Els banquers tenen molt part de responsabilitat en la crisi actual. Tanta o més que els governs (primer d’Aznar i després de Zapatero) que no van saber preveure la crisi i van estimular una economia espanyola basada amb l’especulació immobiliària i la construcció desmesurada.
Però la banca era l’aliat necessari, el que donava el crèdit sense tenir en compte que aquell període de bonança econòmica no podia durar sempre. Normalment es sobrepassava del 80 % del preu real del habitatge, el topall màxim per als préstecs hipotecaris. Per aquell temps, les vivendes augmentaven de preu cada dia que passava. Hi havia particulars que feien negoci comprant i venent pisos i els bancs donaven crèdits per a pagar la casa, el cotxe i fins i tot les vacances. Es devien de pensar que vivíem en un paradís on treballar ja no era indispensable per a viure (i viure bé)
Els responsables últims sempre són els directius. Els empleats de banca fan el que els hi manen els de “dalt”, els consells d’administració de cada una de les entitats. Aquets consells d’administració estan formats per banquers, normalment amb formació i experiència, però sobre tot de polítics amb poca, molt poca o gens experiència que en el transcurs dels anys van acabar per esdevenir banquers.
Qui no se’n recorda de Vicent Lluesma Davos, un empresari de Tortosa del sector del taxi que va arribar a ser vice-president de Caixa Tarragona pel fet de ser vice-president de la diputació de Tarragona, càrrec al que va arribar per ser regidor de CiU a l’ajuntament de Tortosa.
De “Vicents” Lluesma Davos n’hi ha hagut molts al llarg i ample de la pell de brau que és el mapa d’Espanya.
La crisi de Bankia només ha estat la gota que ha fet vessar el got de la inestabilitat financera d’aquest país (fins ara) I sense dubte ha representat l’esclat més fort del sector. Per això suposava el quart grup financer estatal. Si un dels altres tres grups (Santander, BBVA i la Caixa) també “fes aigües”, llavors si que d’una manera definitiva, es podria dir que el sector estaria “tocat i enfonsat”. Esperem que aquest fet no es produeixi, però algú ho pot assegurar?
La dimissió del president de Bancaja,
l’home del PP a l’entitat, José Luis Olivas, dóna pas al seu vice-president
per “mandat estatutari” Antonio Tirado (el Vicent Lluesma de torn, però
corregit i augmentat)
Tirado, va ser l’alcalde socialistade Castelló durant les dues primeres legislatures. Però aviat se’n va
donar compte que a la Comunitat Valenciana, el que calia, era fer-se del
PP per a poder “tocar poder”. No ho va dubtar i, aviat, a proposta d’aquest
darrer partit, va ser nomenat conseller de Bancaja. L’exalcalde socialista
està imputat de tres presumptes delictes, sense que això signifiqui cap
inconvenient per a ocupar un càrrec de tanta responsabilitat.
País!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada