diumenge, 27 de maig del 2012

UNA CAMISA DE 300 PESSETES

La Plaça un dia de la Fira de la Terrissa. 



A la Galera, des de sempre, el mercat ambulant s’ha fet a la Plaça, un edifici obert que hi ha al bell mig del poble. A part d’una parada de fruita i verdura que hi anava cada dissabte, alguns venedors ambulants solien anar-hi els dies de pluja ja que allí estaven a cobert.
Aquell dia la megafonia municipal va anunciar l’arribada de Claro, un venedor de Masdenverge que venia de tant en tant i que portava camises a 200 pessetes.
Per aquella època encara no tenia la costum d’anar jo mateix a comprar-me roba, així que li vaig di a ma mare que hi anés. Al cap d’una estona ja estava de tornada a casa
.
-“Mira –em va dir- les de 200 pessetes no m’han acabat d’agradar, però per 300 n’hi ha unes que m’han agradat més”. 
 
Li vaig donar el meu consentiment i ma mare me’n va comprar una de 300 pessetes.
Quan me la vaig emprovar, una de les mànigues m’anava tant estreta que era impossible embotonar-me-la. Tinguérem que prendre una dràstica solució: tallar les mànigues i fer-me una camisa de màniga curta. Ma mare va portar la camisa a la tia Encarnación, la dona de son padrí que feia confecció i que em deixaria una camisa de màniga curta perfecta.
La vaig estrenar-la una nit de dissabte del mes de setembre per anar al cine a Santa Bàrbara. De sobte em va caure un botó i darrera d’aquell, tota la resta. Afortunadament portava una caçadora que em vaig haver embotonar per a evitar fer el ridícul més espantós.
Què hauria passat si ma mare me’n hagués comprar una de 200 pessetes?