divendres, 21 d’octubre del 2011

ZAPATERO: BREU BALANÇ DE LES DUES LEGISLATURES



José Luis Rodríguez Zapatero, a partir de la formació del nou govern sortit de les urnes del dia 20-N, haurà segut president del govern espanyol entre 2004 i 2011.
Durant la campanya electoral del 2004 va prometre que retiraria les tropes espanyoles de l’Iraq, un país que estava immers en una guerra il·legal (o sigui, sense l’empara de la ONU) i, una de les primeres mesures quan va començar a governar va ser precisament aquesta, dir a les tropes que tornessin cap a casa.   
També se’l recordarà per haver-se aprovat durant el seu mandat els matrimonis entre persones del mateix sexe, un dret que només uns pocs països del món reconeixen.
Però, sense cap mena de dubte, passarà a la història com el president, sota el mandat del qual, la banda terrorista ETA va renunciar a la lluita armada.
Es diu que tot estava pactat. Després de les constants “derrotes” sofertes per la banda (detencions i posteriors empresonaments de un bon grapat de membres de la banda terrorista), el cert és que estaven molt debilitats i havien perdut bona part dels suports que tenien al País Basc. La conferència de pau de Sant Sebastià de dilluns passat, va ser el darrer acte de la tragèdia. A partir d’aquí, era qüestió de dies l’anunci de deposar les armes per part d’ETA.
Dir ara que bona part del mèrit és de Rubalcaba segurament seria una mica exagerat. Els èxits no són tant dels governs com dels diferents comandaments i agents de les forces i cossos de la seguretat de l’Estat. El polítics poden dictar les línies a seguir, però les estratègies i el treball diari el porten a terme les policies i la Guardia Civil. 
 Ahir,després de l’anunci, em deia la meva dona que si el govern socialista no estigués tant tocat per la crisi, el 20-N, trauria majoria absoluta. I no li faltava raó!
En canvi, ara, segurament el comunicat i la nova situació creada no influirà gens amb el resultat, però Zapatero se’n podrà anar amb el cap ben alt i orgullós per la feina feta.  

(Els acudits els publicava ahir i avui el Periódico de Catalunya i són del mestre Ferreres)