divendres, 22 d’abril del 2011

GERMÀ BEL PRESENTA EL SEU DARRER LLIBRE: “ESPANYA CAPITAL MADRID”



Després de preparar el darrer ple ordinari de la legislatura que tindrà lloc el proper dimarts a les 10 del matí i d’haver tingut amb la resta de membres de la candidatura del PSC el primer contacte de cara a la gravació d’un “lid dub”, la tarda es va acabar amb la presentació per part del catedràtic en Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, el casero Germà Bel, del seu darrer llibre “Espanya capital París”.
Com és habitual amb Germà, la seva exposició va ser amena i entenedora, pròpia d’algú que té molta experiència en aquests tipus d’actes.
“Espanya capital París”, un llibre editat per la Campana i que té un preu de 19 euros. Germà explica el perquè del traçat radial de les comunicacions espanyoles, des del seu origen, ja en temps de Felip V, el primer rei borbó, el qual, va copia literalment la legislació que va promulgar el seu avi, el rei de França Lluís XIV.
La portada del llibre és, de per si, una mostra gràfica del seu contingut. En una espècie de laberint, tots els seus camins porten cap al quilòmetre “0” que, en el cas d’Espanya és Madrid.


Després de l’exposició hi va haver un col·loqui on diversos assistents van fer-li preguntes al ponent relacionades, evidentment, amb el tema i, com no, l'habitual dedicatòria de llibres per aquells que així li van demanar. 
Cal dir que jo vaig conèixer a Germà quan encara era un jovenet de poc més de 20 anys. Era un acte de les Joventuts Socialistes de Catalunya a Amposta i van convidar-me. En aquell acte, entre d'altres, estaven Míriam Galindo i Ricardo Fernández, a qui ja coneixia de ben petit quan encara anava a escola a Ulldecona i amb qui m'havia trobat diverses vegades. Tots dos estaven a l'acte de dimarts. Germà va arribar a ser secretari d'organització de la JSC quan n'era el primer secretari el malaguanyat Xavier Soto, que va ser el diputat més jove d'Espanya en la seva època.  
Puc dir a manera d'anècdota que, també a Amposta, arran d'una assemblea de militants del partit, que jo vaig ser el primer en proposar a Germà per a que anés a una llista al Congrés. En aquell moment ell ho va refusar.