En les darreres eleccions municipals, CiU, a Amposta va tenir la gran oportunitat de renovar-se i regenerar-se. No va ser així i els interessos polítics i econòmics d’alguns pesos pesats del seu passat, van fer que encapçales la llista qui havia estat durant 20 anys la ma dreta de l’anterior alcalde. Va renovar la majoria absoluta. Pareixia que res hagués canviat a Amposta i, a la llarga, així ha estat.
Al principi el seu tarannà cap als grups de l’oposició de l’ajuntament pareixia que havia canviat. Es mostrava més afable i conciliador. Només era una espècia de miratge.
I és que ocupar el càrrec d’alcalde d’Amposta d’un temps cap aquí, sense sentir-te com si es tractés de l’hereu d’una nissaga real, pareix que sigui tasca difícil i, si a sobre, s’està condicionat pels passat, pel “seu propi passat”, no és d’estranyar viure situacions com la que s’ha viscut durant el ple d’avui de l’ajuntament.
El saló de plens, hi ha que dir-ho, no era el que s’acostumava a veure en l’anterior etapa quan “l’altre amo” es considerava “agredit i en perill” i tocava la corneta convocant els seus. No! Però la presencia de “l’altre”, d’una de les membres del seu equip i “del bandoler sense trabuc”, així com dos o tres més, feia pensar que no estàvem davant d’un ple normal, que alguna cosa passava.
No explicaré més la moció que presentava el PSC, ja que se’n ha parlat prou, però si de certes actituds, algunes de sorprenent i d’altres de previsibles.
De tot el que podia passar, segurament, la més sorprenent era quan l’alcalde li deia al portaveu del PSC que es pensava que acabaria retirant la moció... També quan, en la primera intervenció dels socialista i quan aquest li deia que “l’equip de govern havia anunciat que hi votaria en contra”, l’alcalde l’interrompia per a dir-li que “no havien anunciat el sentit dels seu vot...”.
Després de l’exposició de la moció i de una lectura complementaria on s’explicava la situació viscuda en aquests darrers dies des de l’òptica del portaveu del PSC, arribava la intervenció de l’alcalde.
Una vegada més va mostrar la forma de “manipulació política” que usa CiU a Amposta i con, de seguida, quan pensen que s’estan lesionant els seus interessos particulars, usen totes les estratègies hagudes i per haver, per a desviar l’atenció i apuntar amb la seva “artilleria més pesant” directament al seu enemic (que no rival) Dir que en la primera actuació al Palau de la Música, al escoltar les dues bandes “sé li va posar la pell de gallina” i que això no li passava al portaveu del PSC, és fer pura i planament demagògia i voler tocar les sensibilitats més amagades dels seus. O quan des d’un bon començament és va mesclar a les bandes de música (encara que una d’elles no els va seguir el joc), el que es pretenia era que una bona part dels ciutadans d’Amposta acabessin demanant-li responsabilitats al portaveu socialista. Una tàctica que ja em viscut els darrers mesos amb el PP i el cas Gürtel!
Gens sorprenent ha estat la postura d’ERC. Davant d’un cas així i quan es preveu un clima d’enfrontament entre els altres grups, la postura és posar-se al costat del més fort i defugir el debat, encara que hi hagin interessos del poble d’Amposta pel mig.
Al principi del “cas Palau”, vaig escoltar com un empresari que havia donar 50 euros per arranjar un tub de l’orgue, volia demanar explicacions als actuals gestors sobre on havien anat a parar els seus diners. L’ajuntament d’Amposta va donar (segons l’alcalde) més de 69.000 euros i renuncien, com els republicans, a voler esbrinar la destinació d’aquests diners.
I ja per acabar, divendres passat en el decurs de l’acte de presentació de les jornades de “Lletres Ebrenques” a la seu de la biblioteca d’Amposta, Isabel clara Simó, entre altres moltes coses va dir. “A Barcelona o ets del PSC o de CiU, no hi ha cap més opció”. I jo vaig pensar: “Quina sort; a Amposta o ets de CiU o estàs en contra de CiU, tampoc n’hi ha d’altra”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada