A Madrid, però també a la seva “costa”. El litoral Valencià ha estat des de fa desenes d’anys la platja dels de la capital d’Espanya, sobre tot la d’Alacant.
Ara, un cop més Madrid i València van agafades de la ma amb els cas Gürtel, un altre cop el cas Gürtel. Però és difícil, molt difícil per a un polític i un “opinador” de política no parlar-ne. I a la vegada no repetir-se cada vegada que ho fa.
Però la sensació des de fora és que cada dia que passa s’està embolicant més. I cada dia que passa queda més clar que els màxims implicats són els dos principals càrrecs a l’un i a l’altre lloc. És evident, tot hom ho sap o al menys s’ho pensava, però quan entra la Justícia en joc, les sospites i evidències de poc serveixen. Calen proves i sovint, ni això. Només cal que el fiscal no sigui tot el diligent que es requereix i que el jutge sigui “més que un amic”, com és el cas del president del Tribunal Superior de Justícia de València José Luis de la Rúa.
Però si alguna cosa tinc clara, a dia d’avui i molt m’equivocaria és que tant el president estatal Mariano Rajoy com l’autonòmic Francisco (Paco) Camps, tenen els dies comptats en els càrrecs que estant ocupant.
Mariano no diu res i ha de ser la seva segona, la de Cospedal la que surti a donar la cara pel segon partit del país. O com es diu vulgarment: la que es menja els marrons.
Suposo que els polítics d’Europa i dels altres països que composen el món occidental es deuen mirar Espanya amb una gran incredulitat. Als seus respectius partits, ja faria mesos que haurien dimitit quasi tots i aquí no se’n van ni que els despatxen... Increïble, no?
Divendres tot apuntava que Camps, per ordre expressa de Rajoy despatxaria a Ricardo (Ric) Costa, el “trepa” secretari general dels “pepers” valencians i portaveu a les corts. Com per a demostrar que encara és més beat que Camps i la Rita Barberà (o potser per a redimir les seves culpes, qui ho sap) va marxar a fer el camí de Santiago (o de Sant Jaume) Bé, en tot cas un caminet ja que tres dies no donen per a gaire. També es estrany que és volgués guanyar el jubileu un any que no és sant per al patró d’Espanya (ja sabeu que estan considerats anys sants en respecte a Sant Jaume els que el 25 de juliol, el dia de la seva festivitat, cau en diumenge) Els mitjans de comunicació parlaven de que el que pretenia Ric era perllongar uns dies els seu cessament.
Però oh, sorpresa! A l’arribar a València, Camps, sense escoltar les veus de Rajoy que retronaven a la llunyania, ni el va cessar ni li va demanar la dimissió. Van pactar que el requisit per a “sortir” era que s’obrís una comissió d’investigació a tot el PP! (Què fort, no?) El PPV plantant cara al PP estatal (què és alguna cosa més que el de Madrid) Ric ni dimitia ni el tiraven fora! Segurament perquè es conscient de que sap molt i si conta tot el que sap és carrega al menys al 90 % dels dirigents del partit (de tot el partit)
Però Mariano (que no està sol) no podia permetre que de la “costa” de València no es complís amb les seves ordres i avui, des de Madrid, passant per sobre dels “provincians” se’l ha destituït per a tancar, al menys aquest episodi.
Com a totes les sèries d’intriga, dignes de les millors plomes, al final del capítol d’avui cal posar “continuarà”, perquè per a que acabi aquesta història, convertida en mal son per a molts (però s’ho havien buscat) encara queden uns quants capítols més i cada dia que passa es torna més emocionant. Així que... “Continuarà”.
(L’acudit és de Vergara al diari Público d’avui)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada