La portada de dilluns del Periódico de Catalunya va comportar un gran ressò i opinions diverses. Per aquells que no ho van llegir, deia així: “Els experts proposen desenterrar Franco”. Avui, el mateix rotatiu diu que els del PP no volien ni sentir-ne a parlar del tema.
Tanta repercussió va tenir la notícia que al programa que dirigeix el Gran Wyoming a la Sexta el Intermedio, en van estar parlant una llarga estona i fins i tot van proposar fer-ne un parc temàtic (ja ho havien suggerit un altre cop) que portés per nom “Francoaventura”.
La meva opinió és que allí on està, si està bé, per a què tocar-lo. Per molt que la Carmencita patís per no ser enterrats junts, insisteixo que on està, està perfecte. Llàstima que la gran llosa que té al damunt i que no el va permetre ressuscitar al tercer any tal i com va pronosticar Fernando Vizcaíno Casas al seu llibre “Y al tercer año resucitó”, en canvi no ha aconseguit, en més de 35 anys, soterrar definitivament el franquisme que, darrerament ha revifat gràcies a canals de televisió com Itereconomía o diaris com la Gaceta o partits com el que hi ha a Catalunya i que dirigeix Josep Anglada: Plataforma per Catalunya.
Però el que més em va cridar l’atenció va ser la foto que il·lustrava les pàgines anteriors i que és la que reprodueixo. I què va ser el que em va cridar l’atenció? Què no hi ha cap dona. Jo almenys no en veig cap. En veieu vosaltres cap?
Afortunadament, després de 36 anys (els farà precisament el dia que anéssim a votar el mes que ve), la dóna s’ha fet amb un lloc a la societat. Insuficient, però la presència en la vida social i política és força important.
Al Parlament espanyol d’aquella època (anomenat las Cortes) la presència femenina també era escassa. A la dona sé la tenia marginada i políticament estaven representades per la “secció femenina” de la Falange i que dirigia la germana del dictador.
Ara, per llei, es contempla una falsa paritat a les llistes electorals. Tampoc hi estic d’acord, ja que sóc dels que penso que la dona hauria tenir un protagonisme no qüestionat i guanyat a pols. Però em diuen els experts que si no estigués regulat, el paper de la dona avui en dia, seria molt més residual.
Sigui com sigui, i sobre tot, als àmbits més progressistes de la societat, la dona hi està jugant un paper fonamental, però encara li queda un gran recorregut.
Per a quan una dona presidenta del govern espanyol o de la Generalitat de Catalunya? M’agradaria veure-les aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada