UNA ACTITUD MOLT POC CRISTIANA

Les manifestacions que va fer el cardenal primat Rouco Varela em van sonar més a xantatge que a una altra cosa.
Davant l’hipotètic cobrament de l’IBI (impost sobre els bens immobles) als immobles propietat de l’Església Catòlica, Rouco va manifestar que “si s’havia de pagar, es pagaria, però que l’Església hauria d’aconseguir els diners d’una altre costat, com per exemple de l’assignació que dóna a Càritas)
Càritas és una oenegé catòlica vinculada a l’Església que du a terme una gran tasca d’ajuda a les persones més necessitades. Sense anar més lluny, a Amposta, per posar un exemple, entre Càritas, Siloè (vinculada a l’Església Evangelista i la Creu Roja, reparteixen aliments entre els més necessitats prèvia supervisió de la regidoria de Sanitat, Serveis Socials i Participació Ciutadana.
Però l’Església Catòlica ha gaudit sempre de privilegis estatals. El possible pagament de l’IBI és el tema d’actualitat, però fins fa uns anys cal recordar que tampoc pagava l’IVA, fins que des de la Unió Europea sé li va ordenar a l’estat espanyol que calia corregir aquesta anomalia. El govern del nostre país (en aquells moments hi havia un govern socialista presidit per Zapatero), va anunciar que sé la compensaria d’alguna forma.
L’exempció de l’IVA de l’Església és fruit dels acords signats entre el primer govern de la UCE de Suárez i la Santa Seu, anys abans de que Espanya entrés formalment a la CCE i adoptés l’IVA com a impost. La qual cosa demostra l’enorme visió de futur que té el clero.
Un altre privilegi del que gaudeix l’Església és l’assignació directa que li fa l’estat via declaració de la renda. Com sabeu, a l’hora de fer la renda, el contribuent, pot decidir assignar un 0,7 % de la “quota íntegra” de la declaració. Perquè les altres confessions, cristianes o no, no poden gaudir del mateix privilegi?
Això sí, el contribuent pot triar entre assignar-ho a l’Església o a “interès social” o no marcar res. En aquest darrer cas, serà l’estat qui assignarà els diners a qui ho cregui convenient.
Què vol dir “interès social”? Per a que ens entenguem, va destinat ales oenegés i fundacions, associacions, etc. que realitzen tasques humanitàries, socials, de conservació del medi ambient, etc. Entre aquestes oenegés també deu d’estar Càritas...
Quan es parla de l’Església, caldria fer la distinció entre el concepte i la realitat quotidiana. El concepte és opulència: Vaticà, catedrals, palaus episcopals, etc. I la realitat quotidiana són els capellans de poble o de barri que cada dia ajuden a persones marginades, desafavorides i amb problemes diversos.

Retallar l’assignació a Càritas, és abandonar a la seva sort a molta gent necessitada, un concepte molt poc cristià. Segurament hi haurà que pot usar l’argument de que la culpa seria de l’estat per fer-los pagar per un concepte del qual fins ara n’estaven exempts, però l’Església Catòlica té la capacitat de generar ingressos per altres costat (i ja no parlo de les enormes quantitats que reben en concepte de subvencions) sinó de les empreses de les quals són propietaris o accionistes, com per exemple de la cadena COPE.

“Al pan, pan y al vino, vino”.