Als anys 60 hi havia molt poca gent que es
tragués el carnet de conduit per a cotxes, ja que no estaven a l’abast de la
majoria. Normalment els homes, per a desplaçar-se usaven la moto i, per tant, a
les pistes d’exàmens s’hi solien veure homes sols mirant d’aconseguir el
carnet.
Aquesta història me la va explicar el tio
Joaquín Solà, dels Valentins, el pare de Joaquín i l’Edelmira.
Pista d’exàmens de Vinaròs. A la pista un grup
d’homes i una dona (!), la qual cosa era un fet poc normal.
La prova, a diferència de les d’ara, era molt
menys complicada, només havia que passar sense tirar-les una sèrie de 4 cadires
plegables.
Quan li toca el torn a la dona, que portava una falda ajuntada i una brusa molt cenyida, després de passar
la primera cadira, passa la segona i la tercera, però en arribar a la quarta, amb el
pedal de la moto, s’enganxa a la cadira i ella, moto i cadira van a parar per
terra.
Mentre s’ho miraven expectants i un tant
sorpresos, un dels presents es dirigeix a l’examinador:
-I ara què?
-Evidentment suspesa –li
respon l’examinador-
-No home, l’ha d’aprovar! O és que vostè ens podria ensenyar
tot el què ens ha mostrat aquesta senyora?
Finalment, aquella dona va ser aprovada “pels
pèls”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada