o els que van a fer l’aperitiu o el cafè de després de dinar o la cervesa a l’hora de plegar de treballar. Però per més bars que hi hagin ni la clientela augmentarà ni els qui van hi aniran més vegades. Després del rotllo, què vull dir? Que el que clients del nou bar deixaran d’anar a l’altre. I al final quedaran els de “tota la vida”, aquells que porten anys i anys funcionant, que tenen una clientela fixa que, per sobre de tot, valoren les condicions del bar, el tracte del propietari i els productes que s’hi troben.
Una vegada, ja fa molts d’anys, li vaig dir a un amic que s’obria un bar: “Quan obris, la novetat atrau els clients. Però és més difícil conservar-los que fer-los”. Al final va tancar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada